El Govern prepara una pujada en la tarifa dels menjadors escolars

El Departament d¡¯Ensenyament ha decidit obrir un dels melons que fins ara han estat intocables en el sector educatiu: el preu del menjador escolar. El director general d¡¯Atenci¨® a la Fam¨ªlia i la Comunitat Educativa, Ramon Simon, va admetre a EL PA?S que el Govern revisar¨¤ a l¡¯al?a les tarifes (actualment 6,2 euros) perqu¨¨ ¡°hi hagi m¨¦s monitors i que el sector no tingui un treball precari¡±, va justificar. Sobre la taula s¡¯ha posat la xifra de 6,8 euros, l¡¯import que reclamen les empreses del sector i que la Generalitat analitzar¨¤. ¡°Per¨° encara no hi ha res decidit¡±, apunten des del Departament.

Ensenyament fixa cada any el preu del men¨² diari dels estudiants, que des del curs 2009-2010 est¨¤ fixat en 6,20 euros per alumne i dia. Aquest import serveix per cobrir tant el plat dels petits com el sou dels cuiners, dels monitors del menjador i de les activitats que es realitzen al migdia fins que es reinicien les classes a la tarda. ¡°Que el preu no s¡¯hagi mogut en tants anys ¨¦s una completa animalada¡±, sent¨¨ncia Pep Montes, president de l¡¯ACELLEC, la principal associaci¨® que agrupa les petites i mitjanes empreses d¡¯oci educatiu. L¡¯entitat defensa que l¡¯import ¨¦s insostenible perqu¨¨ durant aquest temps els costs dels aliments i del personal s¡¯ha incrementat. Llavors, com surten els n¨²meros? Segons l¡¯ACELLEC, de manera ¡°perversa¡±: augmentant el preu, compensant amb altres negocis (en cas d¡¯empreses grans), reduint monitors, eliminant els projectes educatius, ¡°o simplement incomplint els contractes¡±.

L¡¯ACELLEC va arribar a impugnar l¡¯import als tribunals i un perit judicial del Tribunal Superior de Just¨ªcia de Catalunya va establir que el preu de 6,20 era ¡°inviable, ja que no cobreix els costos necessaris esperats per donar el servei i/o no produeix els rendiments que puguin ser considerats suficients per realitzar una activitat econ¨°mica de tipus lucratiu¡±. Com a resposta, la Generalitat va elaborar la seva pr¨°pia mem¨°ria educativa on defensa que s¨ª ho ¨¦s i xifra el cost en una forquilla d¡¯entre 5,49 i 6 euros (depenent de la grand¨¤ria de l¡¯escola).

L¡¯ACELLEC proposa augmentar el preu m¨¤xim a 6,8 euros, per¨° assegura que no s¡¯ha de fer de manera generalitzada, sin¨® nom¨¦s en els casos en qu¨¨ no surten els n¨²meros, que acostumen a ser als centres m¨¦s petits. Consideren que aix¨ª es pot oferir el servei amb totes les garanties. ¡°Som empreses del sector educatiu i si no oferim un projecte educatiu ser¨ªem simples vigilants i cambrers¡±, subratlla Montes.

La por de fortes pujades

La Federaci¨® d¡¯Associacions de Mares i Pares (FAPAC) avisa que ¡°s¡¯est¨¤ relegant el servei de menjador al fet que sigui viable econ¨°micament¡± i tem una forta pujada. De fet, insisteix que la pujada als 6,80 euros que apunta l¡¯ACELLEC ¨¦s la xifra que ha posat sobre la taula el Govern. La Generalitat, no obstant aix¨°, no ha concretat quina ¨¦s la quantitat que estudia encarir el servei de menjador i assegura que ¡°el preu no est¨¤ tancat¡±. Simon recorda que la revisi¨® del preu ha de ser assumible per les fam¨ªlies i tamb¨¦ pel Departament, ja que aquest increment repercutir¨¤ en les arques d¡¯Ensenyament, que ¨¦s la que reparteix i assumeix la despesa de les beques menjador (el curs passat el Govern es va gastar gaireb¨¦ 74 milions per cobrir les ajudes).

Des de l¡¯Associaci¨® Catalana de Municipis (ACM), tamb¨¦ es demana un augment del preu del menjador, per¨° advoquen per penalitzar els comensals espor¨¤dics i afavorir els habituals.

