Reprovar el Rei

La reprovaci¨® del Rei al Parlament, acompanyada d¡¯un desig d¡¯abolir la monarquia, forma part dels rituals d¡¯aquesta fase d¡¯estancament de la pol¨ªtica catalana en qu¨¨ les dist¨¤ncies entre el que es diu, el que es fa i el que realment passa s¨®n cada vegada m¨¦s grans. Reprovar el Rei per a qu¨¨?

La monarquia mai ha provocat entusiasme a Catalunya. Per¨° poques vegades la desconfian?a havia estat tan gran com ara. Em consta que alguna personalitat catalana l¡¯hi ha fet notar directament al Rei i, com a resposta, ha rebut poc m¨¦s que un arronsament d¡¯espatlles. No ¨¦s gens dif¨ªcil articular un argument per a una reprovaci¨® real. El mite del paper moderador de la monarquia se n¡¯ha anat en orris amb la q¨¹esti¨® catalana. I el Rei ha posat molt de la seva part perqu¨¨ fos aix¨ª. El discurs del 3 d¡¯octubre de l¡¯any passat en qu¨¨, suplantant Rajoy, va donar l¡¯ordre d¡¯anar a pel separatisme catal¨¤, sense que es tingu¨¦s cap consideraci¨® pel conjunt de la societat catalana, marca una fractura, aix¨ª com el seu intervencionisme en les pol¨ªtiques governamentals de resposta a l¡¯independentisme, amb pressions directes sobre determinats sectors de la societat.

Tampoc no ¨¦s estrany ni nou dir que la monarquia ¨¦s caduca i antidemocr¨¤tica. Monarquia i democr¨¤cia s¨®n, de fet, una contradicci¨® en els termes. El car¨¤cter aristocr¨¤tic d¡¯una instituci¨® basada en la sang i l¡¯her¨¨ncia familiar ¨¦s incompatible amb els principis d¡¯igualtat i de sobirania de la democr¨¤cia. Els seus fonaments s¨®n d¡¯una altra ¨¨poca i la seva perviv¨¨ncia dona testimoni de la perman¨¨ncia dels rastres del que ¨¦s teleol¨°gic en la pol¨ªtica. I si les monarquies sobreviuen ¨¦s sobre la base de dos principis: la utilitat i l¡¯h¨¤bit. Els humans, en paraules de Voltaire, ¡°no es prenen amb remordiment¡± les coses a les quals estan acostumats.

Tant la reprovaci¨® com la petici¨® de l¡¯abolici¨® de la monarquia s¨®n conceptualment del tot raonables, susceptibles de ser plantejades en un debat democr¨¤tic. El Govern espanyol parla d¡¯extravag¨¤ncia jur¨ªdica i anuncia mesures legals contra el Parlament. La pretensi¨® de protegir el Rei de qualsevol cr¨ªtica ¨¦s un disbarat. I dona la ra¨® als que consideren que la monarquia ¨¦s caduca i antidemocr¨¤tica. En un r¨¨gim de llibertats cap actor pol¨ªtic queda excl¨°s de l¡¯exercici normal de la r¨¨plica. O ¨¦s que potser els presidents de la Rep¨²blica no poden ser q¨¹estionats? Que la persona del Rei ¡°sigui inviolable i no estigui subjecta a responsabilitat¡±, prolifera en el car¨¤cter anacr¨°nic de la instituci¨®. Per¨° aquesta infantilitzaci¨® del personatge, al qual, com als nens, no se li poden demanar responsabilitats jur¨ªdiques pels seus actes, no l¡¯exclou del principi democr¨¤tic universal de la cr¨ªtica.

Aix¨° no obstant, tot aix¨° no respon a la pregunta seg¨¹ent: per qu¨¨ reprovar el Rei? Caldria pensar en un raonament estrat¨¨gic: la Corona ¨¦s la baula feble del r¨¨gim. Si el punt de mira es col¡¤loca en la monarquia es poden guanyar voluntats, a dins de Catalunya i a fora, per for?ar el que alguns anomenen una nova transici¨®. ?s possible, per¨° sospito que de llarg abast i em costa veure que es donin les anomenades condicions objectives, que nom¨¦s podrien sorgir d¡¯un proc¨¦s ampli de conflu¨¨ncia democr¨¤tica que l¡¯independentisme no afavoreix, perqu¨¨ allunya molts espanyols susceptibles de ser-hi atrets.

Em temo que tot ¨¦s molt m¨¦s prosaic. Per qu¨¨ est¨¤ encallat el Parlament? Perqu¨¨ no hi ha una estrat¨¨gia pol¨ªtica suficientment compartida que permeti que una majoria avanci. I, per tant, tot es converteix en un joc de travetes que paralitzen qualsevol proc¨¦s, i de propostes ret¨°riques que, a la manera de la DUI, es fan sabent que no passaran del paper. La seq¨¹¨¨ncia ¨¦s aquesta: Colau proposa un pacte triple per a l¡¯aprovaci¨® dels pressupostos de l¡¯Ajuntament, de la Generalitat i del govern d¡¯Espanya, que sembla una estrat¨¨gia coherent per construir aliances noves. Els interpel¡¤lats s¡¯ho rumien, hi ha unes eleccions auton¨°miques a tocar i l¡¯electoral acaba sent sempre la darrera ra¨®. Els partits sobiranistes sumen la reprovaci¨® del Rei i l¡¯autodeterminaci¨® en una proposta parlament¨¤ria que els Comuns voten en contra perqu¨¨ coixeja d¡¯unilateralitat i, a continuaci¨®, la despullen d¡¯aquest additament i la tornen a presentar: reprovaci¨® i caducitat. La roda continua. Aquesta ronda portar¨¤ noves aliances o acabar¨¤ com totes?