Per qu¨¨ serveixen els Mossos?

A mitjans anys noranta, un alt c¨¤rrec dels Mossos d¡¯Esquadra, independentista i amic de molta confian?a, em va confessar que la meitat ingressaven al cos per influ¨¨ncia de les espectaculars pel¡¤l¨ªcules polic¨ªaques nord-americanes i l¡¯altra meitat perqu¨¨ creien que en un determinat moment es convertirien en l¡¯ex¨¨rcit d¡¯alliberament de Catalunya. Semblava for?a inversemblant per¨° vaig retenir la dada. Ara crec que les percepcions del meu amic, molt en contacte llavors amb els mossos del carrer, eren exactes. Ho hem comprovat aquest ¨²ltim any, en aquests mateixos dies passats i, si ning¨² hi posa remei, en les complicades setmanes que venen.

Avui, 20 de setembre, mentre escric aquest article, es compleix un any del setge als gu¨¤rdies civils que, per mandat judicial, escorcollaven la Conselleria d¡¯Economia, a la Rambla de Catalunya amb la Gran Via. Aquell dia, tres cotxes de la Gu¨¤rdia Civil van ser literalment abonyegats davant de l¡¯edifici de la Conselleria pels manifestants convocats a trav¨¦s de les xarxes socials. Alguns dels dirigents nacionalistes avui empresonats van pujar sobre aquests cotxes per arengar els que hi havia all¨¤ congregats, des de primeres hores del mat¨ª fins a l¡¯endem¨¤ a la matinada. La secret¨¤ria judicial, delegada del jutge per comprovar que l¡¯escorcoll es duia a terme amb les garanties corresponents, segons la finalitat i els l¨ªmits assenyalats en la interlocut¨°ria judicial, va haver de sortir pel terrat. Els gu¨¤rdies civils, quan van poder. El cop contra l¡¯Estat de dret havia comen?at al Parlament els dies 6 i 7 de setembre; aquell dia va continuar. Amb viol¨¨ncia.

Van fer alguna cosa els Mossos per impedir aquell setge? Si ho van intentar, la seva efic¨¤cia va ser nul¡¤la, tot i que, probablement, ho van consentir. En tots dos casos, tant si van ser inefica?os com si ho van consentir, no sembla que complissin el seu deure. Aqu¨ª han de depurar les seves responsabilitats jur¨ªdiques, penals i disciplin¨¤ries els seus caps, el major Trapero i la resta de la c¨²pula policial catalana, avui investigada o processada per aquests i altres successos, m¨¦s greus encara, tots espl¨¨ndidament narrats a El naufragio, el recent llibre de Lola Garc¨ªa, directora adjunta de La Vanguardia, editat per Pen¨ªnsula.

Avui el Govern de la Generalitat commemora el lamentable esdeveniment. A Catalunya, el Parlament est¨¤ tancat fins a nova ordre, per¨° les m¨¤ximes autoritats de la comunitat comencen a celebrar les gestes m¨¦s importants del cop d¡¯Estat. Aquest ¨¦s el panorama de la nostra democr¨¤cia. Els qui estan dient que la situaci¨® a Catalunya est¨¤ en vies de normalitzar-se no crec que estiguin ben informats.

Ha passat un any. Les dades de l¡¯ordre p¨²blic s¨®n alarmants perqu¨¨ la Gu¨¤rdia Urbana de Barcelona i/o la coordinaci¨® entre urbans, mossos i policies nacionals no funcionen: els ciutadans se senten desemparats. Entre el gener i el juny d¡¯aquest any, l¡¯escalada delictiva a Barcelona no s¡¯atura, ha arribat als 21 delictes per hora, un 20,5% m¨¦s que en el mateix per¨ªode de l¡¯any anterior (12,7% a tot Catalunya), mentre que a Madrid ha augmentat un 1,3%,ha disminu?t en altres comunitats com Andalusia o Val¨¨ncia, i repunta amb m¨¤xims a Espanya del voltant d¡¯un 5% al Pa¨ªs Basc i Navarra (tamb¨¦ amb policia auton¨°mica pr¨°pia). Certament, en aix¨° Catalunya t¨¦ un clar ¡°fet diferencial¡± negatiu.

Per¨° els Mossos s¨®n un cas molt especial. No s¨®n inefica?os nom¨¦s en delinq¨¹¨¨ncia comuna. En aparen?a, almenys, semblen donar una clara permissivitat als CDR, aquestes bandes independentistes violentes que imposen la seva for?a i vulneren impunement els drets dels altres ciutadans. L¡¯¨²ltim cas ha estat una manifestaci¨® a la pla?a de Sant Jaume, degudament autoritzada, en defensa del biling¨¹isme escolar, un principi constitucional. Doncs b¨¦, hores abans els CDR van alertar d¡¯aquesta manifestaci¨® i es va ocupar la pla?a mitjan?ant una anomenada ¡°Acampada per la llibertat¡± amb l¡¯esperp¨¨ntic Bentanachs ¨Cex-Terra Lliure¨C al capdavant, i aix¨ª es va impedir que es dugu¨¦s a terme. Els mossos, impassibles, van permetre una manifestaci¨® no autoritzada i van deixar? desemparats els qui, conforme a la llei, volien exercir, en manifestar-se, la seva llibertat d¡¯expressi¨®. Un cas de prevaricaci¨®?

Alejandro Tercero, al diari digital Cr¨®nica Global, avui imprescindible per con¨¨ixer la realitat catalana, demanava un 155 parcial perqu¨¨ els mossos fossin dirigits directament des del Ministeri de l¡¯Interior. Crec que t¨¦ tota la ra¨®, hi ha prou motius per fer-ho: els mossos, com a ex¨¨rcit d¡¯alliberament, campen arreu.

Francesc de Carreras ¨¦s professor de Dret Constitucional.