Una mirada al rerefons del gihadisme guanya l¡¯Anagrama d¡¯assaig

Drons contra m¨¤rtirs. La c¨¤rrega cultural i ideol¨°gica que amaguen aquestes icones amb les quals es resumeix gr¨¤ficament el terrorisme islamista ¨¦s el que el fil¨°sof i cr¨ªtic literari argent¨ª Dardo Scavino desenvolupa a El sue?o de los m¨¢rtires. Meditaciones sobre una guerra actual, an¨¤lisi amb la qual ha obtingut el 46¨¨ premi Anagrama d¡¯assaig que convoca l¡¯editorial barcelonina i que dota amb 8.000 euros.

Seguint els passos del fil¨°sof Guilles Deleuze, Scavino (Ciudad Jard¨ªn Lomas del Palomar, Buenos Aires, 1964) reconstrueix el cam¨ª pel qual transita el que ell qualifica, sense titubejos, com ¡°la primera guerra global¡± i que en l¡¯imaginari col¡¤lectiu internacional t¨¦ aquests dos extrems, mec¨¤nic i hum¨¤, com a resum. Professor universitari a Fran?a, la llavor de l'assaig de Scavino ¨¦s doble: d'una banda, "la reacci¨® dels meus estudiants d'origen musulm¨¤, preparats per ser professors de cultura espanyola, despr¨¦s de l'atemptat gihadista d'Atocha"; de l'altra, l'assalt al setmanari Charlie Hebdo.

Apropant-se a la q¨¹esti¨® "sempre des de la sorpresa, que ¨¦s premissa per a la filosofia", el pensador admet que tamb¨¦ ha volgut respondre al fam¨®s "xoc de civilitzacions" de Samuel Huntington. La premissa de Scavino ¨¦s que "el terrorisme islamista no ¨¦s una guerra de religi¨®; aquesta ¨¦s secund¨¤ria; ¨¦s un problema sociopol¨ªtic en el qual s'ha produ?t una apropiaci¨® de textos religiosos". La seva voluntat amb El sue?o de los m¨¢rtires (que s'ha imposat entre els 99 originals presentats, procedents de 13 pa?sos) "no nom¨¦s ¨¦s analitzar el gihadisme, sin¨® qu¨¨ ha passat en la societat en els ¨²ltims 30 anys perqu¨¨ aix¨° passi".

Autor de llibres com Nomadolog¨ªa. Una lectura de Deleuze o La filosof¨ªa actual. Pensar sin certezas, Scavino aprofundeix en les raons del fenomen terrorista islamista des de tots els ¨¤mbits. Aix¨ª, des del punt de vista hist¨°ric, analitza la idea i el somni del califat trasnacional fins a l¡¯Afganistan com un dels ¨²ltims i sagnants escenaris de la Guerra Freda, mentre que des de l¡¯¨¤mbit pol¨ªtic rastreja les motivacions econ¨°miques i geoestrat¨¨giques que s¡¯amaguen sota la fa?ana religiosa, tintada d¡¯¨¨pica i sacrifici. Ja des del vessant m¨¦s filos¨°fic, Scavino desgrana el debat de fons que amaga el terrorisme islamista i la resposta occidental: les gaireb¨¦ antag¨°niques concepcions de llibertat i de la relaci¨® de l¡¯individu amb la seva comunitat que es donen en un Occident cada vegada m¨¦s tecnificat i potser messi¨¤nic i un somni d¡¯un islamisme radical que sembla que s¡¯ha imposat despr¨¦s d¡¯uns moviments d¡¯alliberament ¨¤rabs que transitaven per l¡¯antiimperialisme, el la?cisme i posicions socialitzants.

Aix¨ª, li crida especialment l'atenci¨® que nois que van cr¨¦ixer en pa?sos europeus anessin a combatre a S¨ªria i es radicalitzessin. "Els seus pares no s¨®n fervents religiosos: beuen alcohol i no compleixen tots els preceptes isl¨¤mics; en canvi, els seus fills estan molt radicalitzats i aqu¨ª hi juguen m¨¦s causes pol¨ªtiques i socials que no pas religioses; s'ha constatat que en molts joves que han tornat a Fran?a des de S¨ªria els seus coneixements de l'islam s¨®n precaris", assegura. I en aquesta l¨ªnia, refor?a: "Fins al 2005, amb la crisi de les banlieues, les protestes eren de car¨¤cter proletari i ja des d'aqu¨ª s'hi afegeix l'atribut de car¨¤cter religi¨®s, quan no ¨¦s aix¨ª".

Scavino justifica la seva atribuci¨® de "primera guerra global" perqu¨¨ "fins ara, les guerres eren interestatals; avui es declara la guerra a unes organitzacions que no s¨®n estatals: els EUA ataquen qualsevol territori sense demanar perm¨ªs i sense declarar formalment un conflicte, que ara, a m¨¦s, se situa entre el terreny militar i policial perqu¨¨ els presoners no tenen estatut de combatents estrangers, per¨° tampoc el tenen de delinq¨¹ents; s¨®n uns aut¨¨ntics llimbs legals".

L'autor tamb¨¦ analitza la imatge simb¨°lica dels drons, conseq¨¹¨¨ncia de l'obsessi¨® nord-americana per reduir a zero les baixes pr¨°pies, i la dels m¨¤rtirs, com a paradoxa dels confusos temps presents en provenir en bona part d'Occident i ser fills d'immigrants formats en escoles laiques. "El dron ¨¦s un altre exemple de llimbs perqu¨¨ tampoc t¨¦ estatut b¨¨l¡¤lic: ¨¦s una arma que preserva el combatent, la qual cosa contrasta amb les armilles explosives que utilitzen els gihadistes, on el combatent ¨¦s l'arma". I gaireb¨¦ com un sil¡¤logisme, arriba al concepte de m¨¤rtir, tamb¨¦ mutant. "La vella figura de l'heroi que mor per la p¨¤tria, l'antic caigut, ha estat substitu?da pel de la v¨ªctima innocent que mor en els atemptats".

Scavino va acabar el seu assaig l'estiu passat, pocs dies abans de l'atemptat de Barcelona, que admet que ha tocat "de manera tangencial" al final del llibre i que li permet ratificar la tesi que "contr¨¤riament a la teoria que els qui cometen aquests atemptats s¨®n agents adormits, es tracta de persones en qu¨¨ entre la conversi¨® radical i la seva actuaci¨® terrorista el pas ¨¦s molt curt, de tot just quatre mesos". Ni el potent sistema educatiu franc¨¨s pot integrar o, en el seu defecte, detectar o frenar aquesta radicalitzaci¨® juvenil? "?s que no ¨¦s tant un problema de l'escola com de la societat, la caiguda d'un model social que permetia aquesta integraci¨®: la caiguda de l'Estat del benestar, de fet", resumeix.