Aventura a la desembocadura

Missi¨® per al Delta Force: ¡°Com que tens experi¨¨ncia en aix¨° del delta de l¡¯Ebre i els ocells, t'acostes al delta del Llobregat i escrius alguna cosa sobre l'ambient?, sempre que no tinguis res m¨¦s important a fer, ¨¦s clar¡­¡±. Les indicacions del diari eren vagues, amb aquesta mar de fons en pol¨ªtica tampoc em donarien un mapa i un sobre amb les instruccions de la missi¨®. Cap all¨¤ hi falta gent, un ¨¦s un professional. Era un mat¨ª esplendor¨®s de la tardor acabada d¡¯estrenar. Vaig agafar els prism¨¤tics, la gorra del servei de faroners dels EUA, la guia port¨¤til d'aus i la navalla su?ssa i vaig conduir fins al Prat.

La veritat, no ho volia confessar per¨° no tenia ni idea d'on quedava el delta del Llobregat. Deu ser al final del riu, em vaig dir. No deu ser dif¨ªcil de trobar. Despr¨¦s d'evacuar consultes i activar el?Google Maps, vaig agafar la Gran Via i la sortida 194B per enlla?ar amb la B-250. Vaig seguir les indicacions cap a ¡°Espais naturals del riu¡± i vaig anar a parar a les pistes de l'aeroport. ?s incre?ble com es pot arribar a perdre alg¨² tot i anar tan a prop. Despr¨¦s vaig passar per un cementiri. Finalment, vaig veure diversos senders pedestres i unes quantes persones en mountain bike i xandall. Vaig aparcar en una ¨¤rea de p¨¤rquing on hi havia uns autocars, vaig carregar el meu equip i vaig comen?ar a caminar. Em vaig aturar en un petit pont sobre un canal (el canal de la Bunyola). L'aigua estava tan verda que semblava un pant¨¤ de Laos: no m'hauria estranyat veure sorgir el cap del capit¨¤ Willard amb camuflatge de combat nedant al riu Nung per assassinar el coronel Kurtz, per¨° el que va apar¨¨ixer va ser un morro arrugat que va resultar que era el d'una tortuga. Em va mirar amb els ulls extraviats, com si s'hagu¨¦s fumat alguna cosa ¡ªno debades era una tortuga de Calif¨°rnia¡ª i es va tornar a submergir. El curs d'aigua desbordava de vida: vaig observar un esplugabous, diversos ¨¤necs, polles d'aigua, amb perd¨®, i una enorme rata que va passar nedant estilosament, com si es pens¨¦s que era una ll¨²dria.

Estava comen?ant a entrar en l'ambient silvestre quan de sobte vaig sentir un gran estr¨¨pit i em vaig girar per veure com se¡¯m tirava a sobre un Airbus de Vueling. Vaig estar a punt de llan?ar-me a terra. L¡¯esplugabous, els ¨¤necs i la rata ni es van immutar i la tortuga va tornar a emergir, sorneguera. Amb el cor desbocat vaig veure passar un avi¨® d¡¯Air France, un altre d¡¯Easyjet i un tercer de Ryanair com si volguessin aterrar al meu cap. Va resultar que estava enmig del passad¨ªs per on arriben els avions a les pistes. Paradoxalment, un r¨¨tol deia: ¡°Prohibit fer sorolls molestos¡±.

Vaig caminar cap al punt d'informaci¨® del parc, on em van rebre molt amablement i em van fer una enquesta. Tota la zona, des del Llobregat fins a la pineda de Can Camins, ¨¦s un enorme espai de cultius i ¨¤rees salvatges amb diversos llacs i que limita per la banda inferior amb la llarga platja del Prat (des de la desembocadura del riu fins a l¡¯estany de la Ricarda sense ¨²s p¨²bic: reservat per a les aus). ?s una ¨¤rea molt gran, sorprenentment bonica, que enlla?a amb altres de distants a Viladecans fins a Gav¨¤, i aviat em vaig adonar que el meu passeig projectat esdevindria una aut¨¨ntica i esfor?ada expedici¨®.

La curiositat i l'¨¤nsia de descobriments (i la fama que comporten) ha motivat tots els grans exploradors, i a alguns els ha abocat a la desgr¨¤cia. A mi em va perdre veure nom¨¦s comen?ar l'exploraci¨® una muni¨® d'ocellets estranys. Eren vistos¨ªssims, amb un antifa? vermell i simplement, segons tots els meus coneixements ornitol¨°gics, no havien de ser aqu¨ª. Van resultar ser becs de corall o estrildes, una au de l¡¯?frica tropical. Era com trobar massais. Vaig trucar a l'especialista Jos¨¦ Luis Copete, panteixant d'emoci¨®. ¡°S¨®n molt comuns al delta del Llobregat, poblacions fruit d'exemplars en captivitat escapats. S¨®n molt bonics, s¨ª, tranquil¡¤litza't¡±.

Al cap d'una estona de caminar per un cam¨ª rectilini que permetia alguns desviaments per baixar al riu i treure el cap als estanys, per saber on em trobava vaig ascendir al mirador de Cal Malet, una torre de fusta amb escala en espiral que no desentonaria a la s¨¨rie Vikingos. Es veia Montserrat al fons, el riu amb l'espectacular pont Nelson Mandela (l'¨²ltim del Llobregat abans de la desembocadura) i les torres de control de l'aeroport emergint de l'espessor com si fossin ignotes pir¨¤mides maies. A l'altre costat del riu, la depuradora del Baix Llobregat, el pol¨ªgon industrial del Prat i, m¨¦s lluny, els dics del port. El gran corrent d'aigua semblava dividir dos mons: el de la natura i el de la ind¨²stria.

Vaig seguir el meu cam¨ª i despr¨¦s de diversos quil¨°metres caminant amb el sol que picava de valent, vaig arribar a la desembocadura del riu. Vet aqu¨ª el delta. Les onades pujaven riu amunt. Centenars d'aus marines van sortir a rebre'm com si fossin eixams de confeti. Amb prou feines vaig contenir la temptaci¨® de plantar-hi la meva bandera, capbussar-me al mar i beure de les aig¨¹es en es barrejaven dol? i salat. Per¨° hi havia una tanca. L'acc¨¦s a la platja de ca l'Arana estava tancat per no molestar les aus nidificants. Vaig pujar a l'¨²ltima torre, el mirador de la desembocadura, lamentant no haver suggerit a l'enquesta que hi posessin un bar. La platja i les maresmes s'estenien com una terra promesa prohibida. Vaig gaudir de la vista abans d'emprendre el retorn.

Va ser una tornada ¨¨pica, les lib¨¨l¡¤lules volaven al meu voltant. Vaig intentar fer drecera per camins estrets entre les canyes que murmuraven perills mentre balancejaven amena?adores els seus plomalls dignes de guerrers waziri. A la llunyania vaig veure l'esquena d'un altre explorador, vaig cridar, per¨° va desapar¨¨ixer de la meva vista. Vaig arribar a uns prats en qu¨¨ joguinejava una egua blanca a terra i la vaig observar com Acte¨® a Diana mentre es banyava. Desvariejava. I quan estava a punt de deixar-me caure i sucumbir al descoratjament i la mal¨¤ria, vaig recon¨¨ixer el familiar perfil de la torre de Cal Lluquer. D'aqu¨ª al p¨¤rquing podria arribar fins i tot arrossegant-me. Estava salvat. I com tots els grans exploradors puc dir que va ser dur, per¨° meravell¨®s. La propera vegada, amb cantimplora.