L¡¯autoconstrucci¨® i el Tercer Paisatge

?Fa poc, al COAC es present¨¤ el llibre de John F. C. Turner Autoconstrucci¨®n. Por una autonom¨ªa del habitar. Escritos sobre vivienda, urbanismo, autogesti¨®n y holismo, editat per Kathrin Golda-Pongratz, Jos¨¦ Luis Oy¨®n i Volker Zimmermann. Un llibre imprescindible no tan sols per als interessats en l¡¯autoconstrucci¨® sin¨® per a tots aquells que s¡¯interessen per la casa. L¡¯experi¨¨ncia de Turner en la construcci¨® de les barriades de Lima dels primers anys seixanta, i la seva activitat desplegada en articles ara tradu?ts i reunits, avalen la seva publicaci¨®. El llibre torna a posar d¡¯actualitat un fenomen inc¨°mode, almenys a l¡¯Europa occidental. A Barcelona, igual que a d¡¯altres ciutats, s¡¯ha identificat l¡¯autoconstrucci¨® amb el fenomen del barraquisme (com pass¨¤ a Montju?c), quan la barraca ¨¦s tan sols el primer estadi d¡¯un proc¨¦s per instal¡¤lar-se i construir-se la casa. La barraca ha estat presentada ¨²nicament com quelcom a erradicar, per a b¨¦ del progr¨¦s en mat¨¨ria d¡¯urbanisme, cosa que en part ¨¦s veritat, per¨° en un altre sentit, en el de l¡¯autoconstrucci¨®, representa senzillament la llibertat de construir al marge de la normativa. Ens adonem del que hem perdut arraconant l¡¯autoconstrucci¨®, i potser la podr¨ªem repensar i tractar d¡¯aprendre¡¯n alguna cosa. Avui queden pocs llocs que en el seu origen van estar d¡¯una manera o una altra lligats a aquest fenomen, i actualment estan amena?ats, com ara el barri de la Clota o el dels Tres Turons, dels pocs que queden i pels quals fa unes setmanes es va presentar la convocat¨°ria d¡¯un concurs per fer un parc que suposar¨¤ l¡¯eliminaci¨® dels habitatges que s¨®n all¨¤ i que podrien conviure perfectament amb el futur parc dels Tres Turons.

Almenys tres q¨¹estions afloren insistentment en el llibre. Una ¨¦s que la casa autoconstru?da, en tant que obra d¡¯arquitectura, est¨¤ associada al temps ¡ªes pot dir que est¨¤ constru?da amb temps¡ª, tot mostrant que aquesta arquitectura considerada il¡¤leg¨ªtima per l¡¯autoritat creix, millora i s¡¯adapta constantment amb el pas del temps, en comptes de la idea de la casa com un producte acabat. Tamb¨¦ ens ensenya que l¡¯habitatge ¨¦s un proc¨¦s i no alguna cosa semblant a un objecte ¡ªque, paradoxalment, ¨¦s la representaci¨® exacta d¡¯all¨° que alguns reclamen quan demanen una casa que s¡¯adapti a les seves necessitats¡ª, sin¨® que creix amb nosaltres i com nosaltres... tot i que l¡¯¨²nica manera que s¡¯adapti als patrons canviants de la fam¨ªlia ¨¦s que un mateix hi intervingui. Aquesta vinculaci¨® amb el temps duu els editors a assenyalar que, en angl¨¨s, housing indica alguna cosa associada a un verb i no a un nom ¡ª¨¦s a dir, ¨¦s una acci¨® i no un objecte¡ª, i aquest ¨¦s un aspecte que informa d¡¯una manera molt precisa del perqu¨¨ ¨¦s important una casa, m¨¦s enll¨¤ de consideracions estrictament constructives o formals. En paraules d¡¯Oy¨®n, des del punt de vista de l¡¯usuari ¨¦s m¨¦s important all¨° que la casa fa per ell que el que la casa ¨¦s en si mateix.

A m¨¦s, hi ha la q¨¹esti¨® de l¡¯habitatge com un fet relacional, en sorgir de la mateixa reuni¨® de les persones que les construeixen, que cerquen aix¨ª garantir la seva subsist¨¨ncia. La casa autoconstru?da est¨¤ en estreta relaci¨® amb l¡¯escola, el prove?ment ¡ªel mercat¡ª i, ¨°bviament, la fam¨ªlia i els ve?ns. Potser el fet m¨¦s transcendent (i que deixa l¡¯expressi¨® corrent ¡°fer habitatge ¨¦s fer ciutat¡± com quelcom buit) ¨¦s que representa d¡¯una manera planera la llavor de la urbanitzaci¨®. La casa teixeix la ciutat. I una darrera: l¡¯autoconstrucci¨® atorga a l¡¯usuari la llibertat de donar forma a l¡¯espai propi. Una q¨¹esti¨® lligada a la creativitat, la mateixa que exercim quan sembrem o preparem el dinar.

?s inevitable tra?ar un paral¡¤lelisme entre l¡¯autoconstrucci¨® i el que el paisatgista franc¨¨s Gilles Cl¨¦ment ha batejat com a Tercer Paisatge, el que sorgeix fora dels cultius i al marge de la naturalesa. Aquest apareix obrint-se pas en espais residuals i abandonats, urbans i perif¨¨rics, als descampats i als vorals de les carreteres i, malgrat la seva aparent marginalitat, ¨¦s reserva i esperan?a de biodiversitat.