S¡¯han acabat les solucions Bartomeu

El control social encara funciona en un club que no ¨¦s una societat an¨°nima com el FC Barcelona, una excel¡¤lent not¨ªcia per a la salut de la instituci¨® i un rev¨¦s categ¨°ric per a Bartomeu. Els compromissaris han evitat que la junta pugui fer el que li doni la gana i han reivindicat la seva condici¨® d'amos del Bar?a. Encara que hi ha dubtes sobre la seva representativitat, m¨¦s que res perqu¨¨ la fiscalitzaci¨® del consell queda en mans de 900 socis sobre 143.000, l'assemblea ha estat l'¨°rgan sobir¨¤ de l'entitat, circumst¨¤ncia que no han obviat mai els diferents consells del Bar?a. La majoria de presidents han estat uns experts en el seu control per aplicar la seva pol¨ªtica tranquil¡¤lament des del Camp Nou.

Les decisions preses al marge de l'assemblea no es consideren v¨¤lides, i sovint s¨®n qualificades de poc democr¨¤tiques, un soroll interessat, generalment medi¨¤tic, m¨¦s intens que mai amb les xarxes socials; l¡¯opini¨® dels socis i l'opini¨® publicada no sempre viatgen en la mateixa direcci¨®, especialment al FC Barcelona. D¡¯aquesta manera, els seus mandataris es remeten als compromissaris per governar el Bar?a.

Cal saber conv¨¨ncer els assistents abans i durant el ple per no tenir sorpreses despr¨¦s amb el resultat perqu¨¨ en cas contrari el president surt malparat, com li va passar a Bartomeu. El mandatari va quedar doblement en fora de joc: va retirar la proposta de modificaci¨® de l'escut per por de perdre la votaci¨® i va sortir derrotat quan va demanar m¨¦s marge de deute financer, un punt que exigia modificar uns estatuts ja retocats per Rosell.

M¨¢s informaci¨®n

Bartomeu retira la proposta de canvi d¡¯escut del Bar?a

L¡¯escut del Bar?a i la cara de Messi

Els comptes han estat la bandera que ha exhibit la directiva actual per presumir d'honestedat en contraposici¨® al mandat de Laporta. Avui, no obstant aix¨°, fins i tot els socis desconfien de la manera que t¨¦ la junta de quadrar els comptes, sobretot quan li pregunten per un deute que pot oscil¡¤lar entre els 157 i els 500 milions.

Bartomeu ni controla ni mana, reprovat pels seus propis socis, despr¨¦s de la dimissi¨® de tres vicepresidents (Monjo, Villarrub¨ª, Arroyo), la sortida de treballadors qualificats (Imma Puig, Joan Vil¨¤ i Francesco Calvo), lliurat a projectes intangibles, com la Masia 360? o el Bar?a Innovation Hub, incapa? de defensar persones com l'entrenador Valverde o actius com el m¨¦s que un club i la Masia.

Fins i tot l¡¯Espai Bar?a, aprovat en el seu moment per refer¨¨ndum, t¨¦ dif¨ªcil sortida per m¨¦s que hom presumeixi de tenir el pressupost m¨¦s alt de l'esport mundial, superior al de qualsevol club d¡¯Am¨¨rica. El desgast del president augmenta en la mateixa proporci¨® que disminueix la seva credibilitat, ara mateix nom¨¦s avalada pel seu Observatori amb un 7, despr¨¦s d'edificar la seva obra sobre un triplet i un trident el 2015.

Bartomeu va viure la seva millor ¨¨poca quan va convocar unes eleccions en una situaci¨® delicada pel desafiament de Messi. El president s¡¯ha desviscut des de llavors per complaure l'equip mentre el club s'empobria fins al punt que ja no nom¨¦s li costa seduir els patrocinadors, sin¨® que no conven? els seus socis, encara que presumeixi de professionalitzar l'entitat i de teixir complicitats (Abidal) o signar acords de pau (Fundaci¨® Cruyff).

Mancat de carisma i lideratge, s'imposaven les solucions Bartomeu, com la de celebrar a porta tancada el partit de l'1 d'octubre o la de ¡°reflexionar¡± sobre l'escut del Bar?a. Tirava el president pel cam¨ª del mig, com Rosell quan va votar en blanc el dia que es va portar a judici Laporta, fins que es va acabar l'empassa-te-la al Bar?a. Ha viscut la junta tant de temps d¡¯esquena a la realitat que no s¡¯ha adonat del risc que corria si tamb¨¦ passava de l'assemblea, recuperada feli?ment com a ¨°rgan de control sobir¨¤ dels clubs que no s¨®n SAD, com el FC Barcelona.