M¨¤sters i mestres

A les 84 universitats espanyoles sobreabunden els m¨¤sters (no s¨¦ si els mestres). Segons Universia, una xarxa interuniversit¨¤ria, el nombre de cursos de m¨¤ster impartits per les nostres universitats s¡¯apropa als 4.000 (exactament, 3.828). No poden ser tots (igualment) bons: no ¨¦s f¨¤cil respondre la pregunta d¡¯un estudiant sobre la qualitat d¡¯un determinat m¨¤ster.

Un primer ¨ªndex ¨¦s l¡¯especificitat del curs: com m¨¦s elevada ¨¦s, m¨¦s f¨¤cil resulta avaluar-lo. Els m¨¤sters globals, gen¨¨rics, generalistes s¨®n dif¨ªcils d¡¯avaluar amb criteris tangibles i terraq¨¹is.

Un altre ¨¦s la seva naturalesa volunt¨¤ria o obligat¨°ria: els m¨¤sters obligatoris, com els d¡¯acc¨¦s a la professi¨® d¡¯advocat, s¨®n mil¨ªcia for?osa. Seria preferible un examen d¡¯ingr¨¦s a la professi¨® (com els bar exams americans) precedit pel sistema de preparaci¨® que l¡¯interessat consider¨¦s m¨¦s eficient i assequible. I, com que els m¨¤sters obligatoris d¡¯acc¨¦s s¨®n de pagament, els estudiants es queixen que s¨®n un impost. Amb ra¨® i en va: gaireb¨¦ tots els professors de totes les ideologies desfilem al pas i d¡¯acord que ens va molt b¨¦ un sobresou, que la universitat espanyola paga mig malament i l¡¯aplicaci¨® del Pla Bolonya en Dret va reduir la durada de la carrera de cinc a quatre anys. Llavors el m¨¤ster obligatori ens va retornar el cinqu¨¨ any amb diners caiguts del cel en temps de crisi. Ho escric amb vergonya, ja que he dedicat gaireb¨¦ 40 anys de c¨¤tedra a la universitat p¨²blica.

Un tercer criteri ¨¦s la durada, taxada per llei per als m¨¤sters oficials, d¡¯entre 60 i 120 cr¨¨dits. Acostuma a ser excessiva, per¨° de vegades es queden curts: un graduat en F¨ªsica que va acabar fa uns mesos el m¨¤ster de formaci¨® de professorat d¡¯ensenyament secundari, el que habilita per fer classe a l¡¯ESO i el batxillerat, m¡¯explicava que hi van faltar hores de ret¨°rica i comunicaci¨® efectiva. En altres casos passa a l¡¯inrev¨¦s. En igualtat de condicions, escolliu el m¨¦s breu, el de 90 cr¨¨dits millor que el de 120, tot i que nom¨¦s despr¨¦s d¡¯haver comparat una per una les hores destinades a cada mat¨¨ria i el seu inter¨¨s real.

En quart lloc, la qualitat de les pr¨¤ctiques (o del laboratori, si escau) ¨¦s crucial: comproveu en quines organitzacions les cursareu. El m¨¤ster ideal es reparteix a parts iguals entre teoria i pr¨¤ctica (per¨° si les pr¨¤ctiques no s¨®n pagades, poden no valer gaire).

Cinqu¨¨. Els complementaris: heu estudiat a Barcelona, doncs proveu un curs a una altra ciutat o a un altre pa¨ªs. Les ciutats pr¨¨mium, com Barcelona, tenen de bo el nivell i la dimensi¨® de la xarxa per aprendre a fer gaireb¨¦ tot, per¨° atreuen i generen molt de soroll. El turisme acad¨¨mic s¡¯ha instal¡¤lat als m¨¤sters.

Sis¨¨. No col¡¤leccioneu m¨¤sters. La impressi¨® que ofereix el curr¨ªculum d¡¯un graduat de 29 anys amb un rosari de set m¨¤sters d¡¯un any de durada cadascun ¨¦s, com a m¨ªnim, inquietant. En canvi, si en t¨¦ un o dos i una pr¨¤ctica professional similar, ¨¦s bon senyal. Una altra cosa s¨®n els cursos de formaci¨® cont¨ªnua: no concebo un fiscalista que no s¡¯informi permanentment. Resumint, avui no es pot deixar d¡¯aprendre, per¨° un tampoc es pot passar la vida col¡¤leccionant certificats d¡¯assist¨¨ncia o de presumpte aprofitament. Els models de refer¨¨ncia s¨®n els bons e-cursos que exigeixen passar controls. Organitzacions com Coursera s¨®n mod¨¨liques. Bona part de les universitats s¨®n serioses, ja que, com que s¨®n desesperantment burocr¨¤tiques, la corrupci¨® ¨¦s dif¨ªcil. Comproveu en cada cas els punts forts (arqueologia a Tarragona, per exemple).

Set¨¨. Vegeu si els curr¨ªculums dels professors equilibren la teoria amb el seu exercici pr¨¤ctic: una processalista que no hagi trepitjat cap jutjat fins i tot fa por, tot i que no ¨¦s gens freq¨¹ent. Informeu-vos-en amb antics alumnes o, si no en coneixeu cap, investigueu on han estudiat els professionals que admireu, que el m¨¦s important d¡¯una universitat s¨®n els alumnes, els seus amics de dem¨¤.

Vuit¨¨. Pregunteu per la relaci¨® entre sol¡¤licituds i matr¨ªcules: els cursos bons tenen diversos candidats per pla?a. Per¨° hi ha microespecialitats o m¨¤sters minoritaris excel¡¤lents.

Nov¨¨. Un m¨¤ster professional bo t¨¦ un servei de col¡¤locaci¨® igualment correcte. I si ¨¦s predoctoral, fullegeu cinc tesis recents de doctors que tinguin aquest m¨¤ster dels vostres somnis.

I des¨¨. Els mestres de deb¨° no nom¨¦s atreuen els seus estudiants, sin¨® tamb¨¦ ajudes i patrocinadors a dotzenes. Exigiu-ne la llista.

Sort.

Pablo Salvador Coderch ¨¦s catedr¨¤tic de Dret Civil de la Universitat Pompeu Fabra.