Una altra estrat¨¨gia per als sensesostre

Si circulem per una autopista i veiem un accident de tr¨¤nsit, probablement trucarem als serveis d'emerg¨¨ncia perqu¨¨ socorrin el m¨¦s aviat possible les persones accidentades. Poques persones dubtaran i, encara menys, sent conscients que no fer-ho implica delicte penal. No preguntarem si ha begut massa, ni si anava massa de pressa, ni si condu?a imprudentment. Trucarem als serveis d'emerg¨¨ncia i faran el possible per salvar les vides que estiguin en perill. Les preguntes sobre les causes es faran quan la vida ja estigui fora de perill.

I si veiem una persona dormint al carrer? Err¨°niament no tindrem la sensaci¨® que corri cap perill. Seguirem caminant sense adonar-nos que viure al carrer pot escur?ar la vida 20 anys. Tampoc hi ha delicte d'omissi¨® del socors en aquest cas. Si ens preguntem per les causes, ¨¦s possible que trobem respostes plenes de prejudicis: segur que beu massa, que li han ofert ajuda i no la vol... Obviarem que la persona no ¨¦s al carrer perqu¨¨ ho vulgui, sin¨® perqu¨¨ no t¨¦ una casa on anar.

A finals del 2015, el Govern va aprovar l¡¯Estrat¨¨gia Nacional Integral per a Persones Sense Llar 2015-2020. Han passat gaireb¨¦ tres anys i nom¨¦s tenim un document amb unes propostes interessants i zero euros de pressupost. Amb el govern anterior es van realitzar una s¨¨rie de reunions que no van aconseguir activar l'estrat¨¨gia. El Pla Estatal d¡¯Habitatge 2018-2021, amb un pressupost d'1.443 milions d'euros, tampoc cont¨¦ ni una picada d'ullet per a les persones que dormen al carrer. A dia d'avui, amb el nou govern, de moment no hi ha cap moviment sobre aquest tema que sigui p¨²blic.

A Catalunya, abans d¡¯acabar l'any s'hauria de presentar una Estrat¨¨gia Integral per a l¡¯Abordatge del Sensellarisme. Significaria la continuaci¨® del Model d¡¯Atenci¨® a Persones Sense Llar redactat l'any 2010, que va acabar al fons d'un calaix i del qual mai m¨¦s se¡¯n va saber res. En aquesta nova estrat¨¨gia s'han coordinat la conselleria d'habitatge, la conselleria d'afers socials, entitats socials i municipis. Caldr¨¤ esperar a veure el resultat final que, encara que segurament ser¨¤ un pas t¨ªmid, esperem que sigui el primer de molts d¡¯altres.

Tenint en compte el nombre de persones que dormen al carrer en els municipis m¨¦s petits, aconseguir que ning¨² hagi de dormir al carrer seria perfectament possible. Per¨° la por a l¡¯"efecte crida" paralitza qualsevol pas en aquest bon sentit. D¡¯aquesta manera, actualment, l'estrat¨¨gia en alguns municipis consisteix a proposar i enviar les persones que viuen al carrer a municipis m¨¦s grans. Per aix¨°, cada vegada m¨¦s els municipis m¨¦s grans i les capitals tenen m¨¦s ciutadans i ciutadanes dormint al carrer i estan desbordats. M'atreviria a dir que fins a cert punt, err¨°niament, han llen?at la tovallola. S¨®n m¨¦s grans i tenen m¨¦s pobresa per¨° tenen molt¨ªssims m¨¦s recursos que inexcusablement no destinen a reduir el nombre de persones que viuen al carrer.

A Barcelona, per exemple, cada nit dormen al carrer unes mil persones i els recomptes fets entre els anys 2015 i 2018 no indiquen una tend¨¨ncia a la baixa. La proposta del Pla de Lluita contra el Sensellarisme 2016-2020 encara no ha ampliat els cent pisos per a les persones sense llar que prometia. De tota manera, cent pisos per a mil persones vivint al carrer s¨®n del tot insuficients. L'ajuntament explica que est¨¤ preparant uns 4.500 habitatges "assequibles" i seria un pas molt important reservar un contingent especial per a les persones que viuen al carrer. ?s un error que la capital catalana segueixi apostant per albergs o solucions que estan molt lluny del que les persones necessiten.

El panorama no convida a l¡¯optimisme. Milers de persones dormen cada dia als carrers de moltes ciutats europees, les administracions p¨²bliques estan centrades en com superar les seg¨¹ents eleccions (siguin quan siguin) i encara queden mites i prejudicis que hem de v¨¨ncer com a ciutadania. Massa cam¨ª per fer, per¨° no ha d'haver-hi cap dubte que una persona no dorm al carrer perqu¨¨ vol, una persona dorm al carrer perqu¨¨ no t¨¦ un pis on anar a dormir. Hi ha solucions definitives, i tamb¨¦ temporals, que cal implementar ja.

Ferran Busquets ¨¦s director de la Fundaci¨® Arrels.