La c¨¤lida claredat

Una nena de quinze anys, que es fa dir Sigrid perqu¨¨ desdenya el seu nom original, Coloma ¡ª¡°S¨ª, com la de La pla?a del Diamant dels collons¡±¡ª, i el seu germ¨¤ No¨¨, que sembla patir la s¨ªndrome d¡¯hikikomori dels personatges de Murakami i s¡¯est¨¤ recl¨°s en la soledat de la seva habitaci¨®, han arribat a la Barcelona del F¨°rum de les Cultures per viure al pis de la seva tia Elionor (viuda) tot fugint d¡¯una desgr¨¤cia familiar: la mare ha mort en un accident de cotxe i el pare ha anat embogint de dolor. Vindr¨¤s amb mi despr¨¦s del diluvi, segona novel¡¤la llarga de Mar Bosch (Girona, 1981), ¨¦s un t¨ªtol m¨¦s del cicle narratiu inspirat en Frankenstein que l¡¯editorial Comanegra va encarregar a set escriptors, i, un cop llegit el publicat fins ara, potser es pot comen?ar a posar en dubte la validesa del projecte: com Juli¨¤ de J¨°dar, Jordi Coca, Ada Castells o Susanna Rafart, Bosch tamb¨¦ intenta ajustar una de les condicions que se¡¯ls va imposar (un personatge secundari que fos el mateix a cada novel¡¤la i que esdevingu¨¦s una nova representaci¨® de Frankenstein), per¨°, com passava amb els altres casos, al final resulta ser el menys significatiu: aqu¨ª la nova imatge del Mal apareix dues vegades, a Montserrat i al cementiri del Poblenou, i compleix de sobres en la seva funci¨® de convocar cat¨¤strofes. Per¨° m¨¦s enll¨¤ de l¡¯habilitat de l¡¯execuci¨® del joc literari a seguir, al lector li interessa que la novel¡¤la sigui una novel¡¤la amb qualitats narratives, i ¨¦s aqu¨ª on apareix una s¨¨rie d¡¯entrebancs.

L¡¯obra consta de vuit cap¨ªtols, per¨° no ¨¦s fins que s¡¯arriba al cinqu¨¨, Les aig¨¹es (el m¨¦s llarg, viatge als or¨ªgens del drama familiar que batega amb sordina al llarg de la narraci¨®, i que sembla una novel¡¤la aut¨°noma dins la novel¡¤la), que el lector no experimenta la pura alegria de llegir. Fins aleshores s¡¯han seguit les perip¨¨cies de Sigrid al seu nou barri ¡ªla coneixen?a d¡¯una noia extravertida en un bar, l¡¯aventura en un supermercat amb un empleat sopor¨ªfer, l¡¯impacte emocional que li han ocasionat les imatges televisives d¡¯un terratr¨¨mol a M¨¨xic¡ª, les converses amb la seva tia Elionor, o amb el seu germ¨¤ a trav¨¦s de la porta tancada, i tant l¡¯ambient com les situacions s¨®n amigablement estranyes, discretament on¨ªriques, p¨¤l¡¤lidament sinistres, absurdament absurdes, ribetejades amb la bonhomia que marca l¡¯obra de Pere Calders com a estrat¨¨gia per fixar l¡¯excentricitat que regeix la conducta contempor¨¤nia: el reporter de TV3 que informa sobre l¡¯exposici¨® dels guerrers de Xian destrossa sense voler les est¨¤tues; l¡¯amiga extravertida del bar li ensenya que ¡°tota situaci¨® que sembla irremeiable es pot solucionar amb un seguit d¡¯accions que comencen, ¨¦s clar, amb un primer gest valent¡±, i per demostrar-ho fa un gest (una botifarra) al matrimoni que s¡¯avorreix a la taula del costat; i, a la visita el zoo, es pot veure el Floquet de Neu tot i que ja ¨¦s mort perqu¨¨ un xin¨¨s es disfressa de goril¡¤la blanc.

Bosch exagera el desfici de la ingenu?tat narrativa sense t¨¦mer caure en la inversemblan?a ¡ªde fet, segurament la busca a prop¨°sit¡ª, li plauen els trams narratius que alg¨² podria considerar gratu?ts ¡ªi que constitueixen la gr¨¤cia de les digressions¡ª, i juga sense fre amb el sentit de l¡¯humor, tot i que no sempre queda clar que s¨¤piga diferenciar entre el c¨°mic i l¡¯ir¨°nic: el lector a vegades no sap com pair tantes extravag¨¤ncies, i agrairia que la incombustible necessitat de sorprendre s¡¯aquiet¨¦s una mica.

Aquest moment arriba amb el cap¨ªtol cinqu¨¨, o amb les p¨¤gines finals, i aleshores s¨ª, aleshores el lector topa amb el que l¡¯autora, a Les generacions espont¨¤nies, la seva anterior novel¡¤la, anomenava ¡°la c¨¤lida claredat que desprenen les coses belles¡±. I aleshores es fa inevitable que el lector disfruti de la finor, la meravella, l¡¯originalitat i la veritat moral amb qu¨¨ Bosch dissecciona detalladament la consci¨¨ncia d¡¯un matrimoni davant de la immin¨¨ncia de la paternitat. No ¨¦s menor l¡¯abast de les capacitats i les virtuts narratives de l¡¯autora en el moment d¡¯elaborar el final feli? de la novel¡¤la.