La Generalitat estudia flexibilitzar el model d¡¯immersi¨® ling¨¹¨ªstica

La Generalitat ha decidit obrir un mel¨® fins ara intocable: el model d'immersi¨® ling¨¹¨ªstica. Aquest sistema, que funciona a Catalunya des de fa 30 anys, prioritza l'¨²s del catal¨¤ a l'escola com a llengua vehicular per sobre del castell¨¤, al qual se li reserven diverses hores de classe a la setmana. Encara que sempre ha tingut el consens majoritari de la comunitat educativa, aquest model no ha estat exempt de pol¨¨mica per la presumpta marginaci¨® del castell¨¤ a les aules. El Govern ha decidit ara solucionar aquest tema i ha fet seu un document de treball del Departament d'Ensenyament que aposta, entre altres coses, per fer m¨¦s hores de castell¨¤ en aquells entorns catalanoparlants.

El document t¨¨cnic, elaborat per professionals de la Generalitat i assessorats per grups d'investigaci¨® de les universitats catalanes, posa sobre la taula una actualitzaci¨® del model ling¨¹¨ªstic, des de l'¨²s del catal¨¤ i el castell¨¤ fins a la integraci¨® de les lleng¨¹es estrangeres. El punt m¨¦s candent, no obstant aix¨°, ¨¦s el que fa refer¨¨ncia a l'¨²s de les lleng¨¹es cooficials. El catal¨¤ seguir¨¤ sent, com fins ara, la llengua vehicular als centres. No obstant aix¨°, obre la porta a refor?ar el registre formal del castell¨¤ en contextos castellanoparlants o ampliar les hores d'aquesta llengua en entorns completament catalanoparlants, una mesura fins ara impensable. "El model ling¨¹¨ªstic ¨¦s un sistema de fa 30 anys i ha de passar per uns filtres de millora. Cada cert temps cal fer actualitzacions. La idea de fons ¨¦s que serveixi per donar seguretat i estabilitzar l¨ªnies d'intervenci¨® ling¨¹¨ªstica en moments en qu¨¨ hi ha molt de soroll", explica Josep Vallcorba, director general d'ESO i Batxillerat del Departament d'Ensenyament.

Malgrat el consens majoritari a l'entorn d'aquest model, en els ¨²ltims anys hi ha hagut den¨²ncies de fam¨ªlies que reclamaven m¨¦s hores de castell¨¤ i fins i tot sent¨¨ncies judicials favorables. De fet, la pugna per poder triar la llengua vehicular a l'aula (castell¨¤ o catal¨¤) va culminar amb diverses sent¨¨ncies judicials que reconeixien aquest dret, tot i que la Generalitat no va arribar a aplicar-les. El 2014, el Tribunal Superior de Just¨ªcia de Catalunya va establir que el m¨ªnim de classes en castell¨¤ per ser considerat vehicular seria del 25%, un percentatge que van assumir alguns centres on s'havien produ?t demandes de fam¨ªlies. La LOMCE tamb¨¦ va incloure un article pel qual el Govern central obligava la Generalitat a abonar ajudes d'uns 6.000 euros (un import m¨¤xim equivalent al cost d'una pla?a en un centre p¨²blic) a les fam¨ªlies que ho sol¡¤licitessin per matricular els seus fills en centres privats on s'assegur¨¦s l'¨²s del castell¨¤ com a llengua vehicular. Segons el Departament d'Ensenyament, el Ministeri d'Educaci¨® va obrir 154 expedients de sol¡¤licitud d'aquestes ajudes durant els tres cursos que va estar en vig¨¨ncia, del 2014 al 2017, i se'n van estimar 50. No obstant aix¨°, al febrer, el Tribunal Constitucional va anul¡¤lar aquests articles de la LOMCE perqu¨¨ va entendre que el Govern central enva?a compet¨¨ncies auton¨°miques.?

Per¨° la llengua tamb¨¦ ha estat una potent arma llanc¨ªvola per part d'alguns actors socials i pol¨ªtics que acusaven la Generalitat d'adoctrinament nacionalista a trav¨¦s de l'¨²s majoritari del catal¨¤. Els successius governs catalans, no obstant aix¨°, van rebutjar tocar o modificar aquest sistema i sempre van defensar el model com una eina d'integraci¨® social.

L'actual Govern catal¨¤, no obstant aix¨°, ha fet un pas endavant i ha decidit abordar una reforma de la immersi¨®: el Departament d'Ensenyament estudia flexibilitzar aquest model per adaptar-lo a les circumst¨¤ncies de cada realitat social. El document que est¨¤ valorant la Generalitat, realitzat per t¨¨cnics del Departament, proposa, entre altres mesures, refor?ar les classes de castell¨¤ en entorns catalanoparlants o incidir en l'¨²s del castell¨¤ culte en zones majorit¨¤riament castellanoparlants. Fins ara, el catal¨¤ era la llengua vehicular i es reservaven dues hores setmanals per a llengua castellana en prim¨¤ria, tres a secund¨¤ria i dues a batxillerat. "Es tracta d'entrar en una l¨°gica pedag¨°gica, no aprior¨ªstica. La l¨°gica pedag¨°gica reclama una diagnosi i un seguiment i cal anar rectificant per aconseguir els objectius que es persegueixen. En funci¨® dels alumnes i les seves necessitats, cal anar adaptant el model. Cap llengua s'ha de sentir menyspreada. Estem parlant d'un aprenentatge integrat, que no es plantegin les lleng¨¹es com a disciplines tancades i verticals", justifica Vallcorba.

Encara es tracta d'un document de treball, per¨° el conseller del ram, Josep Bargall¨®, ja l'ha fet seu. La proposta no ¨¦s, ni molt menys, el que demanen els detractors del model d'immersi¨® ling¨¹¨ªstica, per¨° toca per primera vegada un tema gaireb¨¦ intocable a Catalunya. De fet, quan el 2007, el llavors conseller d'Ensenyament, Ernest Maragall ¡ªara titular d'Exteriors al Govern¡ª, va intentar ampliar una tercera hora de castell¨¤, ERC, llavors soci del Govern de Jos¨¦ Montilla (PSC), va fer un cop a la taula i va aconseguir aturar la reforma.