La pugna a Fran?a pel barri dels gitanos catalans a Perpiny¨¤
Els plans per rehabilitar Sant Jaume, el centre urb¨¤ degradat de la ciutat catalanofrancesa, topen amb la resist¨¨ncia dels l¨ªders locals i d¡¯aliats de Macron
L¡¯anomenen Os de Peluix, Nounours en franc¨¨s, parla un catal¨¤ genu¨ª i tancat, t¨¦ un talent estrany per intimidar i afalagar alhora, i, amb la seva batalla per aturar la destrucci¨® d¡¯edificis al barri medieval de la seva ciutat, Perpiny¨¤, ha posat en escac l¡¯Ajuntament i ha arribat a mobilitzar per a la seva causa consellers del president Emmanuel Macron. El seu nom real ¨¦s Alain Gimenez i ¨¦s un dels l¨ªders de la comunitat de gitanos catalans a la capital de la Catalunya francesa i del departament dels Pirineus Orientals.
¡°Nounours t¨¦ una armada de joves al seu costat. Una barreja: hi ha ¨¤rabs, gitanos, paios. Esperen que els faci un senyal per fer el que sigui¡±, diu Nick Gimenez, l¡¯oncle de Nounours i patriarca a Sant Jaume, el barri dels gitanos catalans al centre de Perpiny¨¤.
El que sigui?
¡°Protestar¡±, contemporitza Nick Gimenez. ¡°Trencar coses, no¡±.
Sant Jaume ¨¦s un laberint de carrers estrets on els nens volten fins a la nit, les dones veuen passar la vida assegudes en cadires plegables, les colomes voletegen entre la brut¨ªcia que s¡¯acumula i les poques places que hi ha s¨®n de ciment. Tamb¨¦ ¨¦s un dels barris m¨¦s pobres de Fran?a: un 60% dels seus habitants viu per sota del llindar de la pobresa, l¡¯atur juvenil arriba al 90% i l¡¯absentisme escolar ¨¦s el 60%. La tradici¨® clientelista de la pol¨ªtica local no ha ajudat.
I a aix¨° s¡¯afegeix una particularitat cultural. El catal¨¤ melodi¨®s dels gitanos de Perpiny¨¤, que s¡¯enorgulleixen de portar segles vivint aqu¨ª, est¨¤ amanit amb arcaismes i gal¡¤licismes. Sant Jaume ¨¦s una illa catalanoparlant a la Fran?a jacobina que va afeblir, si no va destruir, les seves lleng¨¹es regionals. ¡°Sense aquest barri, Perpiny¨¤ no ¨¦s Perpiny¨¤¡±, diu Nick Gimenez. ¡°?s la nostra vida, el nostre poble. En un altre barri estar¨ªem perduts¡±.
El conflicte fa mesos que s¡¯arrossega, per¨° no va esclatar fins al 27 de juliol passat al mat¨ª, quan va comen?ar la demolici¨® d¡¯una illa, o quadra de cases, al costat de la pla?a del Puig. Aquesta pla?a ¨¦s l¡¯¨¤gora del barri, el teatre de tert¨²lies infinites i el mercat nocturn per a tripijocs de tota mena.
¡°Aquell dia van atacar un s¨ªmbol¡±, recorda Jean-Bernard Mathon, president de l¡¯associaci¨® per a la salvaguarda del patrimoni art¨ªstic i hist¨°ric rossellon¨¨s. Mathon explica que, des del 2015, s¡¯han derru?t 59 edificis a Sant Jaume i que, d¡¯aquests, 18 S¡¯haurien d¡¯haver preservat.
La tarda del 27 de juliol, quan la demolici¨® ja havia comen?at, van arribar a la pla?a Nounours i un grup de joves. Os de Peluix els va dir als seus acompanyants: ¡°Digueu-los que parin¡±. Els obrers van parar la construcci¨®. El pla de 100 milions d¡¯euros en set anys per renovar el barri va quedar susp¨¨s.
