El senyor de la Muntanya

Aix¨ª anomenaven els poetes del Segle d¡¯Or espanyol Michel de Montaigne, segons el top¨°nim que li va donar el sobrenom amb qu¨¨ sempre se l¡¯ha conegut. Edicions Arpa, atenta a qualsevol assaig amb cap i peus que es publiqui, acaba d¡¯enviar a les llibreries un estudi sobre aquest gran autor del seizi¨¨me franc¨¨s, a c¨¤rrec de Jaume Casals, professor de Filosofia de la UPF i actualment rector: ?Qu¨¦ s¨¦ yo? (Barcelona, Arpa y Atril, 2018), que repeteix la frase socr¨¤tica del franc¨¨s: Que sais-je?

Tothom que el conegui des de fa uns quaranta anys, o m¨¦s, acceptar¨¤ que Casals ja va n¨¦ixer montaignard o muntany¨¤. Abans d¡¯aprendre de lletra ja mostrava les virtuts i qualitats que, molt m¨¦s tard, el van portar a llegir l¡¯obra de Montaigne: curiositat, atenta suspensi¨® de l¡¯¨¤nim, escepticisme pirr¨°nic, un sensualisme no pas barallat amb aquestes categories, saviesa prudent, gran amic de diversos la bo¨¦cies, conversador tranquil, amic de la vida contemplativa i d¡¯estudi, per¨° no menys comprom¨¨s, com Montaigne mateix, amb els afers de la polis, que el franc¨¨s hauria definit, com Cicer¨®, com una societat de persones dialogants. M¨¦s encara, i a conseq¨¹¨¨ncia del que hem dit fins ara, quan Casals va llegir els Essais de Montaigne no va trobar-hi res que desenton¨¦s amb les seves qualitats i la seva concepci¨® de la vida, l¡¯amor i la mort. I encara m¨¦s: de la mateixa manera que Curial i G¨¹elfa ¡ªque cr¨¨iem an¨°nim¡ª va ser escrit per Anton Espadaler al segle XX, tenim la idea que el professor de la UPF ¨¦s l¡¯autor dels Essais de Montaigne, escrits per ell mateix abans de la seva actual reencarnaci¨®.

Tant ¨¦s aix¨ª, que la saviesa i els coneixements filos¨°fics de Casals desentranyen la totalitat del pensament de Montaigne ¡ªde vegades complicat, tot s¡¯ha de dir, i aqu¨ª hi ajuden les edicions en franc¨¨s, i anotades, del segle XX¡ª com qui desvela els arcans de la vida pr¨°pia. No ens caldr¨¤ mai una biografia d¡¯aquest fil¨°sof de tan llarga vida: nom¨¦s caldr¨¤ rellegir els Essais del ¡°senyor de la Muntanya¡± per saber quin ha estat el seu lloc en el m¨®n i les seves idees sobre D¨¦u, els homes, els camins i la vida (inclosa la qualitat dels vins i dels restaurants).

Com qui repassa, doncs, la seva llarga traject¨°ria vital, Casals ens ha ofert una lectura extraordin¨¤ria de l¡¯obra pr¨¤cticament ¨²nica d¡¯aquest home de bona fam¨ªlia que va n¨¦ixer en llat¨ª a la vora de Bordeus i hi va exercir c¨¤rrecs p¨²blics, i que abans dels quaranta anys els va abandonar per tancar-se en una torre de casa seva per escriure un dels llibres m¨¦s importants de tota la modernitat.

Despr¨¦s d¡¯un cap¨ªtol en qu¨¨ Casals fa una filigrana anacr¨°nica demostrant que Montaigne va ser deixeble de Kant; tamb¨¦ despr¨¦s d¡¯haver analitzat de quina manera Montaigne no pot ser encasellat solament ni en l¡¯esto?cisme, ni en l¡¯escepticisme, ni en l¡¯epicureisme, l¡¯autor entra en el cap¨ªtol millor del llibre, al nostre parer, Escriure per a ser, en qu¨¨ l¡¯atzar (o fortuna, o occasio) ¨¦s convertit en una categoria major de tota l¡¯obra del franc¨¨s. No hi falta, atesa la seva import¨¤ncia, un excurs sobre el llarg assaig que Montaigne va dedicar al fil¨°sof catal¨¤ Ramon Sibiuda, l¡¯obra essencial del qual el franc¨¨s va traduir a la seva segona llengua (la primera era el llat¨ª, com s¡¯ha dit) a inst¨¤ncies del seu pare, que era m¨¦s culte que molts propietaris rurals dels nostres dies.

Tampoc no hi falta, com calia esperar, un cap¨ªtol dedicat al millor amic de Montaigne, ?tienne de La Bo¨¦tie, i al seu tractat sobre la servitud volunt¨¤ria, un dels textos pol¨ªtics cabdals dels temps moderns, juntament amb El pr¨ªncep, de Maquiavel, que tamb¨¦ surt als Essais. I el llibre acaba, o quasi, amb un cap¨ªtol sobre la teoria del viatge del nostre autor franc¨¨s d¡¯avui: ¨¦s un cap¨ªtol en el qual Montaigne no viatja gaire ¡ªde fet nom¨¦s va rec¨®rrer a cavall la seva encontrada i en cotxe les terres del sud d¡¯Alemanya i el nord d¡¯It¨¤lia, i aix¨° no per admirar edificis, sin¨® per mirar com menjava la gent, com vestien, com caminaven i com parlaven¡ª, i ¨¦s Casals qui viatja, des dels Essais fins a Arist¨°til, en un altre recorregut retrospectiu que torna a ser autobiogr¨¤fic, perqu¨¨ Casals ¨¦s un ocasional traductor de la Metaf¨ªsica del d¡¯Estagira.

Per cert: com ¨¦s possible que un home que es passa vint anys escrivint aquestes provatures d¡¯estil, de filosofia, de recuperaci¨® de la mem¨°ria antiga, de construcci¨® del jo i de preparaci¨® per a la mort, tingu¨¦s afany de viatjar? La nostra opini¨® ¨¦s que no li agradava gaire sortir de casa o abandonar el seu paisatge, com sempre ha estat propi dels estudiosos: una biblioteca i un jard¨ª, m¨¦s no es necessita; i aix¨° Montaigne ho tenia a bastament. Per fer-se un a si mateix, com va fer l¡¯autor als seus Essais, n¡¯hi ha prou a estudiar, llegir i escriure.

Gran llibre: no per a ne¨°fits i catec¨²mens, sin¨® per a persones que hagin nascut, com Casals, tot amarades de Montaigne.