La just¨ªcia admet defici¨¨ncies que van desprotegir cinc assassinades per masclisme

"Aix¨° ¨¦s un frac¨¤s de la just¨ªcia amb maj¨²scules. Mbeugou havia sol¡¤licitat la tutela de la just¨ªcia i no la va obtenir". Aquestes paraules, inusuals en altes inst¨¤ncies judicials, s¨®n del president del Tribunal Superior de Just¨ªcia del Pa¨ªs Basc, Juan Luis Ibarra, que aquest dijous va demanar perd¨® a la fam¨ªlia de Maguette Mbeugou, degollada dimarts pel seu marit a Bilbao, i a la societat en general, per la deficient valoraci¨® del risc que es va fer des de les diferents ¨¤rees del jutjat.

La mort de la dona senegalesa, de 25 anys, no ha estat l'¨²nica conseq¨¹¨¨ncia nefasta d'un sistema que aquesta setmana ha evidenciat les seves defici¨¨ncies. En 48 hores, dues menors i tres dones han estat assassinades. 962 des que es registren dades oficials; 38 el 2018.

Juristes, advocats i experts estan d'acord que el sistema no est¨¤ funcionant, la q¨¹esti¨® ¨¦s en quin punt i per qu¨¨, i les respostes s¨®n m¨²ltiples i comprenen des dels aspectes t¨¨cnics fins als socials: falta de recursos humans i materials, sobrec¨¤rrega de treball, abs¨¨ncia de perspectiva de g¨¨nere, poca coordinaci¨® entre els agents que intervenen des de les diferents ¨¤rees... El tr¨¤gic relat d'aquesta setmana posa de manifest algunes d'aquestes mancances.

A Castell¨®, dimarts a les cinc de la matinada, un home va matar les seves dues filles, de dos i sis anys, i es va su?cidar. Tenia dos procediments interposats per la seva dona, la mare de les nenes, al jutjat de viol¨¨ncia sobre la dona. La jutgessa especialitzada en viol¨¨ncia masclista va rebutjar l'ordre de protecci¨® que va sol¡¤licitar per a ella i per a les seves filles despr¨¦s d'haver rebut amenaces que va relatar al febrer davant la policia: "Ja et pots anar acomiadant de les nenes, em carregar¨¦ el que m¨¦s estimes, et quedar¨¤s sola. D'aqu¨ª jo acabar¨¦ a la pres¨® i tots morts". Totes dues den¨²ncies es van arxivar.

Quatre hores despr¨¦s, Nuria Alonso va ser assassinada a punyalades per la seva exparella a Maracena, Granada. Havia denunciat dues vegades el seu agressor, una d'elles per viol¨¨ncia de g¨¨nere: ell va ser absolt. Ella no es trobava en cap sistema de protecci¨® a dones ni s'havia fet una valoraci¨® del risc que corria a les mans de la seva exparella.

A Bilbao, el marit de Maguette Mbeugou la va degollar aquell mateix dia, la policia la va trobar sobre la una de la tarda. Ella l'havia denunciat al desembre; la jutgessa que va analitzar la den¨²ncia va denegar imposar-li una ordre d'allunyament i la Fiscalia no va sol¡¤licitar mesures de protecci¨®. En aquella resoluci¨® la jutgessa va argumentar la inexist¨¨ncia d'una situaci¨® objectiva de risc perqu¨¨ els c¨°njuges residien en domicilis diferents i, a m¨¦s, Maguette havia dit que no volia tornar al domicili conjugal i que es despla?aria a un altre lloc. Ell va ser absolt per un delicte d'amenaces en el judici que es va fer despr¨¦s.

M¨¢s informaci¨®n

El parricida de Castell¨®, a la seva ex-dona: ¡°Em vaig a carregar el que m¨¦s vols¡±

El presumpte assass¨ª de Maracena va ser absolt de vexacions fa quatre mesos

Una jutge va denegar l'ordre d'allunyament a la dona degollada a Bilbao

Sense protecci¨® telem¨¤tica

La cinquena mort es va produir dijous a la matinada, a Torrox, M¨¤laga, on la policia va trobar Manuela C. S. en un bassal de sang, tamb¨¦ apunyalada per la seva parella. L'havia denunciat mesos abans per amenaces i coaccions i un jutjat havia dictat una ordre d'allunyament el 15 de juliol, a m¨¦s d'una altra en vigor que tenia per una parella anterior. La dona no tenia protecci¨® telem¨¤tica. Tots dos havien tornat a conviure.

