El dia que l¡¯independentisme va aterrar a la realitat

Un any despr¨¦s de la fuga? declaraci¨® d'independ¨¨ncia de Catalunya el secessionisme m¨¦s irreductible, reunit al voltant de l¡¯Assemblea Nacional Catalana, es disposa aquest dissabte a protestar al carrer per exigir que el butllet¨ª oficial de la Generalitat publiqui la proclamaci¨® de la rep¨²blica catalana. ¡°El mandat de l'1 d'octubre no ¨¦s simb¨°lic¡±, diu el lema de la convocat¨°ria, que aspira a mobilitzar a els que continuen defensant la via unilateral, despr¨¦s d'un any de la proclamaci¨® fallida de la rep¨²blica, la intervenci¨® de l'autonomia, la convocat¨°ria d'eleccions i la fugida i l'empresonament de bona part del Govern que va protagonitzar aquella fugida cap endavant.

La majoria de la societat catalana est¨¤ avui lluny d'aquests postulats, per¨° una minoria molt activa segueix posant serioses dificultats a els que, fins i tot dins de l'independentisme, busquen vies m¨¦s graduals. Poc importa que el 27 d'octubre del 2017 el Govern ni tan sols fes l'indici d'arriar la bandera espanyola de la Generalitat despr¨¦s de l'accidentada votaci¨® parlament¨¤ria que va proclamar la rep¨²blica. Ni que els membres de el Govern desapareguessin del mapa despr¨¦s de llan?ar la proclama per por a ser detinguts, perqu¨¨ no sabien qu¨¨ fer despr¨¦s d'una declaraci¨® a la qual mai van preveure arribar o per una barreja de totes dues coses.

La veritat ¨¦s que Catalunya es troba avui atordida per un ja llarg bany de realitat i ficada en un imp¨¤s provocat per uns partits independentistes que, si b¨¦ tenen la majoria absoluta, s¨®n incapaces de consensuar un pla que incardini la gesti¨® del dia a dia dins d'una altra esfera de reivindicaci¨® nacional a mig o llarg termini. I si tenen dificultats per governar Catalunya m¨¦s encara les tenen per exercir el paper de suport del Govern que els va atorgar el seu vot favorable a la moci¨® de censura que va portar Pedro S¨¢nchez al poder.

El diagn¨°stic d¡¯Iceta

¡°Ara ha quedat clar que tot all¨° va ser un error, que l'independentisme s'equivocava o s'enganyava, per¨° les hipoteques que va deixar aquest episodi en forma de judici als l¨ªders de el proc¨¦s dificulta una sortida; l'independentisme dif¨ªcilment podr¨¤ canviar de relat abans del judici¡±, reflexiona el l¨ªder dels socialistes catalans, Miquel Iceta. ¡°Estem en un moment en el que el vell no acaba de morir i el nou no acaba de n¨¦ixer¡±, diu per descriure l'actual moment pol¨ªtic focalitzat ara en l'obertura del judici oral que enviar¨¤ al banc dels acusats, previsiblement al gener, 18 pol¨ªtics i l¨ªders socials del proc¨¦s.

Aquesta gesti¨® del mentrestant est¨¤ deixant estampes d'all¨° m¨¦s curioses. Des del Palau de la Generalitat, Quim Torra, que continua en el seu paper de president-activista es dedica a la pol¨ªtica gestual. Aquesta setmana, sense anar m¨¦s lluny, ha impulsat ¨°rgans d'incert futur com el Consell de la Rep¨²blica ¡ªun tipus de govern an l'ombra liderat per Carles Puigdemont des de B¨¨lgica¡ª o un altre que, sota la batuta del cantautor Llu¨ªs Llach, hauria d¡¯establir les bases ¡ªno redactar¡ª d'una futura Constituci¨® catalana. La resta del Govern catal¨¤, o una bona part d'ell, mentrestant, intenta comen?ar a governar despr¨¦s de dos anys d'absoluta par¨¤lisi en l'administraci¨® de la Generalitat. I governar en el sentit m¨¦s autonomista. Nom¨¦s aix¨ª s'explica que el Govern i l¡¯Executiu de Pedro S¨¢nchez acumulin ja trenta reunions des del juliol per desencallar q¨¹estions pendents des de feia anys. La situaci¨® ha canviat despr¨¦s de dos anys en qu¨¨ les dues Administracions havien mantingut un di¨¤leg de sords. I, ara, amb una m¨¤ s'acaricia la rep¨²blica, amb l'altra s'intenten gestionar les creixents llistes d'espera de la sanitat p¨²blica.

