Raphael: ¡°Estem tots millor junts que separats¡±

El Palau Sant Jordi rep aquest divendres una nova visita de Raphael (Linares, 1943). Per a aquest concert el poliesportiu ol¨ªmpic s'ha condicionat com un amfiteatre amb una capacitat per a 6.300 persones (aquest dijous al migdia ja s'havien venut 5.700 entrades).

Pregunta. Un any m¨¦s a Barcelona.

Resposta. I ja en van 57!

P. Alguna novetat?

R. Et sembla poca novetat? ?s meravell¨®s tenir la for?a i la il¡¤lusi¨® que tinc i sumar ja 57 anys.

P. Hi haur¨¤ sorpreses?

R. Raphael ¨¦s una pura sorpresa des que surt. Nom¨¦s com tinc la veu ja ¨¦s una sorpresa. La gent de sobte em veu sortir, comen?o a cantar i sona aix¨°.

P. Com aconsegueix mantenir aquesta veu al llarg de les d¨¨cades?

R. Aix¨° va en la constituci¨® de cada persona, per¨° m'he cuidat molt i jugo amb avantatge: m'han posat un motor nou!

P. El 2003 li van trasplantar el fetge, per¨° aix¨° no afecta les cordes vocals.

R. Alguna cosa hi deu tenir a veure. La for?a de l'organisme t¨¦ molt a veure amb la veu.

P. D'aqu¨ª a una mica ser¨¤ Nadal i comen?ar¨¤ a sonar El peque?o tamborilero...

R. ?s que marca el Nadal des de fa segles.

P. Qu¨¨ sent quan la torna a sentir en uns grans magatzems?

R. Tendresa. ?s emocionant sonar als grans magatzems quan arriben aquestes dates. Quan jo era petit s'escoltava Frank Sinatra o algun flamenc que cantava nadales, per¨° aix¨° del pom, pom, pom, pom... ¨¦s hist¨°ric.

P. Com porta convertir-se en un s¨ªmbol del Nadal?

No ¨¦s incompatible ser de Linares i ballar una sardana, perqu¨¨ en s¨¦ ballar¡±

R. No s¨¦ si s¨ªmbol, per¨° si no son¨¦s aquesta can?¨® la gent pensaria que hi falta alguna cosa. S¨®n molts anys. El que ¨¦s graci¨®s ¨¦s que els llestos, o els que es fan els llestos, de la discogr¨¤fica no me la deixaven gravar perqu¨¨ aquell Nadal ells mateixos treien la versi¨® de Sinatra. Jo no en tenia ni idea, la vaig agafar d'uns cors alemanys, tenia 15 anys i els vaig dir: "qu¨¨ hi tinc a veure jo amb aquest senyor?" A contracor me la van deixar fer, i mira...

P. Prefereix una can?¨® nova o aquestes velles melodies?

R. La primera can?¨® ha de ser sempre nova, tant per a mi com per a la gent. Com una targeta de presentaci¨®: compte, que no sentireu el mateix. Cal deixar les coses clares des del principi per¨° despr¨¦s ja saben que els cantar¨¦ les can?ons que ells volen.

P. El p¨²blic les demana o vost¨¨ vol cantar-les?

R. Les canto perqu¨¨ s¨¦ que ¨¦s el que els agrada.

P. L'any passat, en el seu ¨²ltim Sant Jordi, es vivia a Barcelona un ambient summament carregat pol¨ªticament i socialment. Com veu la situaci¨® actual?

He estat un home de sort. Ning¨² ha gosat treure¡¯m el lloc a empentes¡±

R. Els meus viatges a Barcelona sempre s¨®n meravellosos. La ciutat m'ha rebut des que tenia 14 anys i sempre de meravella. En el meu cas concret no ha canviat gaire i, a aquestes altures del partit, no crec que canvi? res. En l'aspecte general, crec que les aig¨¹es tornaran on eren d'una manera o altra. Crec que estem tots millor junts que separats, perqu¨¨ seria bastant estrany que en un m¨®n tan globalitzat ens haguem de fer ara petitons. No tindria sentit, per¨° jo no entenc res d'aix¨°, la veritat, ho dic d'entrada per si deixo anar alguna ximpleria, per¨° jo prefereixo que estiguem junts.

P. Dyango va dir que no era incompatible cantar Suspiros de Espa?a i ser independentista.

R. No passa res. Soc andal¨²s de Linares i vaig a Nova York i canto New York, New York. Tampoc hi ha incompatibilitat en qu¨¨ jo balli una sardana, perqu¨¨ en s¨¦ ballar, me'n van ensenyar. O que un catal¨¤ pugui ballar, si t¨¦ gr¨¤cia, una sevillana, per qu¨¨ no?

P. En aquests ¨²ltims temps tot l'ambient cultural, pol¨ªtic, social,... viu en una nebulosa enrarida, demandes d'assetjament, abusos, cal¨²mnies, plagis...

R. Disparen als pol¨ªtics i a qualsevol que expressi la seva opini¨®. S'ha de mirar amb cautela, tenir prou paci¨¨ncia per deixar que les coses passin i tornin al seu curs. Personalment no he viscut aquestes situacions. He estat un home de sort. Ning¨² ha gosat treure'm el lloc a empentes. Ho han intentat legalment, aportant coses millors que les meves, per¨° el p¨²blic sempre s'ha quedat amb les meves.

P. S'ha dit que hi ha dos Raphaels, el de l'escenari i el de la seva vida personal.

R. No! Soc exactament igual dins i fora de l'escenari.

P. Li agrada el Raphael sobre l'escenari?

R. Algunes coses m¨¦s que d'altres. De dolent t¨¦ que de vegades s'allarga massa, ¨¦s un defecte que t¨¦. De bo, la seva passi¨® per l'escenari. Els que vingueu al Sant Jordi en sortireu orgullosos.