O no¡­

La setmana passada, l¡¯1 d¡¯octubre del 2018 s¡¯anunciava com una representaci¨® una mica aigualida de l¡¯1 d¡¯octubre del 2017. Per¨° si fa un any la Gu¨¤rdia Civil i la Policia Nacional van posar de manifest la impot¨¨ncia i ineptitud del Govern Rajoy, aquesta vegada van ser els Mossos els encarregats de posar en evid¨¨ncia la profunda desorientaci¨® del Govern Torra. En qualsevol cas, aquest nou 1-O ha estat una lli?¨® d¡¯hist¨°ria. En poques hores, i aquell mateix dia, les an¨¤lisis m¨¦s serenes i conciliadores van haver de repensar-ho tot veient les imatges que arribaven de les portes del Parlament. El que es va viure l¡¯endem¨¤, amb l¡¯ultim¨¤tum de Torra a S¨¢nchez o, despr¨¦s, el dijous, amb el llarg vodevil sobre la delegaci¨® del vot dels diputats inhabilitats, va demostrar que la situaci¨® no nom¨¦s continua sent molt complicada, sin¨® que una part dels protagonistes poden sentir l¡¯impuls de complicar-la encara m¨¦s.

La discussi¨® sobre si estem millor o pitjor ¡ªo igual¡ª que fa un any resulta, pel que s¡¯ha vist, una mica sup¨¨rflua, perqu¨¨ tot pot empitjorar d¡¯un moment a l¡¯altre, i el futur immediat ¨¦s inquietant. El debat expressa, sens dubte, el desig que les coses vagin en una direcci¨® o en l¡¯altra. D¡¯una banda, se li vol recon¨¨ixer a la pol¨ªtica del di¨¤leg alguns resultats. De l¡¯altra, s¡¯accentua l¡¯alarma davant d¡¯alguna cosa que es pensa que es podr¨¤ arreglar amb m¨¤ dura. Per¨° les dues posicions estan massa exposades a un esdevenir de les coses que s¡¯escapa al seu control. Els partidaris de l¡¯appeasement no han d¡¯oblidar que davant de posicions dominades per objectius innegociables l¡¯oferta de di¨¤leg pot transmetre feblesa i ser aprofitada per l¡¯altre b¨¤ndol simplement per guanyar temps. Malauradament, ¨¦s for?a raonable t¨¦mer que el Govern S¨¢nchez hagi estat fent concessions concretes a canvi d¡¯alguna cosa tan vaga i vol¨¤til com un canvi d¡¯actitud, desmentit despr¨¦s massa sovint per la loquacitat de Torra o Puigdemont.

Per¨° els que anhelen un 155 llarg i profund farien b¨¦ de llegir una mica d¡¯hist¨°ria. Nom¨¦s s¡¯han de fixar en els anys de la dictadura de Primo de Rivera i entendre les seves conseq¨¹¨¨ncies en el catalanisme, la seva consolidaci¨® com a posici¨® troncal de la pol¨ªtica catalana i l¡¯efecte bumerang de les baixes passions repressives. L¡¯independentisme, ¨¦s cert, no ha aconseguit encara la centralitat que va aconseguir el catalanisme llavors, o despr¨¦s altre cop al final del franquisme i en la Transici¨®. Per¨° desgraciadament ¡ªi ho dic aix¨ª de clar: desgraciadament¡ª no t¨¦ al davant, ara com ara, cap adversari d¡¯entitat que pugui v¨¨ncer-lo democr¨¤ticament, aix¨° ¨¦s, amb vots i al Parlament. Nom¨¦s l¡¯independentisme fa l¡¯efecte de tenir un projecte a mitj¨¤ i llarg termini, tant desgavellat com pugui semblar, s¨ª, per¨° els seus adversaris van a remolc i tenen un projecte pitjor, que pot donar seguretat per¨° no il¡¤lusiona: v¨¨ncer-lo. No desbordar-lo amb un discurs m¨¦s il¡¤lusionant que el que ofereix i pensar que no hi ha alternativa al mall o a la conllevanza ¨¦s un error hist¨°ric.

Ara b¨¦, des del dilluns 1 d¡¯octubre s¡¯han vist coses. Es registren uns nervis i uns temors molt concrets. I si l¡¯independentisme hagu¨¦s produ?t un monstre incontrolable fins i tot pels seus propis l¨ªders? Era previsible que aix¨° pass¨¦s. Per¨° ¨¦s el seu final, com alguns optimistes auguren?

Hi ha un horitz¨® que caldr¨¤ tenir present: agitaci¨® de carrer imprevisible i fora de control amb els judicis de fons; governs febles aqu¨ª i a Madrid; Puigdemont i els seus desgastant-se irremeiablement enmig del caos que han desencadenat. I, enmig del desori, una figura que creix i creix a l¡¯abric de la tempesta i dels alts i baixos temperamentals del carrer. Aquesta figura, de fet, creixer¨¤ passi el que passi els propers mesos. I finalment ¡ªno falla¡ª sortir¨¤ de la pres¨®. Un Oriol de ferro, un l¨ªder forjat a la pres¨®. Llavors, o b¨¦ la poma de la independ¨¨ncia caur¨¤ de l¡¯arbre com la fruita madura, o b¨¦ ERC controlar¨¤ i gestionar¨¤ els 20 anys que el ministre Borrell va augurar que aix¨° trigaria a resoldre¡¯s. O no¡­, que diria l¡¯incorregible Rajoy. La gr¨¤cia ¨¦s que tot ¨¦s possible, per¨° unes coses s¨®n m¨¦s probables que d¡¯altres.