Torra, en el seu paper de president activista, es dedica a la pol¨ªtica gestual

Amb quin relat cal quedar-se? Fins a quin punt els gestos de Torra s¨®n una nova amena?a de deriva unilateral? ¡°No crec que calgui prendre's massa al peu de la lletra el que va dient Torra; fins ara ¨¦s pura gesticulaci¨® per intentar mantenir units els seus i intentant dibuixar b¨¦ el rival¡±, diu Pau Luque, autor de La secessi¨® en els dominis del llop, que repassa els principals esdeveniments de l'anomenada tardor catalana.

Per¨° el discurs inflamat de Torra i de qui li va col¡¤locar al c¨¤rrec, Carles Puigdemont, sembla tenir cada vegada menys efic¨¤cia per unir la parr¨°quia independentista. Tot al contrari. Aquesta mateixa setmana la consellera de Presid¨¨ncia del Govern catal¨¤, Elsa Artadi, ¡ªuna altra fidel executora de les voluntats de l'expresident fugit¡ª va comen?ar a marcar dist¨¤ncies amb les seves idees. Arran de la constituci¨® del Consell de la Rep¨²blica, amb el qual Puigdemont pret¨¦n seguir tutelant la Generalitat, Artadi, va deixar clar que Govern i Consell van per vies separades. ¡°Les decisions del Consell de la Rep¨²blica no tindran una translaci¨® directa en l'¨¤mbit de la Generalitat¡±, va dir.

El Govern central i el Govern han mantingut des del juliol 30 reunions

El fil¨°leg i escriptor Jordi Amat, autor de La conjura dels irresponsables, veu senyals suficients per concloure que l'independentisme ni vol ni pot repetir errors del passat. ¡°Han apr¨¨s, de manera desconcertant per a ells, quin ¨¦s la composici¨® ideol¨°gica de la societat catalana. Hi havia un cert miratge a l'hora de creure que les seves accions generarien un gran suport entre la ciutadania i al final s'ha demostrat que hi ha una oposici¨® molt nombrosa¡±, sost¨¦. Amat considera que aquest aterratge for?¨®s ha tingut com a principal conseq¨¹¨¨ncia que s'hi hagi ¡°musculat¡± un independentisme pragm¨¤tic. ¡°El poder espanyol ha triat a Junqueras com a interlocutor i es dona per ent¨¨s que la soluci¨® passa per l'independentisme gradualista¡±, sost¨¦.

Brots verds

Al Govern, el principal valedor de Junqueras ¨¦s el vicepresident Pere Aragon¨¨s, convertit en home fort d¡¯ERC despr¨¦s de l'empresonament del l¨ªder i la fugida a Su?ssa de la secret¨¤ria general, Marta Rovira. Aragon¨¨s ent¨¦n que la lli?¨® a aprendre ¨¦s que si es porten les coses al l¨ªmit sense negociaci¨®, hi haur¨¤ viol¨¨ncia ¡°i en el camp de la viol¨¨ncia l¡¯Estat sempre t¨¦ les de guanyar". Per aix¨° creu que l'independentisme nom¨¦s t¨¦ opcions de for?ar una negociaci¨® sobre un refer¨¨ndum si aconsegueix un ¡°desbordament democr¨¤tic¡±. ¡°I nom¨¦s passar¨¤ quan sigui m¨¦s que majoritari, hegem¨°nic, i de manera sostinguda¡±. La seva estrat¨¨gia entronca amb una Catalunya que enyora un gran pacte sobre la q¨¹esti¨® territorial que ni des de lluny encaixa amb la de Pedro S¨¢nchez per¨° que s¨ª permet que tots dos s¡¯asseguin en una taula. Amat veu en aix¨° un punt d'inflexi¨® i una bona not¨ªcia despr¨¦s de mesos d'infart. ¡°Un sector creixent de la ciutadania espanyola ha pres consci¨¨ncia aquest any que la crisi pol¨ªtica catalana ¨¦s resultat tamb¨¦ d'una crisi constitucional espanyola. Que ara es vulgui abordar aquesta situaci¨®, fet que no va voler fer el Govern del PP, ¨¦s un dels pocs brots verds que ens deixa aquest any¡±.