Grand Prix Pedrolo

S¡¯ho paga parlar de Manuel de Pedrolo ara que no sabem si cap lector commemora el centenari del seu naixement? Segurament no s¡¯ho paga, per¨° parlar de literatura per for?a involucra panorames jer¨¤rquics, revisions del c¨¤non, i passem a darrera fila prestigis que semblaven inamovibles o posem al davant escriptors que ¡ªcom Stendhal¡ª eren cosa dels happy few. Per a qualsevol cr¨ªtic que vulgui compartir passions liter¨¤ries, llegir ara les m¨¦s de vint mil p¨¤gines de Pedrolo ¡ªestultes, ex¨¤nimes, d¡¯una grisor estil¨ªstica aclaparadora i gaireb¨¦ sempre imitaci¨® de models immediats¡ª seria una esp¨¨cie de viacrucis. Un bon dia feia calcomanies sartrianes, despr¨¦s repetia la literatura de l¡¯absurd i la novel¡¤la negra o imitava John Dos Passos.

Per aix¨° faria falta instituir un Grand Prix Pedrolo que consist¨ªs a retribuir a qui se¡¯l lleg¨ªs tot i trob¨¦s alguna guspira de literatura ¨¤gil, imaginativa, aut¨¨ntica. Fins i tot en el cas tan esgotador de Miquel Mart¨ª Pol trobar¨ªem un grapat de poemes vigorosos, amb vitalitat existencial, per¨° en el cas de Pedrolo l¡¯exploraci¨® ¨¦s impracticable. Tanta feixugor el fa banal, i acabem sospitant que els seus llibres s¨®n grisos no perqu¨¨ escrigu¨¦s en una ¨¨poca grisa sin¨® perqu¨¨ era un graf¨°man opac, i per molt que es digu¨¦s que feia de detectiu privat de film noir, si el veies per carrer semblava perseguir, per enc¨¤rrec d¡¯un botiguer gel¨®s, l¡¯ombra d¡¯una esposa lletja i ad¨²ltera.

La generaci¨® del setanta, de forma previsible, va triar com a pare putatiu Pedrolo i no Josep Pla. La primera conseq¨¹¨¨ncia va ser una prosa inapetent, un mimetisme formal, una certa anest¨¨sia del talent possible. El cas paradigm¨¤tic era Jaume Fuster. D¡¯altres ¡ªpocs¡ª amb el temps anaren vocalitzant un to propi, per¨° ¨¦s dif¨ªcil considerar-los una generaci¨® de prosistes. Despr¨¦s, els pares voluntaristes que pretenien fer dels fills uns bons lectors de literatura catalana toparen amb l¡¯empatx escolar del Mecanoscrit del segon origen. Pocs escriptors adscrits al dogma monoling¨¹e hauran generat tanta prefer¨¨ncia per la lectura en castell¨¤.

Joan Fuster, sobretot bon cr¨ªtic, a la seva Literatura catalana contempor¨¤nia de 1972 no expulsa Pedrolo del pante¨® per¨° entre l¨ªnies deixa caure certes mal¨ªcies: ¡°Resultat poc o molt admirable¡±; ¡°des¨ªdies d¡¯estil¡±; ¡°excessos discursius¡±. Com va ser possible que Pedrolo fos considerat durant tants anys un escriptor de primera magnitud? Potser sigui perqu¨¨ aleshores, com ara, alguna altra cosa comptava m¨¦s que la literatura per se. Els anys purguen el pecat de la mala literatura empedrada de bones intencions, de la compulsi¨® d¡¯escriure sense el goig de la literatura. Ell deia que mai no sabem si falten p¨¤gines o en sobren. El resultat del Grand Prix Pedrolo ens faria saber quants milers i milers de p¨¤gines li sobraven.