Gaud¨ª i les ¡®fake news¡¯

El cantant brit¨¤nic de pop, Ed Sheeran, estima Barcelona. Per aix¨° el 2017 va compondre una can?¨® sobre la capital catalana plena de t¨°pics guiris en qu¨¨ no faltaven refer¨¨ncies a la sangria i les nits boges de gresca. Aquesta passi¨® comtal l¡¯ha portat a tatuar-se una Sagrada Fam¨ªlia al costat dret, un dels pocs llocs del seu cos que quedaven lliures de dibuixos. El tatuatge ¨¦s el punt de partida del fil creat a Twitter el 17 de juny pel periodista Oriol Querol, en qu¨¨ comen?ava preguntant-se si la construcci¨® del temple expiatori s¡¯est¨¤ realitzant segons els plans de l¡¯arquitecte Antoni Gaud¨ª (1852-1926) o si s¡¯estava cometent un error d¡¯interpretaci¨® en el disseny.

Segons Querol, creador d¡¯hist¨°ries que han acabat sent virals a la xarxa, el monument ideat per Gaud¨ª per homenatjar el seu amic, el bisbe Josep Torras i Bages, que es preveu construir al costat de la fa?ana de la Passi¨®, ¨¦s probable que l¡¯arquitecte el volgu¨¦s situar coronant-la, per¨° per falta d¡¯espai en el paper el pintaria al costat. Querol, despr¨¦s d¡¯assegurar que ¡°nom¨¦s hi ha un lloc al m¨®n amb la Sagrada Fam¨ªlia representada com Gaud¨ª volia... al costat d¡¯Ed Sheeran¡±, va contactar amb el tatuador australi¨¤ que va fer el treball al cantant i amb l¡¯autor serbi del disseny, per¨° no amb un especialista en Gaud¨ª o la seva obra per saber si les seves elucubracions eren certes o no.

El seu fil i els seus plantejaments no nom¨¦s van aconseguir milers de retuits. Tamb¨¦ va ser recollit per les ag¨¨ncies de not¨ªcies i publicat per diaris i televisions com La Vanguardia, Time Out, La Raz¨®n, Antena 3 i La Sexta, amb t¨ªtols com: ¡°El secret de la Sagrada Fam¨ªlia que amaga el tatuatge d¡¯Ed Sheeran¡± i ¡°El tatuatge d¡¯Ed Sheeran ¨¦s la clau¡±. ¡°?s divertit i atractiu i, per un moment, sembla fins versemblant, per¨° temo que no funciona¡±, explica Juanjo Lahuerta, arquitecte i director de la C¨¤tedra Gaud¨ª de la Universitat Polit¨¨cnica de Catalunya i professor d¡¯Hist¨°ria de l¡¯Art i l¡¯Arquitectura a l¡¯Escola T¨¨cnica Superior d¡¯Arquitectura de Barcelona. ¡°D¡¯una banda, hi ha diversos elements que Gaud¨ª pensava col¡¤locar als costats de la fa?ana, a m¨¦s del monument en q¨¹esti¨®, com ara un gran peveter davant de la fa?ana principal. De l¡¯altra, perqu¨¨ Gaud¨ª va dissenyar amb molta cura el simbolisme lit¨²rgic del temple, en planta i en fa?anes, i ¨¦s dif¨ªcil d¡¯imaginar que pens¨¦s interrompre¡¯l amb un monument a Torras i Bages, i menys encara coronant el portal de la fa?ana de la Passi¨®¡±, prossegueix l¡¯especialista, que conclou negant la teoria de Querol sobre la manca de paper: ¡°En el dibuix original, el paper continua en vertical gaireb¨¦ el doble d¡¯alt, i es veu un esquema de les torres de darrere¡±.

La Sagrada Fam¨ªlia no va contestar les piulades de Querol. O s¨ª. El 20 de juny, tres dies despr¨¦s del fil, va publicar un post al seu bloc en el qual anunciava la col¡¤locaci¨® d¡¯una gran creu ¡°de la vict¨°ria sobre la mort¡± de 7,5 metres d¡¯al?ada i 18 tones de pes coronant la fa?ana de la Passi¨®. Segons explicava, la creu estava recollida en les descripcions escrites del projecte i apareixia en el primer croquis que va fer Gaud¨ª el 1892. Entre d¡¯altres, el text s¡¯il¡¤lustrava amb un dibuix en el qual es demostrava que Gaud¨ª tenia prou paper per pintar el monument a Torres i Bages a la part superior. La creu es va col¡¤locar amb ¨¨xit, amb ajuda d¡¯una enorme grua, el passat 2 de juliol.