Itziar, la mare de les nenes assassinades a Castell¨®, Nuria Alonso, Maguette Mbeugou i Manuela C. S. havien denunciat els presumptes assassins. Tres estan mortes i l'altra ha perdut les seves dues filles.

Trobar les esquerdes requereix fer una an¨¤lisi profunda de totes les mancances d'aquest sistema perqu¨¨, segons Octavio Salazar, jurista expert en g¨¨nere, les eines existeixen, per¨° no s'estan utilitzant. Segons el seu parer, igual que opina Ibarra, el primer error "t¨¨cnic" rau en els mecanismes de detecci¨® del risc en situacions de viol¨¨ncia masclista: "Els criteris amb els quals el poder judicial segueix valorant si existir¨¤ o no un assassinat no serveixen, donen mostres d'error des de fa anys i ning¨² s'ha posat les piles per canviar-los".

Pilar Llop, delegada del Govern per a la Viol¨¨ncia de G¨¨nere, explica que s'estan trobant amb aquest fenomen que cal canviar immediatament: "No s'est¨¤ valorant el risc adequadament. Aqu¨ª els instruments actuals que tenim de valoraci¨®, que s¨®n el policial i el pericial [es refereix a les unitats de valoraci¨® forense integral] o no existeixen o s¨®n insuficients o deficients".

La valoraci¨® de la situaci¨® de risc i la seva evoluci¨® l'efectua, en primera inst¨¤ncia, la policia mitjan?ant uns formularis normalitzats (amb un test tancat d'unes 50 preguntes). La v¨ªctima pot situar la seva resposta en sis caselles: "NS (no se sap), ND (no es dona), B (baixa), M (mitjana), A (alta) i E (extrema)". Els resultats es recullen en el Sistema de Seguiment Integral en els casos de Viol¨¨ncia de G¨¨nere (Sistema VioG¨¨n), que assigna autom¨¤ticament ¡ªa trav¨¦s d'un algorisme inform¨¤tic¡ª els nivells de risc: baix, mitj¨¤, alt i extrem. El resultat ¨¦s traslladat per la policia a l'autoritat judicial competent a trav¨¦s d'un informe que indica els principals factors de risc. Despr¨¦s, queda en mans dels jutges la possibilitat de sol¡¤licitar un altre informe de valoraci¨® a la unitat de valoraci¨® integral forense que tingui el jutjat, si ¨¦s que en t¨¦, i concretar les mesures.

Aquestes unitats de valoraci¨®, que disposen de metges forenses, psic¨°legs i treballadors socials, es van comen?ar a crear el 2004, quan la Llei de Mesures de Protecci¨® Integral contra la Viol¨¨ncia de G¨¨nere va recomanar implantar-les. D'aix¨° ja fa 14 anys i encara avui no existeixen a totes les comunitats i les que s¨ª que operen no segueixen criteris comuns ni tenen els mateixos recursos humans ni econ¨°mics ni equips homologats. Inmaculada Montalb¨¢n, magistrada i expresidenta de l'Observatori contra la Viol¨¨ncia de G¨¨nere del Consell General del Poder Judicial, incideix en aquesta l¨ªnia: "Cal activar les unitats, s¨ª, per¨° amb formaci¨® en g¨¨nere. ?s el que ens ajuda a entendre situacions aparentment incomprensibles, com certs processos de ren¨²ncia de les dones, per exemple, la decisi¨® de tornar a conviure amb l'agressor".

