El miracle de la Sagrada Fam¨ªlia

L¡¯acord al que han arribat l¡¯Ajuntament de Barcelona i el patronat del temple expiatori de la Sagrada Fam¨ªlia ha ressuscitat fantasmes vells i pol¨¨mics. N¡¯hi ha que, des del punt de vista art¨ªstic, veuen l¡¯obra com una ¡°vergonya mundial¡±, constru?da sense ¡°cap pl¨¤nol¡± i ¡°impr¨°pia del segle XXI¡±, Oriol Bohigas dixit. A molts els agrada: 4,5 milions de visitants el 2017 aix¨ª ho acrediten, a 15 euros l¡¯entrada d¡¯adult. D¡¯altres critiquen els privilegis fiscals de qu¨¨ gaudeix. El cas ¨¦s que el temple est¨¤ aqu¨ª per continuar creixent i, per a alguns creients, per posar la Barcelona esc¨¨ptica sota l¡¯ombra protectora de la creu. El fet ¨¦s que la fundaci¨® de la Sagrada Fam¨ªlia s¡¯ha lliurat de pagar durant 133 anys la llic¨¨ncia d¡¯obres. En far¨¤ prou amb 36 milions d¡¯euros, que far¨¤ efectius durant els propers 10 anys, per obtenir, a manera d¡¯expiaci¨®, la remissi¨® d¡¯una part dels seus pecats vells. Aquesta quantitat tracta de compensar la despesa que el monument m¨¦s visitat d¡¯Espanya genera a la ciutat: repercutir¨¤ en millores del transport, de l¡¯espai p¨²blic, de reurbanitzaci¨® de l¡¯entorn i de creaci¨® d¡¯un acc¨¦s de metro directe a la bas¨ªlica menor que t¨¦ un pressupost de 80 milions d¡¯euros a l¡¯any.

?s cert que l¡¯alcaldessa Colau ha anunciat que aix¨° no suposa la condonaci¨® dels endarreriments per la llic¨¨ncia d¡¯obres i que provar¨¤ de cobrar alguna cosa. Per¨° si al fet de ser un temple cat¨°lic se li suma el fet que la Sagrada Fam¨ªlia ha adoptat el blindatge de fundaci¨® cal abandonar gaireb¨¦ qualsevol esperan?a fiscal. No deixa de ser un ¨¨xit, doncs, haver pactat amb el patronat aquests 36 milions en 10 anys. La rambla d¡¯acc¨¦s al temple, l¡¯expropiaci¨® de 150 habitatges, l¡¯escalinata de la Gl¨°ria¡­ encara s¡¯ha de negociar molt sobre el pla urban¨ªstic del barri i qui es far¨¤ c¨¤rrec de la reubicaci¨® de centenars de ve?ns afectats pel projecte monumental si continua endavant i culmina el 2026. Per¨° cap alcalde de Barcelona havia aconseguit fins ara arrencar m¨¦s que conflictes judicials, com va passar amb la construcci¨® del t¨²nel de l¡¯AVE. Aix¨ª doncs, tot ¨¦s relatiu a la vista dels privilegis que gaudeix l¡¯Esgl¨¦sia cat¨°lica a Espanya.

En aquests moments, ¨¦s imminent que es faci p¨²blica la relaci¨® de milers d¡¯immatriculacions. L¡¯Esgl¨¦sia cat¨°lica ha inscrit com a seus, i durant 70 anys, immobles, solars, esgl¨¦sies, ermites, monuments i fins i tot places p¨²bliques sense necessitat d¡¯aportar cap t¨ªtol de propietat. Les lleis franquistes ¡ªLlei Hipotec¨¤ria del 1948¡ª convertien els bisbes en fedataris p¨²blics de qualsevol b¨¦ que no es destin¨¦s al culte, i s¡¯aportava al registre un simple certificat mateix. L¡¯aznarato va permetre que l¡¯Esgl¨¦sia inscriv¨ªs els temples entre el 1998 i el 2015: aqu¨ª tenim la Mesquita de C¨°rdova com a estendard. Fa uns dies, l¡¯arquebisbat de Barcelona va donar a con¨¨ixer que va realitzar 53 processos d¡¯immatriculaci¨® per posar al seu nom 133 b¨¦ns immobles. Asseguren que s¡¯ha fet amb escrupolositat total. Pot ser, perqu¨¨ la llei dona barra lliure. Per aix¨° en algunes ciutats i localitats els ajuntaments estan litigant amb el bisbat respectiu per la frivolitat amb qu¨¨ s¡¯han realitzat les immatriculacions, el nombre total de les quals ¨¦s d¡¯unes 40.000 propietats des de la reforma d¡¯Aznar de la Llei Hipotec¨¤ria.

El clericalisme de l¡¯aznarato es va afegir a l¡¯esperit preconstitucional del Tractat entre l¡¯Estat espanyol i la Santa Seu del 1979. El catolicisme ¨¦s la confessi¨® preferent, at¨¨s que gaudeix en exclusiva de l¡¯impost religi¨®s i disposa de privilegis en assumptes jur¨ªdics, econ¨°mics i educatius. Com sintetitza un expert, ¡°Espanya ¨¦s un Estat aconfessional amb mantinguda¡±.

Durant 41 anys de democr¨¤cia, cap Govern d¡¯esquerres ha denunciat aquest Concordato al qual no se li va donar aquest nom precisament per evitar similituds sem¨¤ntiques amb els subscrits en el seu moment per Franco, Hitler o Mussolini. Potser cal agafar el toro per les banyes i acabar amb els privilegis d¡¯una confessi¨® que no ha retirat a Franco ¡ªles restes del qual costen d¡¯acomodar¡ª la Suprema Orde Eq¨¹estre de la Mil¨ªcia de Nostre Senyor Jesucrist, m¨¤xima condecoraci¨® vaticana amb la qual es pot distingir un cat¨°lic des del 1905.

Per tot aix¨°, l¡¯acord entre Barcelona i la Sagrada Fam¨ªlia sembla fer un pas endavant. Un miracle a la ciutat dels prodigis.