La dona sense ombra

Acostuma a donar la cara a l¡¯inici de les representacions, afrontant els problemes amb un ofici dominat i una dist¨¤ncia germ¨¤nica. Per¨° marxar¨¤, potser a la recerca de la seva ombra. Christina Scheppelmann deixar¨¤ la direcci¨® art¨ªstica del Liceu el desembre de l¡¯any que ve. Hi va arribar el 2014, despr¨¦s que marx¨¦s a Madrid Joan Matabosch, un extraordinari i enyorat professional, per continuar la gesti¨® d¡¯anys durs, de produccions sostenibles davant d¡¯un p¨²blic gran, que encara tenia com a noci¨® b¨¤sica que la hist¨°ria de l¡¯¨°pera va finalitzar en algun moment entre la mort de Giacomo Puccini, el 1924, i la de Richard Strauss, el 1949.

No ¨¦s aix¨ª, i Frau Scheppelmann haur¨¤ continuat apostant, gaireb¨¦ tant com Joan Matabosch, per obres d¡¯autors contemporanis m¨¦s que considerables. L¡¯¨²ltim va portar el compositor brit¨¤nic George Benjamin i el dramaturg Martin Crimp. La seva ¨°pera Written on Skin (Escrit sobre la pell) arribaria a Barcelona el mar? del 2016, en una versi¨® econ¨°mica, de concert, semiescenificada. Barbara Hannigan, soprano i directora d¡¯orquestra canadenca, una hidra descomunal, dominava l¡¯escena en aquesta hist¨°ria d¡¯amor, opressi¨® i mort. La Barcelona nost¨¤lgica de Caball¨¦ ¨¦s compatible amb la delerosa de Hannigan, s¡¯enriqueixen m¨²tuament i, al mig, hi t¨¦ cabuda gaireb¨¦ tot el que t¨¦ valor, antic i modern. La trag¨¨dia del Noi contractat pel ric Protector per il¡¤lustrar un pergam¨ª i que s¡¯enamora de l¡¯Agn¨¨s, dona del seu amo, s¡¯inspira en la llegenda ap¨°crifa del trobador Guillem de Cabestany. Al final l¡¯amo mata el jove i li fa menjar el seu cor a la dona, que se su?cida despr¨¦s de saber qu¨¨ ha fet.

Tornaran d¡¯aqu¨ª a dos anys, el 2021, ombra recobrada d¡¯una Scheppelmann absent i que es trobar¨¤ a faltar. Llavors vost¨¨s podran veure Lessons on Love and Violence (Lli?ons sobre amor i viol¨¨ncia), tamb¨¦ de Benjamin i Crimp. Gaireb¨¦ repeteixen la hist¨°ria, aqu¨ª la relaci¨® entre el rei Eduard II i el seu preferit i amant Piers Gaveston, assassinat pels nobles de la cort.

Aquesta temporada, a partir del 9 de febrer, no us perdeu L¡¯enigma di Lea, de Benet Casablancas i Rafael Argullol, amb una posada en escena de Carme Portacelli, estrena mundial d¡¯una hist¨°ria sobre la secreta possessi¨® de D¨¦u.

Scheppelmann ha navegat entre les ¨°peres de repertori i les del segle XXI, ¨¦s a dir, entre la gent gran que es va acostumar a escoltar ¨°pera en microsolcs i CD i la m¨¦s jove, que prioritza creixentment la producci¨® i la representaci¨® teatrals. El Liceu est¨¤ avui a c¨¤rrec de Salvador Alemany, un empresari nascut al Raval, i de Valent¨ª Oviedo, un gestor provat d¡¯equipaments culturals. Estan fent coses que calia fer des de feia anys, com oferir preestrenes per uns pocs euros als aficionats menors de 35 anys. Per a ells s¡¯ha programat una Tosca a finals de la primavera. Floria Tosca, sempre truculenta, fraseja millor que ning¨² i va viure de l¡¯art, quan nosaltres, comuns mortals, nom¨¦s l¡¯estim¨¤vem. No descarteu mai una bona Tosca, amb un canelobre a la m¨¤ i havent fet per ella just¨ªcia, en defensa pr¨°pia, un dret b¨¤sic i detestat pels fil¨°sofs totals.

Al m¨®n hi ha dos tipus de ciutats: les que tenen teatres d¡¯¨°pera i les que no en tenen. De fet, aquests teatres s¨®n m¨¤quines impagables de donar feina a centenars de persones mestres en dotzenes d¡¯oficis. Un teatre l¨ªric irradia qualitat, ja que, per poc que la programaci¨® hi ajudi, res hi est¨¤ acabat ni mort, tot flueix, que nom¨¦s els millors ¨Ccom Richard Wagner¨C aconsegueixen aturar fins i tot el temps i que surtis de Pars¨ªfal o de Tristan preguntant-te per qu¨¨ s¡¯ha acabat la funci¨®. Scheppelmann va portar la temporada passada un Tristan i Isolda magn¨ªfic, producci¨® d¡¯?lex Oll¨¦. Isolda era Ir¨¦ne Theorin, una soprano sueca molt estimada.

Per¨°, d¡¯entre les ciutats amb teatre l¨ªric, n¡¯hi ha que han passat per anys de simplicitat i subordinaci¨® de l¡¯¨°pera a la seva possessi¨® per part del poder pol¨ªtic. El meu antic i savi rector Josep Maria Bricall ha recordat en les seves mem¨°ries (Una certa dist¨¤ncia) la petitesa encarnada pels qui creien, tal vegada de bona fe, que un teatre d¡¯¨°pera hauria de ser abans nostre que millorat. No va ser una bona idea, per¨° vam sobreviure als petits una mica com vam poder. Frau Scheppelmann ¨¦s d¡¯Hamburg, ha treballat a Barcelona (dues vegades), a San Francisco, a Washington, a Oman i pot ser que acabi a Par¨ªs. Aquesta professional no ho posar¨¤ f¨¤cil al seu successor. Sort a tots dos.

Pablo Salvador Coderch ¨¦s catedr¨¤tic de Dret Civil de la Universitat Pompeu Fabra.