Llenguabarreig a les aules

Sembla que es cali foc. Des que es va fer p¨²blic el document Bargall¨® sobre el catal¨¤ a l¡¯escola, titulat El model ling¨¹¨ªstic del sistema educatiu a Catalunya (el t¨ªtol no val res, ¨¦s m¨¦s interessant el subt¨ªtol: L¡¯aprenentatge i l¡¯¨²s de les lleng¨¹es en un context educatiu multiling¨¹e i multicultural), hom diria que el pa¨ªs s¡¯ensorra, ara tothom corre a fer titulars i an¨¤lisis apressades sobre la caducitat del model escolar, aparentment en perill de mort. El model d¡¯immersi¨® no est¨¤ ara en m¨¦s perill del que ja estava (que hi estava), almenys mentre les quatre vaguetats que s¡¯apunten sobre la q¨¹esti¨® no transcendeixin els marges d¡¯un document de treball i tinguin plasmaci¨® normativa.

Val a dir que el text no ¨¦s precisament divertit, m¨¦s aviat ¨¦s d¡¯una aridesa que han pret¨¨s amorosir amb negretes i requadres de color, i aix¨° explica que la part m¨¦s interessant ¡ªi la m¨¦s arriscada i criticable¡ª hagi passat m¨¦s inadvertida en tant que no desperta cap mena d¡¯inter¨¨s. En lloc d¡¯aix¨°, d¡¯aturar-nos al tall, hem anat tots directament al q¨¹estionament del model escolar per l¡¯aparent obertura envers el castell¨¤ i la possibilitat que aquesta llengua augmenti d¡¯hores, merc¨¨s a frases com ?el castell¨¤ s¡¯ha d¡¯ensenyar com a llengua primera dels alumnes, ja que la portaran de casa i de l¡¯entorn? (cosa que beneficiaria el castell¨¤ en entorns castellanoparlants) o ?si el nombre d¡¯hores d¡¯exposici¨® a aquesta llengua no fos suficient per assolir, en acabar el sistema educatiu, el mateix nivell de catal¨¤ i de castell¨¤, el centre haur¨¤ de decidir, en el seu projecte ling¨¹¨ªstic, incorporar blocs de continguts curriculars en castell¨¤? (cosa que beneficiaria el castell¨¤ en entorns catalanoparlants). Vist aix¨ª, el castell¨¤ sempre guanya.

Passa que tot aix¨° no ¨¦s nou, ni aporta res, ni diu res que no pass¨¦s, i prou b¨¦ haurien fet els redactors de l¡¯informe si aquestes frases haguessin estat omeses. En canvi, p¨¤gines enrere s¡¯exposa tot un programa educatiu al voltant de les lleng¨¹es, el pluriling¨¹isme i l¡¯aprenentatge d¡¯idiomes que, literalment, comporta tota una reforma educativa i cultural per a la qual no estem, ni de bon tros, preparats. Per primer cop, sembla voler-se formar realment els m¨¦s joves en el coneixement de lleng¨¹es (no ens enganyem, fins ara l¡¯angl¨¨s que f¨¨iem a l¡¯escola era una estafa), davant l¡¯evid¨¨ncia que la globalitzaci¨®, abans de provocar la uniformitat, el que genera ¨¦s contacte de cultures i difusi¨® de la diversitat. Les poblacions biling¨¹es, abans de perdre una llengua per substituci¨®, n¡¯aprendran una tercera.

L¡¯objectiu ¨¦s lloable i el repte, magn¨ªfic (ara hauria de redoblar un tambor): ni m¨¦s ni menys que integrar en un mateix projecte educatiu, de manera transversal al llarg de tot el curr¨ªculum, la llengua vehicular (el catal¨¤ o l¡¯aran¨¨s), la llengua primera de la majoria dels alumnes i segona de la resta (el castell¨¤), una llengua estrangera (l¡¯angl¨¨s), una altra llengua estrangera optativa, i la llengua primera dels alumnes que a casa parlin altres coses, i aix¨° fer-ho a trav¨¦s de totes les mat¨¨ries, en el pressup¨°sit que les lleng¨¹es, com a vehicle essencial de construcci¨® del coneixement, no es poden dissociar dels continguts impartits. Tot plegat est¨¤ nom¨¦s esbossat, per¨°: en algun moment sembla que els centres escolars es convertiran en un llenguabarreig de dif¨ªcil gesti¨®, amb activitats en m¨¦s d¡¯una llengua; en d¡¯altres, que el professor de gimn¨¤stica haur¨¤ d¡¯explicar que botar va amb be alta; i finalment hom diria que es tracta d¡¯un projecte fet a mida per a les escoles innovadores, aquestes que treballen per projectes i sense assignatures, i que en alguns casos presenten r¨¤tios sorprenentment baixes de poblaci¨® nouvinguda.

El que no s¡¯acaba d¡¯entendre ¨¦s el moment i l¡¯oportunitat d¡¯un text aix¨ª. Havia de sortir just ara, quan es preveia una tardor calenta? No ens hem vantat sempre de grans consensos al voltant de la llengua per haver de tirar ara pel dret sense preguntar? No podr¨ªem esperar a l¡¯any vinent, quan s¡¯han de fer p¨²blics els resultats de l¡¯Enquesta d¡¯Usos Ling¨¹¨ªstics, per saber com anem de situaci¨® socioling¨¹¨ªstica? Ha de promoure un canvi com aquest un govern que a si mateix s¡¯ha dit provisional?