El que importa ¨¦s el resultat

L'objectiu de la immersi¨® ling¨¹¨ªstica a Catalunya sempre ha estat que tots els alumnes dominin igual les dues lleng¨¹es oficials quan acaben l'escolaritzaci¨®. Alguns poden pensar que l'ideari nacionalista preveia arraconar el castell¨¤, per¨° el que perseguien els impulsors de la immersi¨® als anys vuitanta era garantir la superviv¨¨ncia del catal¨¤ i aplicar l'ideal progressista de la igualtat d'oportunitats. Entenien que poder utilitzar indistintament totes dues lleng¨¹es era un avantatge competitiu respecte a qui nom¨¦s en dominava una.

Si les dues lleng¨¹es que conviuen en una comunitat tenen la mateixa for?a entre els parlants i la mateixa pres¨¨ncia p¨²blica, no cal intervenir perqu¨¨ l'equilibri ja est¨¤ garantit socialment. Per¨° quan una ¨¦s molt predominant i l'altra es troba relegada, per aconseguir la igualtat cal aplicar discriminaci¨® positiva, exactament el que es fa per combatre la desigualtat de g¨¨nere. Despr¨¦s de d¨¨cades de persecuci¨® durant el franquisme, el catal¨¤ va arribar a la democr¨¤cia en una situaci¨® ag¨°nica. L'¨²nica manera de salvar la llengua era assegurar-ne la pres¨¨ncia en l'ensenyament i per aquest motiu va ser declarada llengua vehicular.

L'objectiu era aconseguir que tots els nens acabessin sent biling¨¹es. La q¨¹esti¨® com es podia aconseguir. Com ja sabem respecte d'altres ¨¤mbits, per aconseguir la igualtat no es pot tractar igual el que ¨¦s desigual. El que complicava les coses era que la pres¨¨ncia de les dues lleng¨¹es al territori era molt desigual. L'assentament de la poblaci¨® immigrant a les perif¨¨ries de les ciutats havia causat una forta fragmentaci¨® ling¨¹¨ªstica. Encara que sembli contraintu?tiu, en comunitats d'origen immigrant amb un fort predomini social del castell¨¤ imposar el biling¨¹isme estricte en el proc¨¦s d'ensenyament no garanteix el biling¨¹isme al final de l'escolaritzaci¨®. Permet un coneixement passiu del catal¨¤, per¨° no el domini de la llengua. El que assegurava el biling¨¹isme final era la immersi¨® en catal¨¤.

Paradoxalment, el que ha demostrat la bondat de la teoria de la immersi¨® com a factor d'equitat ¨¦s el que ha passat en algunes zones amb domini social i ara tamb¨¦ oficial del catal¨¤. Que els alumnes aconsegueixen la compet¨¨ncia lectora o gramatical en castell¨¤ que s'exigeix, per¨° no el domini viu de la llengua, una cosa molt important en la societat del coneixement. La immersi¨® ha garantit, en general, un bon coneixement del catal¨¤ als barris amb majoria de castellanoparlants, sense que aix¨° hagi anat en detriment del castell¨¤, que continua sent la llengua d'elecci¨® de molts alumnes al pati i en les seves relacions personals. La polititzaci¨® ha portat sent¨¨ncies que estableixen percentatges r¨ªgids durant l'escolaritzaci¨®, per¨° el que compta no ¨¦s el proc¨¦s, sin¨® el resultat final. Ni el 25% ni el 50%. Dep¨¨n. La pitjor f¨®rmula ¨¦s la rigidesa. Un bon model ling¨¹¨ªstic ¨¦s el que, partint de la realitat concreta, s'aplica de manera flexible per refor?ar una o altra llengua, en funci¨® del lloc i les necessitats.