Gonz¨¢lez i Aznar s¡¯uneixen per defensar la Constituci¨® i demanar lleialtat a la Generalitat

Els dos expresidents, enfrontats de manera fero? durant anys, van mostrar una sintonia in¨¨dita, amb bromes constants sobre el seu pas per la Moncloa. ¡°Ell va estar m¨¦s anys que jo en aquesta casa¡±, deia Aznar. ¡°M¨¦s que a cap altra casa¡±, replicava Gonz¨¢lez. ¡°?s que t'agradava molt, aquesta casa. Mira que t'anim¨¤vem a deixar-la i no hi havia manera¡±, va rematar l'expresident del PP recordant el seu c¨¨lebre ¡°Marxi, senyor Gonz¨¢lez¡±.

La directora d'EL PA?S, Soledad Gallego-D¨ªaz, ho va deixar clar des de la presentaci¨® del col¡¤loqui: ¡°Que Gonz¨¢lez i Aznar hagin decidit debatre aqu¨ª ¨¦s un s¨ªmptoma de la vig¨¨ncia de la Constituci¨®¡±. L'acte, que inaugura la cobertura especial que aquest diari ha preparat per a la celebraci¨® dels 40 anys de la Llei Fonamental, es va fer al Col¡¤legi d'Arquitectes de Madrid, amb la seva col¡¤laboraci¨®, i el patrocini de Toyota Hybrid.

Gonz¨¢lez i Aznar es van concentrar a buscar els punts d'acord, tot i que hi havia una discrep¨¤ncia molt clara: l'exl¨ªder socialista est¨¤ molt m¨¦s a favor de reformar la Constituci¨® per desenvolupar el T¨ªtol VIII, el que aborda l'organitzaci¨® territorial de l'Estat, en un sentit federal, mentre que el popular no ho veu gens clar. De fet, l'expresident del PP creu que durant aquests 40 anys s'ha interpretat la Constituci¨® de manera flexible per ampliar el ¡°reconeixement a la pluralitat¡± de la naci¨® espanyola, i ja s'ha arribat al m¨¤xim. ¡°No tinc problema a fer una gran reflexi¨® estrat¨¨gica sobre la Constituci¨® espanyola. Per¨° jo dic que despr¨¦s que nosaltres h¨¤gim complert de manera escrupolosa el reconeixement de la pluralitat, fins i tot de forma excessiva per a alguns, hem arribat al m¨¤xim. M¨¦s enll¨¤ d'aix¨° hi ha altres coses que no es poden acceptar¡±. Gonz¨¢lez va assenyalar que en qualsevol cas cal afrontar el problema dels dos milions de persones que a Catalunya es declaren independentistes. ¡°Jo estic proposant que s'afronti aquest problema, fins i tot per dissentir¡±, va rematar Aznar. ¡°Nosaltres hem discutit de deb¨° moltes vegades, per¨° no se'ns ha passat mai pel cap trencar les regles del joc¡±.

La reflexi¨® dels dos pol¨ªtics que m¨¦s anys han governat Espanya es va centrar en la reivindicaci¨® de l'esperit constitucional i del ¡°r¨¨gim del 78¡±, una expressi¨® que els l¨ªders de Podem van introduir en els ¨²ltims anys amb ¨¤nim pejoratiu i que ja accepta fins i tot el mateix Gonz¨¢lez. Per¨° sobretot estaven entestats a traslladar la idea que, malgrat les enormes difer¨¨ncies que hi ha entre els dos pol¨ªtics que amb m¨¦s duresa s'han enfrontat en els ¨²ltims anys, el m¨¦s important ¨¦s mantenir la lleialtat constitucional, que ¨¦s precisament el que creuen que ara han trencat els independentistes catalans.

