El Jesucrist revolucionari de Kazantzakis

El nen Nikos Kazantzakis, tancat a casa amb la seva fam¨ªlia, mai va oblidar la imatge despr¨¦s de la finestra: el seu ve¨ª turc, pare de la nena amb la qual jugava en la seva Creta natal, netejant a la font del carrer el ganivet ensangonat despr¨¦s d¡¯una matan?a d¡¯altres residents cristians, en ple pols grecocristi¨¤ contra l¡¯Imperi otom¨¤. Potser tampoc va poder esborrar les experi¨¨ncies sorgides despr¨¦s d¡¯ajudar, el 1919, a repatriar els 150.000 grecs del Caucas atrapats durant la Revoluci¨® Russa. De la suma de tots dos moments, de les difer¨¨ncies entre dominador i dominat, de la solidaritat i la crueltat, l¡¯amor i l¡¯odi, va fermentar la seva literatura: Zorba el grec o L¡¯¨²ltima temptaci¨® de Crist. Per¨° especialment El Crist de nou crucificat, que, 70 anys despr¨¦s que s¡¯escriv¨ªs, ressorgeix en catal¨¤ i castell¨¤ amb traduccions noves. I amb una vig¨¨ncia esborronadora: ning¨² dubta que avui es tornaria a matar a la creu al fill de D¨¦u tan planament.

L¡¯aparici¨® en catal¨¤ (El Crist de nou crucificat, a Club Editor) no deixa de ser el retorn d¡¯un best-seller: quan es va publicar el 1959, va ser un esclat de bomba inesperat i es va haver de reeditar fins a nou vegades, cada dos anys, fins al 1980. En total, uns 20.000 exemplars. Va ser el volum XI de la col¡¤lecci¨® El Club dels Novel¡¤listes, que van llan?ar Joan Sales i Xavier Benguerel, ja en el segell Club Editor. Va ajudar el moment, afavorit per l¡¯ambient aperturista previ al Concili Vatic¨¤ Segon, quan encara eren massa audibles els cruixits de la mis¨¨ria moral que va significar la II Guerra Mundial, la influ¨¨ncia en la literatura catalana de la novel¡¤la amb transsumpte cristi¨¤ (la de Graham Greene, Georges Bernanos o Fran?ois Mauriac) era notable entre el 1955 i el 1964. La van acollir editorials com Club Editor, Aym¨¤, Selecta o Albert¨ª, fins i tot a partir d¡¯obres, entre d¡¯altres, d¡¯autors aut¨°ctons com Josep Maria Espin¨¤s (Tots som iguals) i els mateixos Benguerel (L¡¯intr¨²s; El testament¡­) i Sales (Incerta gl¨°ria).

Kazantzakis (1883-1957) aportava una mica m¨¦s: la dimensi¨® social, un punt revolucion¨¤ria. Ho reblava aquesta trama: els habitants humils de Lik¨®vrisi, un poblet perdut de l¡¯Anat¨°lia, es prendran tan seriosament la seva preparaci¨® per als papers en la representaci¨® de La Passi¨® (especialment el jove Manoli¨®s, que representar¨¤ Crist) que en la vida real s¡¯enfrontaran al papa i al consell d¡¯ancians, que no volen que s¡¯aculli a un grup de fam¨¨lics refugiats que fuig d¡¯un poble proper saquejat pels turcs.

Sales va donar confer¨¨ncies sobre l¡¯obra, el 1960, al Centre de Lectura de Reus, a Barcelona i fins i tot a Mallorca, am¨¦n de traduir-la, com despr¨¦s va fer amb dues novel¡¤les cristianes m¨¦s, Els germans Karam¨¤zov, de Fi¨®dor Dostoievski, i Th¨¦r¨¨se Desqueyroux, de Mauriac. ¡°Hi havia una curiosa germanor, des de la sensibilitat moral i social, entre el traductor i l¡¯autor: tots dos tenien set de just¨ªcia i estan a la intemp¨¨rie sociopol¨ªtica del seu temps¡±, la neta del primer i avui responsable de Club Editor, Maria Bohigas, connecta Sales i Kazantzakis.

