Paranoia i seducci¨®

Fa relativament poc, parlant amb un paio intel¡¤ligent, de tribuna i audi¨¨ncia, em vaig adonar que, en poc temps, hem naturalitzat una mena de discurs que gosaria anomenar paranoide. D¡¯una banda, perqu¨¨ formula un sistema interpretatiu tancat que es defensa agressivament de qualsevol que provi d¡¯apuntar-li inconsist¨¨ncies. De l¡¯altra, perqu¨¨, un cop acceptada la premissa, avan?a amb una l¨°gica f¨¨rria i cobreix tots els aspectes d¡¯una vida qualsevol, des de la min¨²cia quotidiana al moviment geopol¨ªtic. Aquest moviment ¨¦s el que, al llarg del segle XX, ha fet que els fil¨°sofs es desfessin de les pretensions totalitzants dels Grans Sistemes? i que alguns escriptors afanyats (Pynchon, llest¨ªssim) empenyessin l¡¯analogia per proposar que tota interpretaci¨® ¨¦s, per definici¨®, de car¨¤cter paranoic. I que, com Oedipa Mass, protagonista de La subhasta del lot 49, ens instal¡¤lem tots entre el deliri conspiratiu i l¡¯absurd.

Un dels aspectes m¨¦s sinistres de les explicacions paranoides del m¨®n ¨¦s que poden resultar terriblement seductores. Davant de l¡¯experi¨¨ncia m¨¦s o menys quotidiana que tot s¨®n viol¨¨ncies i d¡¯arbitrarietats, la persona capa? de lligar un rosari de fen¨°mens i explicar-nos-els es torna immediatament atractiva. Ens ofereix una cadira des d¡¯on contemplar el m¨®n. Ens dona un jo, o un nosaltres, al preu d¡¯encolomar-nos uns altres que deixen de ser plenament altres i passen a ser c¨°mplices de l¡¯altre, enemics, perversos (o, si hi sumem un cert elitisme, idiotes, adormits, etc.). No vull dir amb aix¨° que aquesta mena d¡¯explicaci¨® no tingui moments de lucidesa, i que no l¡¯encerti en moltes coses, sin¨® que aquestes lucideses puntuals ens fan perdre de vista el seu fonament delirant.

Alhora, aquesta ordenaci¨® paranoica est¨¤ sent la condici¨® per a la restauraci¨® d¡¯una ret¨°rica ¨¨pica, d¡¯un imaginari bel¡¤licista, que permet creure, per exemple, que el desacord ¨¦s dissid¨¨ncia i la dissid¨¨ncia, revoluci¨®. Aix¨° ho explicava Claudio Guill¨¦n sobre els rom¨¤ntics. Guill¨¦n entenia que, feta l¡¯analogia entre obra i societat, entre convenci¨® art¨ªstica i convenci¨® social, s¡¯obria la porta per entendre que transformar la primera era ja transformar la segona. En realitat, la dissid¨¨ncia s¡¯ha acabat demostrant (desactivant, si es vol) com una forma de la diversitat.

El que m¡¯inquieta ¨¦s que aquesta mena d¡¯explicaci¨® forta sigui tan temptadora, tot i que no em sorpr¨¨n. ?s una arquitectura libidinitzant que permet all¨° del jo sense condicions de qu¨¨ parlava Pessoa. Consti que no parlo del nacionalisme en el sentit en qu¨¨ en parlava Danilo Ki?, o sigui com una paranoia col¡¤lectiva, ¡°conseq¨¹¨¨ncia ¡ªdeia¡ª de l¡¯enveja i de la por¡±. O no nom¨¦s. Em refereixo m¨¦s aviat a una forma de discurs que amarga qualsevol agent cultural, als quals sempre els prenen els premis i els reconeixements cr¨ªtics, una mena d¡¯hermen¨¨utica del broc gros que expulsa perillosament el mat¨ªs del m¨®n.