Per¨° el preu no ¨¦s l¡¯¨²nic front obert del Govern pel que fa als menjadors escolars. De fet, aquest mel¨® ha saltat en el marc d¡¯unes negociacions complexes entre Ensenyament, municipis i la comunitat educativa sobre la nova normativa que regular¨¤ la gesti¨® dels menjadors. L¡¯esborrany del decret que est¨¤ sobre la taula ha indignat les AMPA, sobretot per la futura obligaci¨® que la gesti¨® dels menjadors s¡¯adjudiqui per concurs p¨²blic, seguint la directiva europea.

A la pr¨¤ctica, aix¨° suposar¨¤ que s¡¯aparti les AMPA ¡ªentitats privades¡ª de la contractaci¨® directa: la norma exigeix que siguin els centres, els ajuntaments o els consells comarcals els que treguin el servei a concurs p¨²blic. La Generalitat preveu donar cinc anys per acabar aquests casos gestionats per les fam¨ªlies. L¡¯ACM aplaudeix la modificaci¨®. ¡°Els ajuntaments i els consells comarcals no assumirem els procediments irregulars que implica la gesti¨® dels menjadors per part d¡¯entitats privades¡±, resol l¡¯entitat municipalista en un document consensuat entre vuit ens comarcals. La Federaci¨® de Municipis ultima la seva posici¨® sobre l¡¯esborrany del decret.

Dels 1.989 menjadors, un ter? est¨¤ gestionat per centres escolars, un altre ter? per les AMPA (que en la majoria dels casos contracten una empresa) i un altre ter? per consells comarcals. Tots, excepte un 10% dels gestionats per les AMPA, externalitzen el servei.

La FAPAC tem que si s¡¯obliga a treure el servei a concurs, es faran licitacions en bloc que beneficiaran els gegants empresarials del sector (perqu¨¨ s¨®n els que tenen la capacitat d¡¯assumir grans contractes) i que aix¨° perjudiqui el servei. La federaci¨® que aglutina les associacions de fam¨ªlies assegura que no s¡¯oposa al fet que l¡¯administraci¨® assumeixi la gesti¨® dels menjadors, sin¨® a la manera com es far¨¤. Amb tot, defensa l¡¯actual model de les AMPA. ¡°Quan ¨¦s l¡¯AMPA la que contracta no hi ha intermediaris, no es busca el benefici econ¨°mic, tots els diners reverteix en el menjador i es busquen empreses petites. A m¨¦s, controla m¨¦s el servei i es canvia m¨¦s f¨¤cilment si hi ha algun problema¡±. Tamb¨¦ des de l¡¯ACELLEC demanen a la Generalitat que deixi que, en alguns casos, les AMPA siguin les que contractin el servei. ¡°S¨®n les que coneixen millor la realitat i donen m¨¦s garanties. Quan la gesti¨® la porta l¡¯AMPA el servei ¨¦s m¨¦s eficient¡±, apunta Montes.

La Generalitat insisteix que ¨¦s la llei de contractes p¨²blics la que impedeix que les AMPA, com a entitats privades que s¨®n, contractin serveis p¨²blics. Amb tot, Simon insisteix que el Govern prendr¨¤ ¡°mesures preventives¡± perqu¨¨ ¡°no desembarquin les grans empreses¡± en aquests serveis.

La FAPAC desconfia del Govern i dels consells comarcals. ¡°Un consell comarcal no far¨¤ una licitaci¨® per a cada escola. En els contractes que s¡¯estan fent s¡¯inclou un c¨¤non d¡¯explotaci¨® d¡¯entre el 3% i el 5% que reverteix en els consells, aix¨ª que s¡¯est¨¤ convertint en un mecanisme de finan?ament d¡¯aquests consells comarcals¡±, apunta. La federaci¨® demana que s¡¯aparqui el decret per obrir un di¨¤leg i un consens amb la comunitat educativa. El Govern, per la seva banda, reclama que les fam¨ªlies s¡¯asseguin a negociar i assegura que est¨¤ disposada ¡°a millorar¡± l¡¯esborrany. ¡°Les AMPA perden capacitat per poder contractar, per¨° poden participar en l¡¯elaboraci¨® dels plecs i fer el seguiment del servei¡±, assegura Simon.