¡®L¡¯incident de Perpiny¨¤¡¯ o com la crisi catalana creua la frontera pirinenca

Per a Catalunya, molts drames i alguna tragicom¨¨dia han comen?at i han acabat al buc¨°lic poble franc¨¨s de Prats de Moll¨®, entre les muntanyes i els boscos de la frontera pirinenca amb Espanya. De vegades, com una operaci¨® rocambolesca digna d¡¯un ¨¤lbum de Tint¨ªn; d¡¯altres, com algunes de les hores m¨¦s tristes de l¡¯Europa del segle XX. ¡°Nosaltres hem de donar suport als catalans del sud. ?s la nostra hist¨°ria¡±, diu Claude Ferrer, alcalde de Prats de Moll¨®, durant un passeig pels carrers del poble.

Ferrer, que ¨¦s d¡¯origen espanyol, es refereix als esdeveniments del darrer any al sud dels Pirineus. Ell mateix ha estat un dels promotors dels moviments de solidaritat entre els alcaldes de l¡¯anomenada Catalunya Nord, o Catalunya francesa, amb els pol¨ªtics i els activistes independentistes presos al sud. Per¨° l¡¯alcalde tamb¨¦ pensa, quan pronuncia aquestes paraules, en una hist¨°ria m¨¦s llunyana.

Prats de Moll¨®, a 60 quil¨°metres de Perpiny¨¤, va ser el lloc on, el 1939, va acabar el drama de la Guerra Civil per a desenes de milers de refugiats catalans i de la resta d¡¯Espanya ¡ªentre els quals hi ha el pare i els avis de Ferrer¡ª que s'escapaven del terror franquista. I l¡¯inici, per a molts, d¡¯un altre drama: el de la guerra europea, els camps de concentraci¨® i les d¨¨cades d¡¯exili. Prats de Moll¨® va ser tamb¨¦ on, la tardor del 1926, Francesc Maci¨¤ va planejar, juntament amb uns quants homes m¨¦s, creuar la frontera per aconseguir la insurrecci¨® de Catalunya a l'Espanya del dictador Primo de Rivera.

Potser es podria parlar de?l¡¯incident de Perpiny¨¤?per referir-se a l¡¯intercanvi de cartes i declaracions que es va desenvolupar a principis de setembre entre l¡¯alcalde de la capital del departament franc¨¨s dels Pirineus Orientals, Jean-Marc Pujol, i l¡¯ambaixador d¡¯Espanya a Par¨ªs, Fernando Carderera.

Comen?a el 31 d¡¯agost, quan Pujol rep el president de la Generalitat, Quim Torra. Li lliura la medalla d¡¯or de la ciutat. I es posa, per a la trobada, el fam¨®s lla? groc, s¨ªmbol de solidaritat amb els independentistes presos despr¨¦s dels fets d¡¯octubre del 2017.

Uns dies despr¨¦s, l¡¯alcalde rep una carta signada per Carderera, datada el 4 de setembre i amb segell de l¡¯ambaixada d¡¯Espanya. ¡°Dubto que vost¨¨ sigui conscient del significat d¡¯aquest s¨ªmbol per als independentistes catalans¡±, escriu l¡¯ambaixador en refer¨¨ncia al lla?. ¡°Vost¨¨ no ignora que els qui utilitzen aquest lla? groc a Catalunya posen en dubte la divisi¨® de poders a Espanya, aix¨ª com la independ¨¨ncia del poder judicial, de manera que posen en dubte l¡¯acci¨® dels jutges i dels magistrats espanyols¡±. L¡¯ambaixador ¡°lamenta igualment que, com a c¨¤rrec electe de la Rep¨²blica¡±, Pujol ¡°falti de manera molt greu al respecte a les institucions democr¨¤tiques espanyoles i a l'ordre constitucional¡±.

¡°Em va sorprendre molt que l¡¯ambaixador d¡¯Espanya em fes un curs de dret constitucional¡±, reacciona Pujol al seu despatx de l¡¯Ajuntament de Perpiny¨¤. La seva mateixa lectura del significat del lla?, diu, ¨¦s diferent de la de Carderera. Ell no porta el lla?, diu, per q¨¹estionar l¡¯Estat de dret espanyol, i no ¨¦s favorable a la independ¨¨ncia ni tampoc al refer¨¨ndum unilateral. Tampoc creu que hi hagi presos pol¨ªtics a Espanya. El porta, explica, per solidaritat. ¡°L¡¯error d¡¯apreciaci¨® que comet ¨¦s que pren el lla? groc com un tema legal, per¨° no ¨¦s legal, sin¨® de solidaritat pol¨ªtica. Ja est¨¤¡±.

Altres responsables locals han anat m¨¦s enll¨¤ que l¡¯alcalde, que en realitat nom¨¦s es posa lla? de tant en tant. A la fa?ana de la seu del Consell Departamental, ¨¦s a dir, el govern dels Pirineus Orientals, presidit per la socialista Hermeline Malherbe, pengen una pancarta en la qual es llegeix, en franc¨¨s i en catal¨¤: ¡°Pel respecte a les llibertats i els drets fonamentals¡±. La pancarta est¨¤ flanquejada per dos grans lla?os grocs sobre un fons blanc.

¡°De la mateixa manera que no em permeto pronunciar-me sobre la independ¨¨ncia, tampoc em permeto emetre un judici sobre la just¨ªcia espanyola¡±, explica Malherbe, que no ha rebut cap carta de l¡¯ambaixador espanyol. ¡°Constato que un cert nombre de persones han estat empresonades de manera preventiva. Per¨° no em molesta que la just¨ªcia segueixi el seu curs, al contrari¡±.

La carretera de Perpiny¨¤ a Prats de Moll¨® passa per pobles, ponts i rotondes on aqu¨ª i all¨¤ es veuen lla?os grocs. De pl¨¤stic, nuats a les baranes, o dibuixats a l¡¯asfalt.

Ferrer, l¡¯alcalde de Prats de Moll¨®, va ser un dels iniciadors del manifest de solidaritat que ja han signat un centenar d¡¯alcaldes dels Pirineus Orientals, tamb¨¦ Pujol, de Perpiny¨¤. ¡°Diem que volem defensar la democr¨¤cia: no es pot admetre que hi hagi persones a la pres¨® per tenir unes idees pol¨ªtiques per les quals han estat triats democr¨¤ticament¡±, diu. Passejant pels carrers de Prats de Moll¨®, mostra el Giratori dels Pa?sos Catalans, la rotonda de la carretera per on van arribar els refugiats del 1939. A l¡¯altre costat del poble, cap a la sortida, hi ha una casa amb jard¨ª, entre decadent i senyorial. ¡°Des d¡¯aquesta torre, el 1926, Francesc Maci¨¤ va preparar l¡¯alliberament de Catalunya¡±, es llegeix en una placa amb l¡¯escut de les quatre barres. Un cartell d¡¯una immobili¨¤ria diu: ¡°En venda¡±.