Retorn a l¡¯1-O, mirant al futur

Arriba el primer aniversari de l¡¯1 d¡¯octubre amb un ambient ben diferent del de l¡¯any passat. Si llavors dominava la incertesa sobre qu¨¨ i com transcorreria i fins a quin punt podia arribar la tensi¨® i l¡¯enfrontament, ara, tot i que en l¡¯escenari predominar¨¤ una certa sensaci¨® d¡¯impasse, d¡¯estabilitzaci¨® de l¡¯anormalitat, s¨®n evidents els senyals d¡¯apaivagament.

L¡¯aposta per la via unilateral decau, la voluntat de no desbordar la legalitat es fa evident amb els equilibris parlamentaris per esquivar la suspensi¨® dels diputats processats o amb l¡¯expulsi¨®, via mossos, de l¡¯acampada independentista de la pla?a Sant Jaume. Els partits sobiranistes van recuperant autonomia i perfil propi; el PDeCAT es queda sol en l¡¯aposta unit¨¤ria per la Crida; i, encara que es mantingui com a embolcall la grandiloq¨¹¨¨ncia dels missatges resistencialistes, tots, excepte la CUP, es van alineant en l¡¯assumpci¨® de la via institucional i en el pas gradual de l¡¯estrat¨¨gia de les cites decisives (momentum) a la carrera de fons, d¡¯acumulaci¨® de capital electoral i ampliaci¨® d¡¯aliances, fins a sumar-ne prou per fer que, en paraules d¡¯Oriol Junqueras, ¡°el refer¨¨ndum que ara sembla impossible sigui inevitable¡±.

Les inc¨°gnites sobre una possible nova escalada de la tensi¨® venen m¨¦s aviat de Madrid: el desenlla? del judici contra els presos independentistes i l¡¯agressivitat verbal permanent tant del PP com de Ciutadans, tots dos enamorats de l¡¯article 155, que sembla ser el seu ¨²nic projecte per a Catalunya, i immersos en la baralla per l¡¯hegemonia a la dreta i per l¡¯atac constant al Govern socialista.

L¡¯1 d¡¯octubre t¨¦ un lloc per sempre al retaule de les gestes de l¡¯independentisme, que va arribar al l¨ªmit de les seves forces. La ineptitud en la resposta repressiva del Govern espanyol va afegir un plus heroic que va elevar l¡¯esdeveniment al nivell d¡¯icona. I dos dies m¨¦s tard, l¡¯aparici¨® del rei Felip VI, suplantant el president del Govern espanyol per convocar Espanya contra l¡¯independentisme, va transmetre una inesperada sensaci¨® de vulnerabilitat de l¡¯Estat. Hi ha un precedent: el rei Joan Carles I havia ocupat el buit deixat pel president del Govern, per¨° aquell dia Su¨¢rez estava segrestat al Congr¨¦s dels Diputats.

L¡¯independentisme ha d¡¯abandonar la fantasia que presenta aquesta jornada hist¨°rica com a font de legitimitat per a la construcci¨® unilateral de la Rep¨²blica, com s¡¯ha estat proclamant, tot i que cada vegada amb la boca m¨¦s petita. Ni el refer¨¨ndum reunia les condicions per ser reconegut internacionalment, ni les xifres que es van donar eren suficients. Aquella data assenyala la for?a i els l¨ªmits de l¡¯independentisme catal¨¤. Mai havia arribat tan amunt. Per¨° no n¡¯hi havia prou per fer el salt definitiu: ni en vots, ni en instruments de poder.

Des de les institucions espanyoles s¡¯hauria de reflexionar sobre la incapacitat del Govern del PP d¡¯afrontar el problema pol¨ªticament. Com escriu Odo Marquard, ¡°el pol¨ªtic racional ¨¦s el que evita l¡¯estat d¡¯excepci¨®¡±. La subrogaci¨® de responsabilitats en els jutges i l¡¯aplicaci¨® del 155 van permetre al Govern espanyol cantar vict¨°ria, per¨° era molt p¨ªrrica. L¡¯endem¨¤, l¡¯independentisme encara hi era. Nom¨¦s per vies pol¨ªtiques es podr¨¤ evitar que tot acabi en danys irreparables per a la democr¨¤cia espanyola.

Els conflictes pol¨ªtics plantejats en termes d¡¯amic i enemic tenen un efecte letal sobre les institucions. Contra l¡¯enemic tot est¨¤ perm¨¨s, i el control i la cr¨ªtica del poder es desdibuixen. Els fets de l¡¯1 d¡¯octubre van demostrar una incompet¨¨ncia clamorosa dels serveis d¡¯informaci¨® del Govern espanyol. I aix¨° va suposar el rid¨ªcul del president, que havia dit que el refer¨¨ndum en cap cas es faria. Desmantellat el muntatge oficial, van donar el tema per acabat. I els aparells de l¡¯Estat van ser incapa?os de descobrir l¡¯estructura paral¡¤lela per la qual van passar les urnes fins a arribar als col¡¤legis. Ning¨² ha investigat aquest frac¨¤s, cap responsable ha dimitit. A l¡¯inrev¨¦s: han estat condecorats els qui van ser els executors de la frustraci¨® del Govern quan va veure que hi havia urnes i milers de persones votant.

Un any despr¨¦s queda molt per explicar i molt per aprendre d¡¯aquell triomf simb¨°lic del sobiranisme, refor?at per la incompet¨¨ncia de l¡¯Estat. M¡¯agradaria pensar que a poc a poc s¡¯anir¨¤ prenent consci¨¨ncia que el temps de no fer pol¨ªtica s¡¯est¨¤ esgotant.