¡°Cap festival de cine ¨¦s sostenible per si mateix¡±

Una nova indagaci¨® en els secrets que tal vegada encara amaga la figura d¡¯Elvis Presley (The King, d¡¯Eugene Jarecki) inaugura avui la setzena edici¨® del festival de documentals musicals In-Edit (multicines Aribau, fins al 4 de novembre). Cristian Pascual (Barcelona, 1980) dirigeix des de fa deu anys aquest esdeveniment en franca expansi¨®, i no solament geogr¨¤fica (se celebra tamb¨¦ a Madrid, Santiago de Xile, S?o Paulo, Atenes i Amsterdam), sin¨® tamb¨¦ estil¨ªstica (des de fa quatre anys organitzen el Feed Dog, dedicat a documentals de moda).

Pregunta. Per qu¨¨ un festival de documentals musicals?

Resposta. Ven¨ªem de la m¨²sica. El 2002 va coincidir que Beefeater volia tenir un lloc a Barcelona i que uns productors volien estrenar un documental sobre l¡¯escena house a Chicago. Va funcionar i vam pensar que ten¨ªem una bona idea. Vam tenir molta sort en apar¨¨ixer el moment just en qu¨¨ el g¨¨nere, des dels punts de vista social, tecnol¨°gic i musical, estava a punt de canviar.

P. Quins canvis hi havia?

R. Sorgien noves mirades, s¡¯estava digerint tota la m¨²sica dels ¨²ltims 30 anys i es perfilava la nova era audiovisual que vivim. El documental musical va passar de la marginalitat a ser alguna cosa important, ha transcendit la mirada purament musical per explicar la vida a trav¨¦s de la m¨²sica. Al mateix temps, la m¨²sica ha anat buidant-se d¡¯iconografia: les portades dels discos, els llibrets... Si t¡¯importa la m¨²sica, en necessites m¨¦s, i el documental descobreix m¨¦s coses, com un bon article period¨ªstic o una bona entrevista. A m¨¦s, aprens d¡¯altres coses, entens m¨¦s b¨¦ la societat, la pol¨ªtica... Sense haver d¡¯empassar-te un documental d¡¯hist¨°ria, que t¨¦ un altre tarann¨¤.

P. Es dirigeixen a un p¨²blic musical abans que cin¨¨fil?

R. Originalment, s¨ª. En el documental amb m¨¦s voluntat hist¨°rica, si el nom de l¡¯artista no apareixia en el t¨ªtol sab¨ªem que era una sessi¨® que ens costaria de treballar. Aquest any mateix, les entrades per als documentals de George Michael, Elvis i els Stones van molt millor que la resta. Malgrat aix¨°, al llarg d¡¯aquest per¨ªode hem aconseguit que el p¨²blic vagi a veure documentals de m¨²sics que no coneix. El 2009 ten¨ªem en una sala la pel¡¤l¨ªcula de Julian Temple sobre Sex Pistols i a les altres dues una de jazz i una altra de m¨²sica cl¨¤ssica; la gent arribava per veure la de Temple, per¨° en acabar-se les entrades preguntava: ¡°Qu¨¨ m¨¦s teniu?¡±, i es van omplir les altres dues sessions. Passa el mateix amb la gent que compra un abonament: li sobren dues entrades i llavors investiga. Tampoc podem fer miracles: ¨¦s un proc¨¦s lent, potser nom¨¦s el 2% del p¨²blic cin¨¨fil cl¨¤ssic comen?a a veure altres coses, com ara cine musical.

P. El cin¨¨fil tradicional ¨¦s dif¨ªcil d¡¯atraure, doncs, cap al cinema musical?

R. ?s m¨¦s dif¨ªcil d¡¯atrapar pel prejudici de la m¨²sica. Aqu¨ª estem classificats en el sector de la m¨²sica, per¨° al Brasil, en canvi, som a les seccions de cinema. T¨¦ a veure amb la manera com la m¨²sica es relaciona amb la vida: all¨¤ forma part de la seva ess¨¨ncia com a poble. Aqu¨ª la import¨¤ncia encara ¨¦s en el nom de l¡¯artista, i aix¨° ¨¦s vici¨®s, per¨° est¨¤ canviant. Va comen?ar a canviar quan Martin Scorsese ens va mostrar la m¨²sica des del punt de vista cinematogr¨¤fic, sobretot amb No direction home, la seva pel¡¤l¨ªcula sobre Bob Dylan, o quan va coordinar la s¨¨rie de televisi¨® The Blues, amb noms com Wim Wenders o Clint Eastwood.

P. Parlem de televisi¨® o de documentals en un festival, per¨° Scorsese, el 1978, havia dirigit The Last Waltz amb The Band i, abans, havia participat en la pel¡¤l¨ªcula de Woodstock, cintes que van tenir una vida saludable en sales comercials. Ara no ¨¦s aix¨ª, fins i tot documentals amb directors de renom ni tan sols arriben al circuit comercial.

R. Caldria parlar del que passa al cinema! A In-Edit hem passat documentals que s¡¯estrenaven al mateix temps en cinemes i nosaltres ten¨ªem m¨¦s gent que ells. A la gent no la pots obligar a fer les coses: si vol veure una pel¡¤l¨ªcula on line, la veur¨¤; si la vol descarregar, la descarregar¨¤, i si vol anar al cinema, anir¨¤ al cinema. Sempre hem tingut la vocaci¨® de trencar barreres, arribar a m¨¦s p¨²blic perqu¨¨ pensem que el que oferim ¨¦s rellevant. Una part de la nostra programaci¨® s¡¯estrena al mateix temps on line i una altra es passa al canal 33. I hem comprovat que aix¨° no ens treu p¨²blic: s¨®n experi¨¨ncies totalment diferents.

