¡°Catalunya continuar¨¤ formant part del sistema d¡¯R+D espanyol¡±

Andreu Mas-Colell ¨¦s un dels pares del sistema d'R+D+I catal¨¤, amb el programa ICREA per atreure cient¨ªfics de primera l¨ªnia i els centres auton¨°mics A prop com a estendards. Va ser conseller d'Economia, Ci¨¨ncia i Universitats de Catalunya entre el 2010 i el 2016 al Govern d'Artur Mas, unes compet¨¨ncies que ja havia exercit entre el 2000 i el 2003 amb Jordi Pujol. Abans d'assumir el seu ¨²ltim c¨¤rrec pol¨ªtic, Mas-Colell va ser secretari general del Consell Europeu d'Investigaci¨® (ERC), un organisme de la Uni¨® Europea que es considera mod¨¨lic a l'hora de finan?ar ci¨¨ncia d'elit.

La setmana passada Mas-Colell (Barcelona, 1944) va viatjar a Madrid per parlar de la seva experi¨¨ncia a l'ERC i comparar aquest organisme amb l'Ag¨¨ncia Estatal d'Investigaci¨® espanyola (AEI) en el marc d'un simposi organitzat per la Confederaci¨® d'Associacions Cient¨ªfiques d'Espanya (Cosce). La trobada va ser inaugurada pel ministre de Ci¨¨ncia, Pedro Duque, que va marxar despr¨¦s d'inaugurar l'acte, sense escoltar el que el catal¨¤ Mas-Colell havia de dir.

L'economista va explicar que el secret de l'¨¨xit de l'ERC ¨¦s que es va crear amb fons addicionals al pressupost corrent de la Uni¨® Europea, ¡°8.000 milions d'euros per a set anys¡±. ?s una caracter¨ªstica que contrasta amb l'ag¨¨ncia espanyola, de la qual sempre s'ha dit ¡ªde vegades amb orgull¡ª que va n¨¦ixer ¡°a cost zero¡±.

L'AEI va ser concebuda amb l'objectiu que fos el principal agent finan?ador del sistema p¨²blic d'R+D+I. Es va constituir el juny del 2016, amb quatre anys de retard sobre el que establia la llei de la ci¨¨ncia, no va tenir pressupost propi fins al 2017 i, quan en va tenir, es va veure encotillada per les limitacions del Ministeri d'Hisenda que continuen posant entrebancs al funcionament de la recerca cient¨ªfica a Espanya. Duque va assegurar que ¡°el 2019 ser¨¤ l'any de la consolidaci¨® de l'ag¨¨ncia¡±, i es va comprometre a fer que aquest organisme continu? funcionant "amb canvis m¨ªnims", tot i que haur¨¤ de desapar¨¨ixer el 2019 per complir la llei de tancament d'ag¨¨ncies estatals.

Una de les queixes dels gestors actuals de l'AEI ¨¦s que el Ministeri d'Hisenda no permet que es doti aquest organisme amb fons addicionals perqu¨¨ s'utilitzin en diversos anys, quatre en concret. Aquests diners servirien per donar-li independ¨¨ncia, estabilitat i previsibilitat en les convocat¨°ries de projectes de recerca, un element que ha faltat durant la crisi econ¨°mica i tamb¨¦ en l'actual per¨ªode de recuperaci¨® econ¨°mica.

Mas-Colell creu que la situaci¨® de l'R+D a Espanya ¡°no pot anar a pitjor¡±. ¡°La despesa total en R+D a Europa entre el 2007 i el 2017, en percentatge del PIB, nom¨¦s va baixar a Espanya i a Finl¨¤ndia. Aix¨° s'ha de revertir. Els fons no han d'augmentar espasm¨°dicament, el m¨¦s important ¨¦s que hi hagi augments persistents, sostenibles i constants en el temps. Seria l¨°gic que l'ag¨¨ncia comenc¨¦s amb una injecci¨® addicional de diners. No puc concebre que les autoritats p¨²bliques no decideixin augmentar els fons d'investigaci¨®. Cal procurar que l'ag¨¨ncia neixi amb un pa sota el bra?¡±, adverteix en una entrevista amb EL PA?S.