A Gaud¨ª li ha passat el mateix des del principi. Les an¨¨cdotes que explicaven els seus deixebles en vida i despr¨¦s de mort van passar a ser considerades fets viscuts per Gaud¨ª. De fet, la primera biografia que va escriure Josep Francesc R¨¤fols, el 1928, explica un munt d¡¯an¨¨cdotes que despr¨¦s s¡¯han anat repetint acr¨ªticament, sense que ning¨² no les comprovi mai. De tota manera, moltes no tenen ni el m¨¦s m¨ªnim inter¨¨s respecte al coneixement de la seva vida i la seva obra. Es limiten a fer un anecdotari simp¨¤tic del personatge, que el pinta com alg¨² exc¨¨ntric, malhumorat i fora del m¨®n, que el porta a crear la seva obra sense tenir en compte el que t¨¦ al voltant, i que nodreix aquesta idea de geni¡±, explica Lahuerta, que apunta: ¡°N¡¯hi ha hagut sempre, per¨° ara, amb els mitjans que hi ha per difondre coses d¡¯aquestes, ¨¦s m¨¦s dif¨ªcil aturar-ho. I m¨¦s amb la import¨¤ncia que Gaud¨ª t¨¦ des del punt de vista medi¨¤tic i de negoci¡±.

Les xarxes i els mitjans de comunicaci¨® hi tenen a veure en la propagaci¨® de fake news sobre l¡¯arquitecte. Per¨° tamb¨¦ les detecten i les paren. El maig de 2016, La Vanguardia reprodu?a, sota el t¨ªtol ¡°A la recerca de l¡¯aut¨¨ntic Gaud¨ª¡±, dues fotografies d¡¯Arnau Izard del 4 d¡¯abril de 1917 que mostraven un suposat Gaud¨ª de 64 anys entrant a l¡¯edifici hist¨°ric de la Universitat de Barcelona (UB) i ¡°que trenquen el clix¨¦ del personatge esparracat, esquerp i asocial¡±. Les havien localitzat a l¡¯Arxiu del Centre Excursionista de Catalunya investigadors del Gaud¨ª Research Institut, entitat creada el 2013 vinculada a l¡¯Arquebisbat de Barcelona. Les noves imatges es van estendre r¨¤pidament per la xarxa, replicant la informaci¨® del diari.

Per¨° usuaris de Facebook i Twitter van inundar la xarxa de comentaris en el sentit que l¡¯home era Josep Mestres G¨®mez, catedr¨¤tic numerari de F¨ªsica Industrial de la UB, i fins i tot van demostrar que una de les fotografies ja s¡¯havia publicat el 1945. Al cap de cinc dies, el diari va publicar un desmentiment, tot i que els investigadors que havien passat la informaci¨® al rotatiu seguien mantenint, malgrat les evid¨¨ncies, que era Gaud¨ª. Per la seva banda, la UB segueix oferint la troballa com a certa a la seva p¨¤gina web.

A l¡¯aixopluc del Gaud¨ª Research Institut, impulsor de tres congressos internacionals de l¡¯arquitecte, i de la C¨¤tedra Gaud¨ª de la UB, ¨¦s on m¨¦s novetats han nascut sobre Gaud¨ª que han estat posades dubte pels investigadors. A l¡¯octubre de 2016, en una sola jornada del segon congr¨¦s, se li va atribuir un nou retrat i un nou edifici.

Xavier Jov¨¦ va presentar una imatge que havia trobat als Encants. L¡¯havia realitzat Leopoldo Rovira el 1878 i presentava un suposat Gaud¨ª p¨¨l-roig de 26 anys. Segons Jov¨¦, era la foto (en realitat, un dibuix acolorit) per a l¡¯orla de la universitat que despr¨¦s no es va dur a terme. El jove no tenia res a veure amb les imatges seves que es coneixien fins a aquell moment. Jov¨¦, gr¨¤cies a dos forenses, un d¡¯ells Narc¨ªs Bardalet (que va embalsamar a Salvador Dal¨ª), va analitzar la forma del cap, les orelles i el nas i va concloure que era ¡°una identificaci¨® positiva¡±. En la seva presentaci¨®, va llan?ar dubtes sobre l¡¯autenticitat i data de la imatge de Gaud¨ª rapat i sense barba de 1888, per al passaport de l¡¯Exposici¨® Universal. I la m¨¦s coneguda, realitzada per Pau Audouard el 1878, la va datar m¨¦s tard. No podia ser d¡¯una altra manera, ja que era impossible que Gaud¨ª tingu¨¦s un aspecte tan diferent en dues fotos del mateix any. L¡¯endem¨¤ els diaris van reproduir la nova foto i de seguida es va incorporar a l¡¯entrada de Gaud¨ª de Wikipedia.