El contenci¨®s es va elevar a causa nacional. Un enregistrament que va obtenir el periodista perpinyan¨¨s Fabien Palem i que va publicar el diari Mediapart va revelar que, despr¨¦s de l¡¯incident, el diputat Romain Grau va animar els gitanos a mobilitzar-se davant la Prefectura, que ¨¦s la representaci¨® de l¡¯Estat als territoris. Grau ¨¦s membre de la Rep¨²blica en Marxa, el partit de Macron, i va estudiar amb ell a l¡¯Escola Nacional d¡¯Administraci¨®, on es formen les elits d¡¯aquest pa¨ªs. ¡°No vull incitar-vos a la viol¨¨ncia, per¨° cal ficar-los pressi¨®¡±, els va aconsellar Grau. La pressi¨® va funcionar. El prefecte, Philippe Chopin, va agafar les regnes de la negociaci¨®.
La intervenci¨® m¨¦s sorollosa ha estat la de St¨¦phane Bern, que a m¨¦s de ser una estrella de la televisi¨®, aconsella Macron en q¨¹estions de patrimoni. ¡°Seria m¨¦s intel¡¤ligent rehabilitar aquestes cases que destruir-les. Per qu¨¨ els afectats haurien de viure en habitatges protegits moderns?¡±, es va preguntar a la cadena RMC.
Bern ha topat amb l¡¯alcalde adjunt de Perpiny¨¤, Olivier Amiel, membre de Los Republicanos, el gran partit de la dreta. Amiel va titllar de ¡°buf¨®¡± a Bern, i diu d¡¯ell que ¨¦s ¡°un presentador de la tele que es creu [Andr¨¦] Malraux¡±, el gran escriptor que tamb¨¦ va ser ministre de Cultura i es va ocupar del patrimoni.
L¡¯alcalde adjunt sost¨¦ que la renovaci¨® del barri ¨¦s una urg¨¨ncia urban¨ªstica, per la degradaci¨® dels habitatges, i humana, per l¡¯a?llament i la degradaci¨® social. Explica que, dels 1.600 habitatges que hi ha a Sant Jaume, 588 presenten problemes d¡¯estructura o insalubritat i han de ser rehabilitades, o destru?des i reconstru?des. Les fam¨ªlies afectades han de tenir la possibilitat de continuar vivint al barri al final del proc¨¦s.
¡°Mai hem volgut gentrificar, com altres ciutats de Fran?a i el m¨®n¡±, es defensa, en refer¨¨ncia a l¡¯aburgesament de barris populars que implica una pujada dels lloguers i, finalment, el despla?ament dels habitants originaris. Alguns gitanos temen que es construeixin cases noves per als estudiants de la universitat ve?na. ¡°Volem mantenir a la poblaci¨®, per¨° en condicions dignes. I aix¨° implica fer modificacions en els immobles¡±.
L¡¯¨²ltima reuni¨® amb el prefecte i l¡¯alcalde, dimecres, es va acabar amb l¡¯¨¨xit dels gitanos i els seus aliats. Les obres de demolici¨® continuen paralitzades. A la sortida de la Prefectura, es va formar una rotllana. Els participants comentaven la jugada. ¡°Si fan malb¨¦ aquesta casa, els nostres joves faran malb¨¦ la universitat¡±, va dir Alain Gimenez, Nounours, a la sortida de la Prefectura.
El seu oncle Nick, va intervenir per concretar: ¡°Poden fer malb¨¦¡±. Va subratllar el ¡°poden¡±. I va afegir, assenyalant Nounours, a qui anomenen aix¨ª per la s¨¨rie infantil que veia de petit: ¡°Nosaltres els calmem¡±.
Tu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo
?Quieres a?adir otro usuario a tu suscripci¨®n?
Si contin¨²as leyendo en este dispositivo, no se podr¨¢ leer en el otro.
FlechaTu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PA?S desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripci¨®n a la modalidad Premium, as¨ª podr¨¢s a?adir otro usuario. Cada uno acceder¨¢ con su propia cuenta de email, lo que os permitir¨¢ personalizar vuestra experiencia en EL PA?S.
En el caso de no saber qui¨¦n est¨¢ usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contrase?a aqu¨ª.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrar¨¢ en tu dispositivo y en el de la otra persona que est¨¢ usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aqu¨ª los t¨¦rminos y condiciones de la suscripci¨®n digital.