P. I, des de l¡¯any passat, presenten sessions gratu?tes als centres c¨ªvics de la ciutat.

R. No ens sembla gaire factible que alg¨² que no sap res de nosaltres i viu en un barri allunyat, s¡¯assabenti gaireb¨¦ per art de m¨¤gia que existim, ens doni un vot de confian?a i decideixi perdre una hora al web buscant la pel¡¤l¨ªcula que s¡¯adapta m¨¦s als seus gustos... Arribar a ells a trav¨¦s dels centres c¨ªvics ens sembla interessant. Connectes amb p¨²blics diferents.

P. P¨²blic diferent, per¨° la viv¨¨ncia, tamb¨¦?

R. S¨ª, perqu¨¨ est¨¤s a casa seva, per dir-ho aix¨ª, i ens hi adaptem, es decideix l¡¯oferta amb els responsables de cada centre, que s¨®n els que coneixen el barri. La meva mare no vindria mai a l¡¯In-Edit per¨°, en canvi, si el centre c¨ªvic del seu barri li ofereix una pel¡¤l¨ªcula sobre la Callas, hi anir¨¤ per curiositat.

P. ?s gent que, potser, despr¨¦s anir¨¤ a l¡¯In-Edit?

R. Sincerament, no m¡¯importa. L¡¯interessant ¨¦s que hagin pogut veure una bona obra audiovisual gr¨¤cies que l¡¯In-Edit els l¡¯ha portat. Si despr¨¦s s¡¯acosten al festival, genial, i si no, no passa res.

P. Organitzen tamb¨¦, des de fa quatre anys, el festival Feed Dog, dedicat als documentals de moda. L¡¯experi¨¨ncia ¨¦s similar?

R. El punt de partida ¨¦s el mateix. La relaci¨® de la m¨²sica amb el cinema no ¨¦s la fi de l¡¯In-Edit, per aix¨° no passem bandes sonores, ni videoclips, ni ficci¨®... No va d¡¯aix¨°, va de veure la vida a partir de la m¨²sica. Altres ¨¤mbits de la creativitat estan marcats pel mateix denominador com¨². Al final, la moda t¨¦ molt a veure amb la societat, la pol¨ªtica, els usos i costums d¡¯un poble... La identitat es treballa igual en la m¨²sica i en la moda. El vol creatiu d¡¯un dissenyador i d¡¯un m¨²sic tenen molt a veure.

P. P¨²blic de cinema o de moda?

R. Hem trobat una passi¨® en el m¨®n de la moda que no m¡¯esperava. La nostra lluita ¨¦s la mateixa: que el p¨²blic de cinema s¡¯adoni que no es tracta de projeccions de desfilades de moda.

P. Tots dos cert¨¤mens estan subvencionats?

R. Un 30% del pressupost s¨®n diners institucionals: Ajuntament, Generalitat i Ministeri de Cultura. Un altre 30% ve de la venda d¡¯entrades. Cap festival de cinema ¨¦s sostenible per si mateix. Si solament busqu¨¦ssim r¨¨dit a la taquilla, els festivals de cinema no existir¨ªem, cap, ni tan sols el de Sitges, per¨° cobrim una s¨¨rie de llacunes culturals. El nostre objectiu sempre ha estat necessitar els m¨ªnims recursos p¨²blics.

P. L¡¯any passat van viure moments dif¨ªcils en perdre el seu patrocinador hist¨°ric, Beefeater, i coincidir en el temps amb la fallida i accidentada proclamaci¨® de la Rep¨²blica catalana.

R. Era una edici¨® de transici¨®, acab¨¤vem de perdre el patrocinador despr¨¦s de 14 anys i, a m¨¦s, no an¨¤vem sobrats de caps de cartell. I es va afegir una tempesta perfecta amb la qual no compt¨¤vem. Els esdeveniments pol¨ªtics gaireb¨¦ ens donen l¡¯estocada en un moment dif¨ªcil. L¡¯hostaleria i la cultura van caure un 35% entre octubre i novembre, m¨¦s les caigudes que hi va haver despr¨¦s. Nosaltres vam caure un 25%; per tant, vam estar millor que la mitjana, perqu¨¨ tenim un p¨²blic molt fidel. En l¡¯aspecte de patrocini port¨¤vem tot l¡¯any treballant la sortida de Beefeater, per¨° un altre patrocinador, una marca internacional que ja ten¨ªem mig contactada ens va dir el 5 d¡¯octubre, menys d¡¯un mes abans de l¡¯inici, que l¡¯Oficina Europea havia dit que no s¡¯invert¨ªs a Catalunya fins que no hi hagu¨¦s estabilitat i que ens deixava malgrat tot el signat. La declaraci¨® d¡¯independ¨¨ncia va ser el dia de la inauguraci¨®. Ning¨² tenia ganes, ¨¤nims ni temps de pensar en la cultura. La cultura l¡¯afegeixes quan la resta est¨¤ coberta. Va venir poca gent i la veies sortir de mal humor. A mi mateix no em venia de gust obrir portes, volia veure la tele per saber qu¨¨ passava. La venda anticipada havia caigut un 70% i no vam poder fer gens de promoci¨® perqu¨¨ a ning¨² li interessava. El Festival de Sitges, per exemple, tamb¨¦ ho va sofrir, per¨° ja havien fet la campanya de promoci¨® i la venda anticipada.

P. En un any han canviat les coses?

R. No es pot viure amb aquella tensi¨®, i si no tens un conflicte b¨¨l¡¤lic al carrer, acabes integrant el problema per tirar endavant. Aquest any fa la pinta que tot est¨¤ millorant.