El mateix mat¨ª es va presentar una altra gran novetat al congr¨¦s internacional: que la capella del Sant¨ªssim Sagrament de l¡¯esgl¨¦sia de Sant Joan de Gr¨¤cia no seria de Francesc Berenguer, com es creia, sin¨® de Gaud¨ª. Ho va anunciar Josep Maria Tarragona, bi¨°graf de l¡¯arquitecte, que va assegurar que des que va veure per primera vegada el lloc el 1999 ¡°va viure la mateixa emoci¨® est¨¨tica i punci¨® religiosa que sento quan admiro obres religioses de Gaud¨ª com la cripta de la Col¨°nia G¨¹ell¡±. Tarragona no negava que Berenguer hi hagu¨¦s treballat, per¨° ¡°el segell de Gaud¨ª no es pot imitar¡±. La capella es va omplir de visitants l¡¯endem¨¤, quan el descobriment es va difondre amb titulars com ¡°La pla?a de la Virreina amaga una capella in¨¨dita de Gaud¨ª¡±.

El moss¨¨n Jordi Carreter insisteix, gaireb¨¦ avergonyit, a tots els que van a visitar-la que la capella no ¨¦s de Gaud¨ª. La historiadora de l¡¯art Beli Artigas assegura que ha enviat cartes amb proves que aquesta bella cripta ¨¦s de Berenguer i de Josep Maria Camps, i ha fet arribar un informe al rector. Des del 2007 porta el blog Criticart, una eina des de la qual ¡°a for?a d¡¯hemeroteca¡± dona suport o revoca moltes de les not¨ªcies sobre Gaud¨ª i altres temes sobre l¡¯art catal¨¤, sense complexos i aportant sempre una documentaci¨® exhaustiva. ¡°A l¡¯Arxiu del Col¡¤legi d¡¯Arquitectes tenen tots els dibuixos de Berenguer en qu¨¨ es demostra que l¡¯obra ¨¦s de Berenguer, per¨° ning¨² ha anat a mirar-los mai¡±, explica. ¡°El problema ¨¦s que no hi ha un inter¨¨s real per investigar, i d¡¯aqu¨ª uns anys l¡¯hemeroteca ens dir¨¤ que el de la foto i l¡¯obra s¨®n Gaud¨ª, quan no ho s¨®n¡±, explica Artigas.

¡°En un proper llibre que expliqui la cripta es dir¨¤, amb seguretat, que ¨¦s de Gaud¨ª. S¨®n coses que despr¨¦s s¨®n dif¨ªcils de rebatre. Les no-veritats que es produeixen en f¨°rums pseudocient¨ªfics al voltant de la imatge i l¡¯obra de l¡¯arquitecte i la seva repetici¨® i publicaci¨® en xarxes i mitjans acaben passant per certes i creen un personatge allunyat de la realitat. Qui els consulti d¡¯aqu¨ª uns anys creur¨¤ que s¨®n certes i, al final, seran veritat¡±, lamenta Lahuerta.

Hi ha hagut m¨¦s troballes. A l¡¯octubre del 2014, durant la clausura del primer congr¨¦s internacional sobre l¡¯arquitecte, es va presentar una imatge de 1925, de mala qualitat i retallada, que seria l¡¯¨²ltima foto coneguda abans de morir, el 10 de juny de 1926, quan un tramvia el va atropellar a la cru?lla del carrer Bail¨¨n amb Gran Via. La va presentar l¡¯arquitecte Jordi Bonet, que va dirigir, entre 1987 i 2012, les obres de la Sagrada Fam¨ªlia. Segons ha explicat, la instant¨¤nia l¡¯havia extret d¡¯una pel¡¤l¨ªcula in¨¨dita rodada el 1925 a Montserrat, quan Gaud¨ª va assistir a un casament al monestir. Segons Bonet, hi havia tres persones que l¡¯havien autenticat, ¡°la monja que netejava a la casa de Gaud¨ª, que quan la va veure va dir ¡®?s ben b¨¦ ell¡¯; la filla dels porters de la Sagrada Fam¨ªlia, i l¡¯acad¨¨mic Josep Maria Garrut, que el saludava quan l¡¯arquitecte passejava per Sant Felip Neri. Cap dels tres va tenir dubtes¡±. I ¨¦s clar, l¡¯endem¨¤ tots els mitjans van difondre la imatge d¡¯aquest Gaud¨ª somrient, allunyat del clix¨¦. Dos anys despr¨¦s, el juny del 2017, TV3 va presentar en exclusiva un documental sobre la Sagrada Fam¨ªlia, amb 30 segons d¡¯aquesta pel¡¤l¨ªcula amb les ¡°¨²niques imatges en moviment de Gaud¨ª¡±.

