Bany de realisme per al Madrid

Si un 5-1 ja ¨¦s estrepit¨®s per a qui passa vergonya, el que es va veure al Camp Nou va ser molt m¨¦s que una patacada per al Reial Madrid. La caiguda madridista no va ser puntual, epis¨°dica. Va ser la conseq¨¹¨¨ncia d'un equip marcat des de l'inici del curs per la sobrevinguda austeritat franciscana de l'alt comandament de Chamart¨ªn, m¨¦s ocupat de vernissar l'estadi com a obra p¨°stuma que no pas de posar remei a l'emigraci¨® de Cristiano Ronaldo i retocar una plantilla que per m¨¦s ¨¨xits que hagi segellat a Europa no t¨¦ l'elixir de l'eternitat. Amb la tercera Copa d'Europa consecutiva, els rectors han patit d'actualitat. Mentre Zinedine Zidane mirava per sobre dels trofeus?i clamava per corregir el present per aclarir un nou futur, els jerarques es van lliurar a un entrenador reclutat de mala manera per negatives pr¨¨vies d'altres col¡¤legues. Al servei de Julen Lopetegui per a la seva estrena a la Primera Divisi¨® van posar una plantilla desgastada pel seu regnat recent i sense subsidi per a l'abandonament del seu jugador ins¨ªgnia.

Com a resultat de tanta complaen?a davant del mirall, el Madrid va arribar al cl¨¤ssic amb pinces de plastilina, amb la directiva murmurant contra Lopetegui i el mateix Lopetegui injectant-se optimisme sense ni un gram d'autocr¨ªtica (almenys en p¨²blic). Tampoc ho va fer despr¨¦s del 5-1, molt lluny de la garrotada que es va autoinfligir Casemiro: ¡°El resultat ¨¦s el reflex del que ¨¦s aquesta temporada, estem jugant molt malament, cal que tothom lluiti, que tothom doni la cara...¡± El t¨¨cnic va preferir escudar-se en un partit imaginari, ancorat en una injecci¨® d'¨¤nim i determinaci¨® que als seus els va durar un quart d'hora a l'inici del segon acte. La resta del partit va ser blaugrana davant d'un rival que es va desplegar al feu barcelonista amb tarann¨¤ de jubilat. El Bar?a s¨ª que va compar¨¨ixer des de l'inici, s¨ª que va ser incisiu des de l'inici, s¨ª que va saber qu¨¨ calia fer des de l'inici. ?s m¨¦s, en el millor moment del seu adversari, amb la pressi¨® visitant, va saber contrarestar la desc¨¤rrega blanca i reprendre el tim¨®.

Lopetegui va rectificar b¨¦ al descans, per¨° no es va dir res de la seva par¨¤lisi en la primera part, quan Jordi Alba va estripar els seus per l'esquerra davant l'escandalosa dimissi¨® de Bale, que va fugir i es va allunyar del lateral blaugrana, com si el tema no tingu¨¦s res a veure amb alg¨² que es veu a si mateix com un consentit de no se sap quina gl¨°ria. Bale es va retratar davant de Lopetegui, davant del seu gran mecenes de la llotja... i davant de Zidane. Amb el gal¡¤l¨¨s de pas, ajusta que ajustar¨¤s la cua de cavall, fins a l'arremangada de l'esmentat quart d'hora, al Madrid nom¨¦s va haver-hi onze solituds. Va ser un equip garrepa, sense rebel¡¤lia. Tot el contrari del Bar?a, que va brindar per Messi de forma gremial sense rec¨®rrer ni per un instant a l'argent¨ª com a coartada d'una possible mala jornada. Per aix¨° hi havia Ernesto Valverde. Perqu¨¨ no nom¨¦s va reaccionar b¨¦ Lopetegui despr¨¦s del descans. El Txingurri ho va fer igual o millor i va saber reorientar els seus quan estaven contra les cordes.

El preparador madridista va al¡¤ludir a la falta de gol, com si tamb¨¦ fos una q¨¹esti¨® aliena a ell, nom¨¦s fruit d'un malefici, d'una conjura astral. Que si els pals i tal... Com si el xut de Modric no s'estavell¨¦s tant com el posterior de Luis Su¨¢rez. I fins i tot va esmentar les baixes durant el curs, com si, per exemple, la pres¨¨ncia de Messi en fam¨ªlia a la graderia fos per motius vacacionals. Sense CR, el Madrid no va tenir el seu Luis Su¨¢rez.

El daltabaix del Madrid al Camp Nou no va ser la derivada de cap encanteri. No va ser la primera fallada multiorg¨¤nica. Si hagu¨¦s estat aix¨ª, com partit rere partit sembla proclamar l'entrenador, el Reial no seria avui a set punts del l¨ªder, nov¨¨ a la Lliga ¡ªfora dels llocs europeus¡ª i amb menys gol que en segles. I pitjor encara: avui no hi ha ni un sol futbolista blanc que hagi fet una estirada, ni tan sols uns mil¡¤l¨ªmetres. La majoria no es reconeixen, ja sigui perqu¨¨ es lesionen amb assidu?tat, rellisquen, l'espifien als penals, davant la xarxa o qualsevol altra calamitat.

Zidane ja va voler mirar per sobre de les Copes d¡¯Europa per corregir el present i aclarir el futur

Lopetegui no hauria de buscar una tirallonga d'excuses perqu¨¨ no ¨¦s ell qui ha d'eludir un bany de realisme. No ¨¦s el primer culpable, ni molt menys. Potser nom¨¦s caldria imputar-li la seva sobredosi de fe despr¨¦s de cada patacada. Normal i comprensible en un t¨¨cnic que al juny es va jugar un envit sense saber que s'estava jugant un envit. Avui mateix pot no ser ni vermell ni blanc i rebre un escac i mat presidencial que faci suposar que la roda punxada era a la banqueta, no en santuaris de canap¨¨s.

Sense Lopetegui al capdavant, el Madrid no recuperar¨¤ el mig centenar de gols de Cristiano, ni agafar¨¤ el relleu de James i Morata. Des de la c¨²pula es va pensar que n'hi havia prou sent el Madrid, que el Madrid an¨¦s a red¨®s del Madrid. Sense m¨¦s. I mentre calia posar els focus m¨¦s en una obra arquitect¨°nica que no pas esportiva. Per m¨¦s que al llarg de la seva hist¨°ria el Madrid hagi desafiat amb ¨¨xit tantes vegades la l¨°gica del futbol, tot t¨¦ un l¨ªmit. Tant, que aquesta vegada ni tan sols va trobar consol amb Messi d'espectador. El 5-1 va ser molt m¨¦s del que ja ¨¦s per si mateix un 5-1. El Madrid va rebre una golejada de cap a peus, del president a Mariano, ¨²ltim a compar¨¨ixer en un dia que no nom¨¦s va ser un mal dia. Almenys no hauria de ser-ho nom¨¦s per a Lopetegui. El cr¨¤ter ¨¦s molt m¨¦s gran.