El Bes¨°s, l¡¯¨²ltima muralla de la gran Barcelona

La millora bestial que ha suposat la transformaci¨® del tram final del riu Bes¨°s no s'ha tradu?t, gaireb¨¦ tres lustres despr¨¦s (es va acabar el 2004), en una millora socioecon¨°mica de l'entorn. Els barris del Bes¨°s al seu pas per Montcada i Reixac, Santa Coloma de Gramenet, Sant Adri¨¤ de Bes¨°s i Barcelona continuen sent els que concentren els ¨ªndexs m¨¦s alts de vulnerabilitat de l¡¯?rea Metropolitana (AMB). Les rendes s¨®n m¨¦s baixes que les de la mitjana de la metr¨°polis (15,8% de poblaci¨® amb rendes baixes davant del 13% de la mitjana de l¡¯AMB), l'atur ¨¦s m¨¦s elevat (m¨¦s de la meitat dels aturats dels quatre municipis ja no cobren prestaci¨®) i la qualificaci¨® de la poblaci¨®, menor (el 54% de la poblaci¨® t¨¦ estudis obligatoris o inferiors i, de mitjana, en l¡¯AMB aix¨° ¨¦s el 43,6%).

Per¨° la conversi¨® del que va ser una claveguera a cel obert coronada per torres d'alta tensi¨® en un parc fluvial (un mili¨® de visitants a peu i un altre mili¨® amb bici, cada any!, amb dades de la Diputaci¨®) ha millorat la qualitat de vida de l'entorn immediat i ¨¦s una fant¨¤stica pista d'aterratge per al futur. Encara que vagi molt a poc a poc.

I si va a poc a poc, asseguren veus com la de l'alcalde de Sant Adri¨¤, Joan Callau, ¨¦s per l'abs¨¨ncia de grans infraestructures en aquest costat de Barcelona. El costat Llobregat t¨¦ la Zona Franca, el port i l'aeroport, imants d¡¯inversions privades milion¨¤ries i palanques de creaci¨® d'ocupaci¨®. El Bes¨°s, m¨¦s enll¨¤ del verd del parc, fa molt pocs anys que ha comen?at a tenir pols d'atracci¨®. El F¨°rum (com a espai d'actes massius), el port i la platja i el parc que hi ha darrere, el nou barri de la Catalana (que ha atret poblaci¨® de Barcelona) i l'¨²ltima incorporaci¨®, el campus Diagonal-Bes¨°s, amb 3.500 estudiants (que seran 15.000 quan s'acabi de desenvolupar). ¡°El tan injuriat F¨°rum, ens va arreglar aquest rac¨®¡±, apunta Callau. ¡°A la llarga tamb¨¦ pot impactar a la Mina, un barri amb problemes de dif¨ªcil resoluci¨® per¨° on les millores en la qualitat de vida de l'entorn acabaran impactant¡±, afegeix. La cirereta del past¨ªs arribar¨¤ el dia que es desenvolupi l'entorn de les Tres Xemeneies, l'¨²ltim gran sector metropolit¨¤ per transformar a primera l¨ªnia de mar.

L'alcalde subratlla i aplaudeix el protagonisme de Barcelona en aquestes transformacions. ¡°Barcelona ha de fer un pas i derrocar l'¨²ltima muralla, que el que passa de les Rondes cap a dins, salti a l'altre costat¡±. ?s a Barcelona on l'alcaldessa Ada Colau ha apostat per centrar els 150 milions d'inversions del Pla de Barris en l'eix Bes¨°s i on sorgeix la idea de l¡¯Agenda Bes¨°s, un full de ruta (sense pressupost ni calendari, ara com ara) per a un territori que compr¨¨n cinc municipis, 98 barris i un mili¨® d'habitants (el 12% de la poblaci¨® catalana i el 30% de la de l'¨¤rea metropolitana).

Per¨° tamb¨¦ ha estat Barcelona qui m¨¦s ha donat l'esquena al riu. Literalment. Mentre Sant Adri¨¤ i Santa Coloma tenen una fa?ana fluvial, amb edificis que miren cap al riu (en la qual els pisos s'han revaloritzat), Barcelona els ha constru?t d'esquena. A m¨¦s a m¨¦s, excepte als barris de Bon Pastor i Bar¨® de Viver, la Ronda separa la ciutat del riu.

El gerent de l¡¯Ajuntament de Barcelona i un dels ide¨°legs del Pla de Barris, Jordi Mart¨ª, parla de l'eix Bes¨°s com a ¡°pol estrat¨¨gic per a la ciutat metropolitana¡±. Recorda que a Barcelona els eixos importants ¡°s¨®n mar-muntanya¡± i malgrat admetre que ¡°el Bes¨°s t¨¦ una textura diferent de la del Llobregat¡±, afegeix que ¡°acabar¨¤ sent un eix central de la mateixa import¨¤ncia¡±. Mart¨ª discrepa que el parc fluvial no hagi impactat en els indicadors socioecon¨°mics de l'entorn: ¡°Comparat amb altres metr¨°polis, el grau de desenvolupament i qualitat urbana de les nostres perif¨¨ries s¨®n infinitament superiors. Projectes com l¡¯Agenda Bes¨°s potser no s¨®n encara tangibles¡±, diu, ¡°per¨° posen les bases¡±. ¡°Quan els projectes s'escriuen, van generant canvis¡±, postil¡¤la Callau, que amb el terme municipal partit pel riu ha estat qui m¨¦s ha notat l'impacte de la transformaci¨®.