Netflix estrena un documental polif¨°nic sobre el conflicte catal¨¤

Netflix estrenar¨¤ divendres que ve, 28 de setembre,?el documental Dues Catalunyes sobre els ¨²ltims mesos del proc¨¦s independentista. S¨®n gaireb¨¦ dues hores organitzades fonamentalment amb breus aportacions d'una ¨¤mplia galeria de testimonis, principalment de l'univers medi¨¤tic i pol¨ªtic. Tamb¨¦ hi intervenen acad¨¨mics i polit¨°legs. En el proc¨¦s de documentaci¨® i realitzaci¨®, els autors van fer un total de 85 entrevistes.

El productor, Rafael Portela, i els seus dos directors, els cineastes Gerardo Olivares i ?lvaro Longoria, l'han presentat aquesta setmana a Barcelona i Madrid i han defensat que el seu treball pret¨¦n donar cabuda a aproximacions molt diferents. ¡°Sortir de la caixa de trons perqu¨¨ cadasc¨² deixi d'aferrar-se al mitj¨¤ que li dona el seu punt de vista¡±. De fet, no hi ha un relator que estableixi la interpretaci¨® can¨°nica dels fets ¡°perqu¨¨ cada espectador pugui treure les seves pr¨°pies conclusions i, potser, replantejar-se moltes coses¡±. Aquestes intencions es reflecteixen en el documental en un assumpte on els arguments acostumen a quedar-se tancats al propi barri. Una pe?a polif¨°nica. No obstant aix¨°, la frase promocional de Netflix enganya sobre els veritables continguts del film: ¡°Una llarga disputa per la secessi¨® es torna violenta i la societat, fragmentada, pateix revoltes pol¨ªtiques¡° (sic).

El t¨ªtol del documental no conven? ni els seus propis autors, que sostenen que no hi ha dues sin¨® moltes Catalunyes, per¨° el van adoptar perqu¨¨ b¨¤sicament se centra en els dos blocs parlamentaris enfrontats a Catalunya a prop¨°sit de la independ¨¨ncia. Encara que destaca el tractament a la l¨ªder catalana de Ciutadans, In¨¦s Arrimadas, i a l'expresident Carles Puigdemont, la llista d'intervinents ¨¦s notable. Des de pol¨ªtics (Ra¨¹l Romeva, Miquel Iceta, Carles Mund¨®, Xavier Dom¨¨nech, Andrea Levy o Josep Borrell) fins a periodistes (Luis Mar¨ªa Ans¨®n, Jos¨¦ Antonio Zarzalejos, Xavier Vidal-Folch, Ricard Fern¨¢ndez D¨¦u, I?aki Gabilondo, Guillem Mart¨ªnez, Antoni Bassas, els corresponsals a Espanya de The New York Times i The Washington Post¡­), a m¨¦s de polit¨°legs i veus universit¨¤ries (Pablo Sim¨®n, Argelia Queralt, Vicen? Navarro o Ram¨®n Tamames). La llavors vicepresidenta del Govern espanyol, Soraya S¨¢enz de Santamar¨ªa, va declinar la invitaci¨® a intervenir. S¨ª que va acceptar donar la seva opini¨® Jorge Moragas, cap del gabinet de Rajoy fins al final de les ¨²ltimes eleccions catalanes. Els independentistes de la CUP gaireb¨¦ no hi tenen cap paper i ¨¦s residual el dels ciutadans an¨°nims. Destaquen un grup de joves conversos a l'independentisme i un angl¨¨s establert a Catalunya que mostra la seva tristesa per una Catalunya amb una ciutadania que ja no ¨¦s fraternal. Les organitzacions com ?mnium i l'ANC tampoc hi tenen un paper destacat.

La durada de Dues Catalunyes ronda les dues hores, un metratge dif¨ªcilment inserible en les r¨ªgides graelles de les televisions generalistes. El p¨²blic potencial al qual es dirigeix ¨¦s de 130 milions i Netflix el subtitular¨¤ en 42 lleng¨¹es. Els autors del film han tingut molt present aquest destinatari global. Que podr¨¤ veure's a C¨¤ceres i a Singapur. I aquesta ¨¦s la principal dificultat, que no es resol plenament, perqu¨¨ un ciutad¨¤ que no t¨¦ un m¨ªnim coneixement previ sobre el que est¨¤ passant dif¨ªcilment podr¨¤ treure conclusions gaire barroques. El film s'obre amb imatges de les celebracions multitudin¨¤ries de la Diada. Tamb¨¦ es mostra com l'oposici¨® marxa del Parlament el 7 de setembre de l'any passat, quan es va aprovar la llei que havia d'encaminar la ruptura amb el marc jur¨ªdic espanyol. La cronologia, molt abreujada, continua amb l'enviament de policies a Catalunya (¡°a por ellos¡±), les c¨¤rregues policials de l'1 d'octubre, la manifestaci¨® constitucionalista de Barcelona, i la declaraci¨® de Rajoy negant l'exist¨¨ncia d'un refer¨¨ndum. Aquest cap¨ªtol inicial s'acaba amb la proclamaci¨® formal de la rep¨²blica catalana i, despr¨¦s de l'aplicaci¨® del 155, amb la convocat¨°ria d'eleccions per part de Rajoy.

A partir d'aqu¨ª, s¨®n les breus intervencions dels entrevistats les que dominen el relat en un ampli i honest panorama d'opinions discrepants. I entre els uns i els altres, algunes veus com la de Carles Francino mostrant el malestar per l'enquistament del conflicte. Entre les an¨¤lisis menys habituals, la del periodista John Carlin, que no menysprea atribuir a la rivalitat futbol¨ªstica entre Madrid i Barcelona, i especialment a la conducta de Mourinho, cert paper en el creixement de l'independentisme catal¨¤. Una opini¨® que no discuteix Moragas.

Moltes escenes corresponen a l'¨²ltima campanya electoral catalana. L'acc¨¦s de l'equip del documental als bastidors dels partits ofereix algunes escenes menys freq¨¹ents sobre els pol¨ªtics que, com ¨¦s l¨°gic, reiteren el seu discurs.