La Galeria dels Uffizi recorre a un algoritme per combatre les cues

El turisme de masses i les hosts del pal de selfi?han transformat la manera de visitar el m¨®n. I tamb¨¦, per descomptat, les prioritats dels museus. La revoluci¨®, la modernitat, ja no passa tant per innovar en el relat de l'ordenaci¨® de les col¡¤leccions, com als anys noranta, sin¨® per una cosa tan prosaica com contrarestar una experi¨¨ncia massificada i cada vegada m¨¦s insuportable. La Galeria dels Uffizi a Flor¨¨ncia ¨¦s gaireb¨¦ tan famosa per les seves obres de Botticelli i Leonardo com per les seves cues. El mateix els passa als Museus Vaticans a Roma i a tants altres centres culturals, convertits en una tortura emocional i climatol¨°gica quan toca esperar m¨¦s de dues hores a la intemp¨¨rie. La vida, pensen ara a Flor¨¨ncia, ¨¦s massa curta per consumir-la en una cua.

M¨¢s informaci¨®n

La Galeria dels Uffizi, contra el turisme massiu

Els museus a l¡¯era del ¡®selfie¡¯

Quan Eike Schmidt (Friburg, 1969) va aterrar el 2015?als Uffizi, el museu m¨¦s visitat d'It¨¤lia (3,4 milions l'any), va decidir dedicar part del seu esfor? a q¨¹estions de l'entorn art¨ªstic. Era el primer director estranger de la hist¨°ria del museu, que no tenia ni p¨¤gina web, i vivia de la seva llegenda. Primer va establir un sistema variable de tarifes. La temporada alta i la baixa no podien tenir el mateix cost. Aix¨° hi va ajudar. Despr¨¦s, va reordenar la col¡¤lecci¨® i va fer les reformes per regular els fluxos de visitants, sovint col¡¤lapsats davant d'obres com La primavera, de Botticelli, o la Venus d'Urbino, de Tiziano. Per¨° quedava la pitjor propaganda que es feia a si mateixa.

Diumenge es va provar per primera vegada un sistema basat en un algoritme que recull informaci¨® cient¨ªfica ¨Ccom el temps mitj¨¤ de visita, la capacitat de les sales, l'¨¨poca de l'any i la comparativa hist¨°rica...¨C i social. Aquest apartat ¨¦s el que li confereix vitalitat a la m¨¤quina, ja que basa la seva predicci¨® d'espera en assumptes com la meteorologia, l'impacte de determinades exposicions temporals o el perfil dels visitants.

Quan el sistema es posi en funcionament definitivament (aquesta ¨¦s una versi¨® beta que ha estat provada amb els 7.561 visitants de diumenge), mai m¨¦s hi haur¨¤ cues. Cada visitant rebr¨¤ a la seva arribada una cita hor¨¤ria, amb un marge d'error de 15 minuts, la qual cosa permet aprofitar el temps en altres assumptes. De fet, el Palau Pitti ja ha augmentat aquest cap de setmana un 22% les seves visites. ¡°La gesti¨® de les cues ¨¦s una ci¨¨ncia exacta, basada en les estad¨ªstiques, l'estructura de gesti¨®, la inform¨¤tica... Per¨° tamb¨¦ ¨¦s una ci¨¨ncia social, que no t¨¦ a veure amb mol¨¨cules, sin¨® amb grups de persones que es comporten de manera diferent en funci¨® de l'entorn. Hem pogut treballar-ho per tenir un model estad¨ªstic predictiu molt prec¨ªs, per¨° hi haur¨¤ casos en qu¨¨ encara no hi hem pensat¡±, adverteix Schmidt.

Un 3% hi passa quatre hores

Visitar els Uffizi no ser¨¤ com demanar qui ¨¦s l'¨²ltim a la carnisseria. La precisi¨® hor¨¤ria ¨¦s fonamental perqu¨¨ no es tornin a formar cues de gent que espera un torn equivocat. ¡°Hem analitzat el comportament dels visitants fora, per¨° tamb¨¦ dins. Hem vist quines s¨®n les seves estrat¨¨gies quan visiten el museu, com s'agrupen. Cada dia hi ha grups que passen 40 minuts al museu o menys. Vol dir que entren, es fan una foto i surten. Despr¨¦s hi ha un 3% de visitants que hi passen m¨¦s de quatre hores, arriben al mat¨ª i se'n van a la tarda. Per¨° la majoria hi passa entre dues i tres hores. I aix¨° ¨¦s una dada molt reconfortant. Habitualment es pensa que el turisme de masses ¨¦s superficial, per¨° no ¨¦s aix¨ª¡±, apunta Schmidt.

El sistema ha estat ideat per un equip de la Universitat de L¡¯Aquila dirigit per Henry Muccini, president del Programa d'Estudis d'Inform¨¤tica. L'objectiu, assegura, no ¨¦s nom¨¦s optimitzar l'¨²s. ¡°Es tracta tamb¨¦ de crear sostenibilitat en el turisme. Redistribueix la c¨¤rrega de visitants, augmenta la qualitat de la visita i millora la visibilitat de la ciutat internacionalment¡±. A m¨¦s, apunta, hi ha un element de seguretat incontestable: ¡°Una cua, malauradament, ¨¦s un objectiu terrorista clar¨ªssim¡±.

El risc d'eliminar les cues va impl¨ªcit en l'ADN del turisme de masses. Si no hi ha gent esperant a la porta, deu valer la pensa el que hi ha dins?