¡°A Girona va votar la Constituci¨® el 72,3% del cens, i a favor, el 93%. ?s bo recordar-ho. Era una votaci¨®, en participaci¨® i mitjana d'acceptaci¨®, molt superior a les d'ara¡±, va obrir Gonz¨¢lez. ¡°Quan parlen de r¨¨gim del 78 en negatiu, jo vull recordar que les circumst¨¤ncies d'aquell moment eren d'enorme dificultat i hi havia el temor d'equivocar-se i tornar cap on ven¨ªem [en al¡¤lusi¨® a la Guerra Civil]¡±. ¡°Jo tamb¨¦ em sento del r¨¨gim del 78¡±, va sentenciar Aznar. ¡°Si alguna cosa em queda per fer en pol¨ªtica ¨¦s defensar els valors de la Transici¨®, el r¨¨gim del 78 i la Constituci¨®, el millor que li ha passat a Espanya¡±. L'exl¨ªder popular va fer una in¨¨dita reivindicaci¨® del seu hist¨°ric rival: ¡°Aquesta generaci¨®, la d'Adolfo Su¨¢rez i Felipe Gonz¨¢lez, ho va fer molt b¨¦ pensant en les generacions posteriors. En aquesta entesa els espanyols hi van participar massivament i il¡¤lusionadament. Afirmar que la Constituci¨® t¨¦ defectes d'origen ¨¦s un greu error. Jo vaig continuar aquesta hist¨°ria, en vaig defensar els pilars perqu¨¨ els vaig heretar. ?s una traject¨°ria hist¨°rica no interrompuda i aix¨° ¨¦s un factor d'¨¨xit de la hist¨°ria d'Espanya¡±.

Tots dos es van mostrar preocupats pel q¨¹estionament de la Constituci¨® entre les noves generacions. ¡°?s veritat que no hem aconseguit construir una ¨¨pica de la Transici¨® espanyola, per¨° ¨¦s que resulten molt m¨¦s ¨¨piques la revoluci¨® i la guerra que no pas el consens. Per¨° el resultat s¨®n els millors 40 anys d'Espanya en l'edat contempor¨¤nia¡±, va assegurar Gonz¨¢lez. I tamb¨¦ van coincidir que es podr¨¤ reformar la Constituci¨® per¨° mai q¨¹estionar la sobirania del poble espanyol. ¡°La descentralitzaci¨®, que va ser la gran operaci¨® pol¨ªtica, no es pot confondre amb centrifugar el poder¡±, va insistir l'expresident socialista. ¡°Per evitar-ho nom¨¦s hi ha un principi actiu, que ¨¦s exigir lleialtat constitucional. Si alg¨² pensa que una reforma de la Constituci¨® garantir¨¤ un demos?diferent del poble espanyol s'equivoca¡±. ¡°Jo hi donar¨¦ suport¡±, va refermar Aznar. ¡°Es pot reformar, per¨° no trencar les regles o fer un cop d'Estat. La sobirania no es pot trossejar¡±, va insistir l'expresident del PP.

Fins i tot van coincidir en l'an¨¤lisi del?que est¨¤ passant dins de Catalunya. ¡°Em preocupa la fractura interna de Catalunya, que no vol veure qui governa¡±, va exposar Gonz¨¢lez. ¡°Ja vaig dir que abans de trencar-se Espanya es trencaria Catalunya¡±, va rematar Aznar. Aix¨ª i tot, tots dos es van mostrar optimistes, i Gonz¨¢lez fins i tot creu que es podria aconseguir un gran acord encara que ara sembli impossible. ¡°Es diu que ara no hi ha condicions per al consens. Tampoc existien llavors. No era f¨¤cil. Les posicions estaven molt allunyades. Es falseja aquella realitat. Els Pactes de la Moncloa tampoc van ser f¨¤cils. Santiago Carrillo estava molt m¨¦s disposat que jo a cedir¡±, va explicar per acabar insistint en aquest missatge: si es va poder posar d'acord aquella generaci¨® que venia d'un enfrontament armat, ¨¦s dif¨ªcil de creure que no ho aconsegueixi una com la que ara dirigeix el pa¨ªs, gaireb¨¦ ¨ªntegrament nascuda en democr¨¤cia.

A m¨¦s de representants del PP, el PSOE i Ciutadans, la cita va comptar amb la pres¨¨ncia de Manuel Polanco, president de Prisa; Javier Monts¨®, vicepresident del grup; Ignacio Polanco, president d'honor de Prisa; Manuel Mirat, conseller delegat de Prisa i president d'EL PA?S; Alejandro Mart¨ªnez Pe¨®n, conseller delegat de Prisa Not¨ªcies; els exdirectors d'aquest diari Joaqu¨ªn Estefan¨ªa ¨Cen l'actualitat, adjunt a la directora¨C i Jes¨²s Ceberio, i el director general de la SER, Daniel Gavela.