Despr¨¦s de dos anys de funcionament, l'AEI acaba d'obrir ara el proc¨¦s de selecci¨® del seu primer director, que hauria de ser un cient¨ªfic de prestigi internacional amb un sou que no podr¨¤ superar els 85.000 euros. ?s una quantitat ¡°que no ¨¦s competitiva en l'¨¤mbit internacional¡±, reconeix Mas-Colell, per¨° afegeix que pot haver-hi algun ¡°cient¨ªfic potent que es trobi en una fase de la vida en qu¨¨ triar un c¨¤rrec d'aquest tipus sigui una opci¨® atractiva¡±.

Mas-Colell assegura que no s'ha presentat a la convocat¨°ria i que tampoc seria ministre de Ci¨¨ncia d'Espanya perqu¨¨ ¡°mai¡± l'hi proposarien. Expert a mesurar el comportament dels consumidors, un treball pel qual va rebre el Premi Fronteres d'Economia, Mas-Colell ¨¦s catedr¨¤tic em¨¨rit de la Universitat Pompeu Fabra i president de l'Institut de Ci¨¨ncia i Tecnologia de Barcelona, que agrupa set dels millors centres de recerca de Catalunya.

L'expol¨ªtic no va voler contestar si la situaci¨® pol¨ªtica a Catalunya est¨¤ afectant el sistema d'R+D, ni si aquest podria mantenir el nivell si hi hagu¨¦s independ¨¨ncia. La seva ¨²nica concessi¨®: ¡°?s evident que Catalunya continuar¨¤ formant part del sistema d'R+D espanyol¡±.

¡°Als pa?sos que dediquen m¨¦s recursos a la recerca les empreses van comen?ar a invertir en R+D al segle XIX. Les grans farmac¨¨utiques alemanyes, per exemple, van sorgir en aquella ¨¨poca. Saben molt b¨¦ que la seva competitivitat es basa en la investigaci¨®. La meva esperan?a ¨¦s que l'economia s'internacionalitzi i que sigui el mercat el que empenyi. Les nostres empreses descobriran que necessiten coneixement i aniran a adquirir-lo on es trobi, sigui aqu¨ª o a Su?ssa¡±, opina Mas-Colell. A Espanya, les empreses ¡°han sortit m¨¦s fortes de la crisi, per¨° no veig evid¨¨ncies fortes que surtin molt m¨¦s orientades a la incorporaci¨® de coneixement. Nom¨¦s n'exceptuaria algunes ¨¤rees, com la biotecnologia, per¨° fins i tot en aquest ¨¤mbit nom¨¦s tenim startups petites i ja haur¨ªem de tenir empreses m¨¦s grans¡±, destaca.

Quant trigar¨¤ el pa¨ªs a arribar a la mitjana de la UE en inversi¨® en R+D? ¡°El m¨¦s important ¨¦s la persist¨¨ncia. Som a l'1,19% del PIB. Si volem arribar al 2% caldr¨¤ invertir 8.000 milions addicionals cada any, la meitat capital privat. La despesa p¨²blica estatal hauria de pujar uns 700 milions cada any. Si aix¨° es compleix, hi arribarem en uns 12 anys. Jo signaria arribar-hi en 15. El 2002 ja est¨¤vem en aix¨°, va ser quan a Europa es va fixar, per iniciativa espanyola, l'objectiu del 3% del PIB amb la declaraci¨® de Barcelona. Si el 2002 m'haguessin dit que el 2018 ser¨ªem en el 2%, els hauria contestat que era massa poc¡±.

Finalment, l'economista cedeix i dona la seva opini¨® sobre la situaci¨® de Catalunya. La independ¨¨ncia danyaria la ci¨¨ncia a la regi¨®? "?s un escenari tan hipot¨¨tic que no ¨¦s rellevant. En aquest moment cal distendre, passar moltes hores parlant, fer molts acords parcials i col¡¤laborar en coses que no tenen un contingut pol¨ªtic alt, com la pol¨ªtica de recerca o els esports, que tenen un aspecte diplom¨¤tic", assenyala.