Aquesta defici¨¨ncia en les unitats de valoraci¨® forense integral va ser una de les fissures en el cas de l'assassinat de Maguette Mbeugou. El mateix Juan Luis Ibarra, en el seu discurs de perd¨®, va recon¨¨ixer ahir que la just¨ªcia no va actuar b¨¦, i va explicar que la jutgessa, que coneixia les mesures cautelars sol¡¤licitades per la v¨ªctima, les va denegar perqu¨¨ no va poder ¡°disposar per establir-les d'un informe pericial del risc; ni tampoc d'un informe forense d'urg¨¨ncia, ni de l'auxili de la unitat de valoraci¨® integral¡±. Aquesta unitat, situada al Palau de Just¨ªcia de Bilbao i dependent del Govern Basc, "concedeix cita al cap d'uns mesos per la c¨¤rrega de treball" i, en aquest cas, el judici es va fer tot just 15 dies despr¨¦s que es present¨¦s la den¨²ncia. El 12 de gener el jutjat penal va dictar sent¨¨ncia absolut¨°ria per prova insuficient.

Octavio Salazar es pregunta si per prova insuficient s'ent¨¦n el testimoni d'una dona que afirma que ¨¦s maltractada: "Aqu¨ª entra un altre problema molt m¨¦s substantiu, la falta de credibilitat de les dones, que forma part d'una cultura jur¨ªdica masclista que segueix estant molt present entre els jutges". No distingeix entre homes i dones i parla de "sensibilitzaci¨®" i tamb¨¦ de formaci¨®. En aquest moment, com explica Montalb¨¢n, "qualsevol jutge o jutgessa pot concursar als jutjats de viol¨¨ncia de g¨¨nere sense una acreditaci¨® especial. Nom¨¦s una vegada han obtingut la pla?a en el concurs de trasllats estan obligats a fer un curs previ obligatori" de poca durada. No existeix, continua, una especialitzaci¨®, com als jutjats mercantils o de menors. Salazar considera que engegar aquesta formaci¨® ¨¦s urgent i apunta a una pres¨¨ncia estructural del masclisme que pot portar fins i tot al multimaltractament.

Va passar en el cas de Manuela C. S., l'assassinada a Torrox, que tenia dos ordres d'allunyament vigents: una, d'una parella anterior i l'altra, del seu presumpte assass¨ª. Els experts alerten que cada vegada hi ha m¨¦s multimaltractadors, homes condemnats per maltractaments que tornen a cometre el mateix delicte una vegada han complert la pena. La fiscal delegada de Viol¨¨ncia sobre la Dona a Andalusia, Flor de Torres, creu que una de les q¨¹estions que est¨¤ fallant en aquesta lluita ¨¦s la "dif¨ªcil" reinserci¨® d'aquests delinq¨¹ents. "No assumeixen la seva conducta i aix¨° ¨¦s la base essencial per al canvi". Als jutjats especialitzats, apunta, cada vegada hi ha m¨¦s casos aix¨ª i aquesta falta de reintegraci¨® social deriva cada vegada m¨¦s en el trencament de les ordres de protecci¨® i d'allunyament que dicta un jutjat. Segons la fiscal, encara que no existeixen estad¨ªstiques, per la seva experi¨¨ncia calcula que entre el 50% i el 60% d'aquestes mesures es trenquen.

Una petici¨® constant de De Torres ¨¦s la supressi¨® per a les v¨ªctimes de la dispensa que existeix de declarar contra un familiar directe (pares, fills o parelles), recollida en l'article 416 de la Llei d'Enjudiciament Criminal, del segle XIX, i que no s'ha tractat en el pacte d'Estat. Un percentatge elevat de dones presumptament maltractades, el testimoni de les quals ¨¦s fonamental per aconseguir una possible condemna, opta pel silenci. "No podem posar tota la c¨¤rrega moral sobre les v¨ªctimes [¡­] Elles no estan fortes en aquest proc¨¦s, no estan empoderades, tenen por", justifica, i adverteix que aquestes dues situacions estan creant "macrov¨ªctimes", dones que tornen a patir maltractaments pels seus propis agressors o per altres maltractadors reincidents.

Les conseq¨¹¨¨ncies d'aquestes defici¨¨ncies estructurals, apunta Octavio Salazar, s¨®n morts de dones pel simple fet de ser dones. "Hi haur¨¤ alguna mesura disciplin¨¤ria? Algun canvi?".