El c¨°mic de Lorca: vida, mort i homosexualitat, sense embuts

La pistola d'una m¨¤ an¨°nima li apunta al cap, de cara a la mort. La resplendor com a t¨ªmid fons d'una cautelosa alba no esborra la negror de la nit. Oliveres, rocs i l'ombra del poeta envolten la fossa als voltants d'Alfacar (Granada). Per la contraportada desfilen la resta de v¨ªctimes que van acompanyar?Federico Garc¨ªa Lorca en l'hora final. A pas lent, el segueix Di¨®scoro Galindo, el mestre republic¨¤ i coix de Pulianas. Al fons, un gu¨¤rdia d'assalt subjecta la part alta del vehicle a un dels banderillers anarquistes ¡ªFrancisco Galad¨ª o Joaqu¨ªn Arcollas¡ª que van caure tamb¨¦ en aquella jornada d'odi, sang i fel¡­

?s el dibuix escollit per a la portada de Vida y muerte de Federico Garc¨ªa Lorca (Ediciones B), el c¨°mic que Ian Gibson i el dibuixant Quique Palomo?han creat conjuntament. Mostra Lorca sense tab¨²s i sense embuts. La seva infantesa a La Vega de Granada i la seva joventut a Madrid com a inquil¨ª de la Residencia de Estudiantes. Fam¨ªlia i amors clandestins, triomfs globals ¡ªEspanya i Am¨¨rica¡ª i els fracassos de les seves intimitats. La prote?na de la seva obra i el desaprofitament que va suposar la seva caiguda a les mans d'un esquadr¨® assass¨ª. Una immolaci¨®, amb senyals d'escarment, a mans del que, diu Gibson, ¡°el poeta havia anomenat poc abans la pitjor burgesia d'Espanya: la granadina¡±.

No ¨¦s f¨¤cil dibuixar un mite. Tothom guarda en la mem¨°ria qualsevol gest, una fotografia, el sintagma d'un somriure. ¡°Existeix una iconografia lorquiana¡±, comenta Palomo. ¡°Dins d'aquestes circumst¨¤ncies hi ha coses que resulten f¨¤cils i d'altres que no tant. La primera ¨¦s que el pots caricaturitzar. Existeix una relaci¨® entre les celles i el front molt caracter¨ªstica. Alguna cosa passa amb la seva barbeta, tamb¨¦¡±.

La seva obsessi¨® per la injust¨ªcia social era? visible des dels seus escrits inicials, com el seu p¨²blic i notori antifeixisme¡±, assegura Gibson

Per¨° ha de donar joc per a 600 imatges. ¡°Amb variacions sobre aquests elements, es pot intentar¡±, assegura el dibuixant. I entre diversos escenaris que et condueixen per una vida intensa. ¡°Tra?ant-lo i estudiant-lo t'adones que va ser alg¨² que va aprofitar la vida i les circumst¨¤ncies per anar a totes¡±. I aix¨° que en certs aspectes no ho va tenir f¨¤cil. ¡°Ser homosexual en les primeres d¨¨cades del segle XX comportava massa restriccions. Per¨°, d'altra banda, aix¨° produeix en ell unes revelacions i q¨¹estionaments que enriqueixen la seva obra¡±.

La seva identitat sexual va ser un dels motors principals a l'hora d'espr¨¦mer el seu afany creatiu. ¡°Tot un eix per al treball¡±, comenta Quique Palomo. El seu crim, tamb¨¦: ¡°Aquella situaci¨® de caos i repressi¨® havia de quedar reflectida en el nostre c¨°mic¡±. Tamb¨¦ l'escarni, engabiat en una g¨¨lida coreografia d'ombres, al mateix nivell que l'alegria de viure.

Com la que ens transmet des de la seva infantesa, on alternava els jocs de carrer amb la seva afici¨® a representar misses. La seva fascinaci¨® pels joglars, les titelles i la m¨²sica popular, a m¨¦s d'una inclinaci¨® a la m¨ªstica de la terra i les arades, contagiada pel seu pare. O la seva joventut a Madrid, amb els seus inseparables Dal¨ª i Bu?uel. Estava enamorat del primer, amb qui va compartir aventures i veritable passi¨®, per¨° emprenyat sovint amb l'altre, a causa d'aquesta obstinaci¨® que tenia l'aragon¨¨s de passejar-lo per bordells per espantar ¡ªo confirmar¡ª les seves sospites que era homosexual.

Tra?ant-lo i estudiant-lo t¡¯adones que va ser alg¨² que va aprofitar la seva vida i les seves circumst¨¤ncies per anar a totes¡±, segons Palomo

Amb ells tamb¨¦ desfilen per les p¨¤gines altres grans c¨°mplices de l'autor: Manuel de Falla, Andr¨¦s Segovia, Margarida Xirgu, els seus poetes m¨¦s o menys coetanis¡­ Tamb¨¦ amants crucials, com ¨¦s el cas d'Emilio Aladr¨¦n. O els llocs on es va transformar i va triomfar: Nova York, Cuba, Buenos Aires. Un recorregut complet per la llum del seu imant abans de patir el martiri.

La complicitat entre Palomo i Gibson no ha fallat des del primer moment: ¡°Vam empatitzar de seguida¡±, afirma l'hispanista expert en la figura del poeta. ¡°El Quique ja admirava Lorca, de manera que res de comen?ar de zero. Li vaig passar una sinopsi de la seva vida i obra i va llegir la meva biografia. En les nostres primeres sessions vam decidir posar molta ¨¨mfasi sobre la llarga inf¨¤ncia del futur autor a La Vega de Granada, arrel del seu m¨®n. I sobre l'extraordin¨¤ria vitalitat creativa que li va permetre elaborar en nom¨¦s 20 anys (1916-1936) un corpus literari molt variat, avui admirat i estudiat universalment¡±.

A banda dels temes ja esmentats, Gibson posa l'accent en d'altres: ¡°La seva obsessi¨® per la injust¨ªcia social, visible des dels seus escrits inicials i el seu antifeixisme p¨²blic i notori. La identificaci¨® amb la Granada mestissa perduda des del 1492 i sobre la qual Lorca creia que l'havia emp¨¨s a sentir-se prop dels perseguits. El seu comprom¨ªs amb el programa cultural de la Rep¨²blica i una incomparable combinaci¨® de dons, entre els quals, el de la m¨²sica. L'extraordin¨¤ria combinaci¨® del popular i el m¨¦s contemporani caracter¨ªstica en la seva producci¨®¡­¡±, apunta l'autor. Amb aquest desig perpetu d'apropar-se cont¨ªnuament a lectors de tots els ¨¤mbits i la seva afici¨® al dibuix, a Lorca, sens dubte, li hauria encantat aquest gest a la cultura popular en forma de c¨°mic.