Per¨° la filmaci¨® tamb¨¦ va ser posada en dubte. Diferents experts van assegurar que el personatge tenia m¨¦s complexi¨®, i que la cara i les orelles no eren les mateixes que les de l¡¯anci¨¤ que apareix el 1924 a la process¨® del Corpus, i van dubtar que gaud¨ªs davant de la c¨¤mera. Es va al¡¤legar, tamb¨¦, que Gaud¨ª no portava rellotge de butxaca, ni barret canotier. ¡°Anunciar una foto o emetre unes imatges sense haver fet les complicacions necess¨¤ries, amb aquesta parafern¨¤lia, fa que s¡¯acceptin com a v¨¤lides. Cal inventar coses, i aix¨° ¨¦s el que es fa ¨²ltimament. Tot forma part del business que envolta Gaud¨ª¡±, prossegueix Lahuerta.

El problema ve quan apareixen altres imatges que tenen l¡¯aspecte de ser aut¨¨ntiques. Com la localitzada pel Centre d¡¯Estudis Lillet quan es preparava una exposici¨® en homenatge a Eusebi G¨¹ell i Gaud¨ª. A la imatge de 1925 que va publicar al juliol La Vanguardia s¡¯hi pot veure Gaud¨ª (de 72 anys), l¡¯alcalde de la localitat i Juan Antonio G¨¹ell, comte de G¨¹ell, que havien acudit a la localitat per posar la primera pedra del monument a Eusebi G¨¹ell, mecenes de Gaud¨ª. ¡°Sigui o no sigui, ja es posa en dubte: ¡®una altra foto m¨¦s de Gaud¨ª!¡¯. Per¨° ¨¦s normal, com que durant molt de temps s¡¯han intentat colar fotografies, obres i pel¡¤l¨ªcules que poc despr¨¦s es demostra que no s¨®n veritat, la desconfian?a ¨¦s total¡±, segons Lahuerta.

Llu¨ªs Gueilburt, que des de fa 40 anys investiga Gaud¨ª, assegura que la hist¨°ria sobre els falsos Gaud¨ª ¨¦s antiga. ¡°Quan una cosa es repeteix deu vegades, s¡¯acaba convertint en veritat. La foto del p¨¨l-roig apareix a la p¨¤gina web de Casa Botines, l¡¯obra de Gaud¨ª a Lle¨®¡±. Segons Gueilburt, el que passa amb aquest arquitecte no passa amb Mir¨®, Picasso, T¨¤pies i Dal¨ª. Per aix¨°, des del 2002 reclama ¡°una Fundaci¨® Gaud¨ª que cada vegada que surti una nova obra o una nova imatge faci de filtre. El problema de Gaud¨ª ¨¦s que no hi ha filtre¡±. Per a ell no ¨¦s tan important que apareguin suposades fotos com noves obres. ¡°Hi ha obres que no s¨®n d¡¯ell, com l¡¯hotel de Nova York, un projecte inventat de Lloren? Matamala, que tenen un llibre complet, mentre que altres de veritables no tenen ni un tr¨ªptic. Gaud¨ª es perd en coses rid¨ªcules, com si ¨¦s de Riudoms o Reus, cosa que no importa¡±, assegura. ¡°Diuen que hi ha milers de llibres sobre Gaud¨ª; de fet, s¨®n 380 o 390, per¨° la meitat no serveixen ni aporten res¡±. Pessimista, assegura: ¡°Per tot el que ¨¦s fals i pel m¨¤rqueting que es genera al seu voltant, l¡¯obra de Gaud¨ª quedar¨¤ totalment desacreditada. ?s una mena de bombolla que pot explotar¡±.

