I malgrat tot, inter¨ª

Aquest Parlament est¨¤ acostumat a discursos de presidents de dues hores, una tradici¨® que va comen?ar Jordi Pujol i van continuar els seus successors, cadasc¨² a la seva manera: Pujol atordia l'oposici¨® amb la recitaci¨® de trams de carretera i poliesportius inaugurats, Maragall mantenia l'audi¨¨ncia en suspens a l'espera d'un imprevist, Montilla explorava els camins inexplorats del tedi, Mas es lliurava a la met¨¤fora marina i Puigdemont feia servir un to desafiador amb els contrincants, fins que es va reptar a si mateix.

Qu¨¨ va passar llavors perqu¨¨ el discurs de Quim Torra, de tot just una hora i deu minuts, fos dels m¨¦s breus i, en canvi, sembl¨¦s un relat sense fi, com aquesta marxa per la Rep¨²blica que es proposa emprendre i que aquest dimarts va anunciar una vegada m¨¦s (sembla que la vol arrencar a Sant Cugat, el que JuntsxCat t¨¦ m¨¦s a prop del despatx?). La majoria de diputats, una vegada escoltat el primer quart d'hora esc¨¤s de declaracions de principis, van acotar el cap i abaixar la vista, per¨° no en senyal de rever¨¨ncia, sin¨® per posar-se a mirar el m¨°bil; d'altres van amagar el rostre darrere la pantalla del port¨¤til. Des d'on jo estava situat, nom¨¦s vaig veure dos parlamentaris que apuntessin: Carles Riera, de la CUP, i Jessica Albiach, la nova presidenta del grup dels Comuns, que, amb els bra?os recolzats sobre la taula de l'esc¨®, cridava fins i tot l'atenci¨® per exc¨¦s; per exc¨¦s d'atenci¨®, precisament: deu ser el pes del nou c¨¤rrec. En canvi, els quatre diputats del PP exercien d'alumnes d'¨²ltima fila ¨Cque ¨¦s on estan col¡¤locats¨C, ¨¦s a dir, xerraven animadament mentre el president dissertava. No vam saber si escoltaven el discurs fins que Alejandro Fern¨¢ndez, el portaveu, en sentir una de les promeses de Torra, va llan?ar una contundent proclama pol¨ªtica: "em descollono".

Es feia llarg el discurs, perqu¨¨ Quim Torra ¨¦s home de piulada contundent per¨° de baix to oral. Pronuncia amb una cad¨¨ncia repetitiva i mon¨°tona, barreja de confer¨¨ncia acad¨¨mica, homilia de p¨²lpit i consci¨¨ncia de cover, de substitut, de ser aqu¨ª com qui no vol la cosa, guardant la pla?a al titular. Per aix¨°, perqu¨¨ ha assumit volunt¨¤riament el paper d'inter¨ª, moltes de les seves afirmacions sonen tamb¨¦ provisionals, com fetes per guanyar temps, ja siguin l'anunci d'un F¨°rum C¨ªvic Social Constituent (sic), la idea omnipresent de "fer Rep¨²blica", o fins i tot quan afirma que si les seves exig¨¨ncies no s¨®n escoltades a Madrid, "avan?arem sense m¨¦s espera" (sense m¨¦s detalls de l'itinerari).

El cas ¨¦s que Torra ha amena?at Pedro S¨¢nchez a retirar-li el suport al novembre si no t¨¦ una proposta estimulant, i ha assegurat tamb¨¦ que si els presos s¨®n condemnats posar¨¤ la directa cap a l'autodeterminaci¨® (Qu¨¨ far¨¤ si els absolen? No ho ha concretat). En un altre temps, amb afirmacions d'aquest calibre els diputats de la majoria haurien esclatat en una ovaci¨® desmesurada tots dempeus. Aquesta vegada, nom¨¦s aplaudiments de grau mitj¨¤, com els que forcen els regidors de plat¨® quan el p¨²blic s'adorm. Deu ser el to, o la interinitat, o la incertesa, o els nous significats dels carrers seran sempre nostres.