L¡¯editor va traduir la novel¡¤la a partir de quatre edicions (anglesa, italiana, francesa i castellana), per la qual cosa la versi¨® actual ha estat revisada per qui l¡¯any passat es va afrontar per vegada primera en catal¨¤ a L¡¯¨²ltima temptaci¨® de Crist (Adesiara), el fil¨°leg Pau Sabat¨¦, que admet que no l¡¯ha retocada massa i que ha restitu?t tres escenes er¨°tiques que va suprimir el jesu?ta censor el 1958. S¨ª li ha cridat l¡¯atenci¨® el temps ling¨¹¨ªstic que va fer servir Sales: ¡°Li dona la paraula viva, espont¨¤nia, que tenia Kazantzakis, cosa que curiosament no recollien les traduccions en qu¨¨ es va basar¡±. L¡¯explicaci¨®: ¡°Sales va consultar Carles Riba, que li va parlar de les impureses ling¨¹¨ªstiques i el vocabulari viu i realista que utilitzava l¡¯autor¡±, contextualitza Sabat¨¦. La mort del traductor de La Odissea va impedir que fes la correcci¨® definitiva abans de la impressi¨® que Sales tenia prevista, que va ser la primera versi¨® catalana d¡¯una obra de la literatura neogrega.

¡°Va utilitzar una gran quantitat de neologismes, paraules que en grec nom¨¦s apareixen en aquest llibre, i molt de l¨¨xic cretenc. Per¨° el que ¨¦s important ¨¦s la seva t¨¨cnica del clarobscur: d¡¯un llenguatge molt dram¨¤tic, cru, terrible, que no et deixa ni respirar, salta a un registre jovial, molt m¨¦s viu¡±, constata tamb¨¦ Selma Ancira, autora de la primera traducci¨® directa del grec al castell¨¤ de la novel¡¤la, ara publicada a Acantilado. La que tamb¨¦ va traduir Zorba el grec ha invertit gaireb¨¦ dos anys a recollir aquest doble registre que no reflectia, sost¨¦, l¡¯¨²nica edici¨® en castell¨¤ fins ara, del 1954, publicada per l¡¯argentina Carlos Lohl¨¦ i que ¡°es va fer del franc¨¨s¡±. Tot ¨¦s reflex d¡¯aquesta dualitat constant entre ¡°drama i poesia, santedat i crueltat, cruesa i delicadesa¡±, que va detectar Sales en l¡¯obra.

A banda de les q¨¹estions ling¨¹¨ªstiques, Ancira qualifica de ¡°una actualitat ferotge¡± la tem¨¤tica de la novel¡¤la, ambientada al 1922. ¡°Est¨¤ molt b¨¦ reflectit aquest poder insensible al dolor hum¨¤ i aquest costat fosc de l¡¯Esgl¨¦sia: les ordres anticristianes que se senten en la novel¡¤la sempre surten del papa del poble; en una conversa amb aquest, el papa dels refugiats li replica: ¡°Cadascun dels ¨¦ssers humans t¨¦ les ¨¤nimes del m¨®n sencer al seu c¨¤rrec. No facis distincions, anci¨¤, entre les teves ¨¤nimes i les meves¡±. Bohigas ratifica: ¡°La que apareix ¨¦s una esgl¨¦sia hip¨°crita, de gran potencialitat corruptora, a la qual Kazantzakis contraposa i reivindica un cristianisme revolucionari¡±. Tamb¨¦ hi ha, per a Alcira, un rebuig t¨¤cit a qualsevol nacionalisme: ¡°Per a ell, un ¨¦s un ¨¦sser hum¨¤ abans que d¡¯un lloc o d¡¯una p¨¤tria¡±. Sabat¨¦ matisa que ¡°Kazantzakis va ser un revolucionari en la seva vida: va estar en la construcci¨® nacional de Gr¨¨cia i als anys vint va fer propaganda activa de la Revoluci¨® Russa¡±, i que tamb¨¦ afloren en l¡¯obra ¡°les relacions entre dominadors i dominats, o el paper miserable del col¡¤laborador: sempre hi ha personatges d¡¯aquest tipus en les seves obres¡±.

Per¨° la m¨¦s trista contemporane?tat l¡¯aporta el tema dels refugiats. ¡°Passen 100 anys i la hist¨°ria torna: llavors, com ara, tota aquesta zona viu la pressi¨® d¡¯aquest drama humanitari¡±, resumeix Bohigas. ¡°Vaig veure per televisi¨® ¡ªafegeix Ancira¡ª gent molt humil i de botigues petites que donaven menjar i estris als de la caravana d¡¯immigrants hondurenys que es dirigeixen als EUA i vaig pensar: ¡®Aix¨° ¨¦s Kazantzakis¡¯: en la novel¡¤la, un venedor ambulant li diu a les dones refugiades que agafin el que vulguin i que ja l¡¯hi pagaran en una altra vida¡­ Els que no tenen s¨®n els que donen; en aquesta novel¡¤la nom¨¦s se salven els del carrer, els m¨¦s pobres: ¨¦s una cr¨ªtica terrible al que ha deixat de ser l¡¯¨¦sser hum¨¤¡±.