Artigas, de la seva banda, s¨ª que creu que l¡¯aparici¨® de fotografies falses no ¨¦s una an¨¨cdota. I explica que aquesta mateixa setmana acabava el termini per presentar-se a un c¨¤sting de la productora Cyan Animatica per a un v¨ªdeo sobre la fam¨ªlia Batll¨®. ¡°Buscaven personatges amb semblan?a per interpretar la fam¨ªlia i l¡¯arquitecte, i la imatge que es vol donar ¨¦s la del personatge del casament de Montserrat de 1925. Els he avisat, per¨° m¡¯han dit que miri el que s¡¯ha publicat sobre la pel¡¤l¨ªcula¡±, diu la investigadora.

Lahuerta tamb¨¦ ¨¦s cr¨ªtic amb els treballs de construcci¨® de la Sagrada Fam¨ªlia, que conclouran l¡¯edifici el 2026, centenari de la mort de Gaud¨ª. ¡°En realitat, ¨¦s la gran falsedat de Gaud¨ª. No es pot parlar d¡¯una obra de Gaud¨ª, sin¨® de gaudinisme, que interpreta el que ell va deixar¡±. Segons l¡¯expert, quan Gaud¨ª va morir hi va haver un munt de persones que van explicar com treballava. ¡°Es va publicar molt perqu¨¨ ja era un personatge popular. Tots van dir que el que tenia entre les mans era aquest work in progress, basat en el m¨¨tode d¡¯assaig i error, en la recerca constant de solucions i alternatives que no estava en cap pla ni projecte abstracte¡±. No obstant aix¨°, ressalta, ¡°en el moment en qu¨¨ mor aix¨° es congela i es converteix en el projecte de la Sagrada Fam¨ªlia, una cosa que no va existir mai en vida de Gaud¨ª, i aix¨° dona lloc a moltes interpretacions¡±. Segons Lahuerta, de molts dels elements que es construeixen, o no hi ha dibuixos i si n¡¯hi ha s¨®n molt esquem¨¤tics, o hi ha fotografies borroses de les maquetes abans que es destru?ssin el 1936.

Els actuals arquitectes legitimen el seu treball en aquests pl¨¤nols i en el projecte congelat. ¡°Seguim el projecte de Gaud¨ª¡±, solen explicar. ¡°Gaud¨ª va crear una maqueta de cinc metres de la nau, i quan l¡¯enllesteix, com que est¨¤ conven?ut que no l¡¯acabar¨¤, diu: ¡°Estic plenament satisfet d¡¯aquest projecte, nom¨¦s em sap greu no poder-lo veure constru?t¡±, va explicar Jordi Faul¨ª, director de l¡¯equip constructor de la Sagrada Fam¨ªlia a aquest diari el setembre passat, a 80 metres d¡¯altura en l¡¯arrencada de la torre de Jesucrist, durant la visita d¡¯obres anual al temple. En els pl¨¤nols de Gaud¨ª la secci¨® estava en negre, per¨° Faul¨ª i el seu equip hi faran una escala de cargol que envoltar¨¤ un ascensor de vidre que pujar¨¤ fins als peus de l¡¯enorme creu, a 172,5 metres d¡¯altura. ¡°Gaud¨ª donava llibertat als seus successors, per¨° va intentar definir molt el projecte, amb el seu m¨¨tode, fent maquetes de parts concretes que serveixen per a la resta. No fa la maqueta de la Torre de la Mare de D¨¦u, per¨° s¨ª la de la sagristia, que s¡¯aconsegueix, per geometria, elevant el v¨¨rtex. ?s la nostra manera de treballar¡±, explica Faul¨ª amb un somriure.

¡°El problema ¨¦s que els constructors de la Sagrada Fam¨ªlia se senten hereus dels valors que se suposa s¨®n de Gaud¨ª: ¡®Nosaltres sabem el que Gaud¨ª hauria fet i, per tant, ho fem¡¯, amb una visi¨® molt lligada al fet que el personatge ¨¦s immortal i imperible, i en un context en qu¨¨ l¡¯inacabat no funciona i el que es pret¨¦n ¨¦s vendre un producte. Davant d¡¯aix¨°, hi ha d¡¯haver una posici¨® cr¨ªtica, que intenti comprendre Gaud¨ª d¡¯una altra manera, lligat al seu context, per¨° aquesta actitud ¨¦s minorit¨¤ria, de moment¡±, rebla Lahuerta.