La Sagrada Fam¨ªlia, una pedra a la sabata per a l¡¯Ajuntament

La Sagrada Fam¨ªlia no ha estat un agent c¨°mode amb qui tractar per a l'Ajuntament de Barcelona. No nom¨¦s per l'anormalitat de la construcci¨®, sense llic¨¨ncia, sin¨® perqu¨¨ plantejava la necessitat d'afrontar el planejament urb¨¤ i decidir qu¨¨ passaria amb l'illa del carrer de Mallorca. Perqu¨¨ es compleixin els plans del temple, la construcci¨® d'una rambla d'acc¨¦s, que ha de culminar amb una gran escalinata i un t¨²nel sobre el carrer Mallorca, caldria expropiar 150 habitatges. L'edifici m¨¦s important ¨¦s el de N¨²?ez i Navarro, que va aconseguir la llic¨¨ncia de manera an¨°mala el 1976, quan es va aprovar el Pla General Metropolit¨¤.

Una de les primeres ocasions en qu¨¨ es va posar sobre la taula la possibilitat d'expropiar va ser en el primer mandat de Joan Clos (1999-2003), quan des de l'?rea d'Urbanisme es va encarregar a ProEixample que fes una proposta d'ordenament urb¨¤ i busqu¨¦s un empla?ament per ressituar-hi els ve?ns afectats. Aquest solar, a la cantonada de Lepant amb Mallorca, va ser adquirit pel Consistori. L'espai, gaireb¨¦ 20 anys despr¨¦s, continua lliure. Aquell informe es va quedar en un calaix municipal i no va tenir cap efecte, entre altres coses perqu¨¨ l'Ajuntament i la Sagrada Fam¨ªlia es van embrancar en un altre enfrontament: el tra?at de l'AVE per Barcelona.

La junta constructora del temple va rec¨®rrer als tribunals contra el t¨²nel del tren pel carrer de Mallorca al¡¤legant que posava en risc el temple. La posici¨® va rebre el suport d'una plataforma ve?nal i, de manera especial, del grup municipal de CiU, que presidia Xavier Trias. La posici¨® del temple va ser considerada pel govern socialista com una resist¨¨ncia al progr¨¦s de la ciutat. La decisi¨® final la van tenir els tribunals, que van donar el vistiplau al t¨²nel, tal com van fer dos especialistes de la Unesco que van intervenir, at¨¨s que la fa?ana del naixement ¨¦s Patrimoni de la Humanitat.

Aquesta batalla va durar anys, uns anys en qu¨¨ l'Ajuntament va arribar a formular algunes propostes al temple, una de les quals es va arribar a discutir al m¨¦s alt nivell. Va ser en una trobada al restaurant La Camarga entre el llavors alcalde, Jordi Hereu; el cap de l'oposici¨®, Xavier Trias; el regidor d'Urbanisme, Ram¨®n Garc¨ªa Bragado, i el president del Patronat de la Sagrada Fam¨ªlia, Joan Rigol. A canvi de la pau i que desistissin de les accions als tribunals, el Consistori va proposar desviar el t¨²nel lleugerament perqu¨¨ pass¨¦s per sota de l'edifici de N¨²?ez (m¨¦s allunyat de la fa?ana del temple), una acci¨® que implicaria l'enderrocament de l'immoble i la reubicaci¨® dels residents. El que plantejava l'Ajuntament era facultar la Sagrada Fam¨ªlia perqu¨¨ expropi¨¦s la finca i es fes c¨¤rrec de recol¡¤locar en altres pisos els ve?ns calculant pr¨¨viament el cost econ¨°mic de l'operaci¨®. Un cost que estava disposat a assumir l'Ajuntament. D'aquesta manera, el temple aconseguiria tenir lliure i expedita l'illa de Mallorca per als seus futurs plans. ¡°No va haver-hi acord perqu¨¨ la Sagrada Fam¨ªlia no va voler¡±, resumeixen persones que van con¨¨ixer aquell intent.

Amb el t¨²nel de l'AVE ja constru?t i els trens circulant amb normalitat, el Consistori va tornar a deixar de banda el futur del temple, que creixia al ritme que augmentaven els ingressos pels seus visitants. L'¨²ltim govern tripartit (2007-2011) de la ciutat no va voler fer un planejament urb¨¤ per a l'illa del temple i les obres van continuar com sempre, sense control de l'administraci¨®. La inacci¨® ha facilitat que la junta constructora se salt¨¦s l'alineaci¨® de la vorera al carrer de Mallorca i ho torn¨¦s a fer al carrer de Proven?a.

Durant el mandat de Xavier Trias (2011-2015) l'Ajuntament i el temple van mantenir una comissi¨® oberta en qu¨¨ es va comen?ar a plantejar tamb¨¦ com calia enfocar l'operaci¨® del carrer de Mallorca, quan la Sagrada Fam¨ªlia ja preveia que el conjunt de les torres i les edificacions estarien acabades en la segona d¨¨cada d'aquest segle. Una vegada m¨¦s, no va haver-hi cap a resoluci¨®. I la Sagrada Fam¨ªlia va continuar anant a la seva.