Robert Saladrigas

Era l¡¯inici dels anys vuitanta quan el novel¡¤lista colombi¨¤ Rafael Humberto Moreno-Dur¨¢n, establert llavors a Barcelona, acabava de publicar una novel¡¤la a l¡¯editorial Montesinos. Com que els dos treball¨¤vem a la mateixa editorial, em va demanar si podia fer-li una ressenya al llibre que acabava de publicar. En aquell moment jo no tenia cap lloc on pogu¨¦s oferir cap ressenya, excepte a la revista Quimera, que no podia ser perqu¨¨ l¡¯editava Montesinos. Havia comen?at a col¡¤laborar en el suplement de llibres d¡¯aquest mateix diari, que en aquell moment es deia Libros a seques. Al cap de poc temps se¡¯n va fer c¨¤rrec el cr¨ªtic Rafael Cont¨¦ i llavors es va interrompre la meva col¡¤laboraci¨®. No es pot dir que l¡¯hist¨°ric cr¨ªtic em fes fora; quan treballes com a aut¨°nom en un diari ning¨² et fa fora com a col¡¤laborador, si la teva feina no conven? simplement se¡¯t deixa de publicar i tan amics. Aix¨ª que aquella era la meva situaci¨® quan el novel¡¤lista colombi¨¤ em va fer la seva oferta. Es tractava que lleg¨ªs la seva novel¡¤la i, si m¡¯agradava, la resseny¨¦s. Ell ja s¡¯ocuparia de col¡¤locar-la. No em va dir on. Llegida la novel¡¤la, li vaig dedicar una ressenya. La novel¡¤la, al meu parer, era molt bona. Al cap de pocs dies em va trucar per dir-me que la ressenya es publicaria al suplement de cultura de La Vanguardia, que dirigia Robert Saladrigas, que va morir recentment. Va ser gr¨¤cies a aquesta circumst¨¤ncia, que vaig contactar-hi. No el coneixia de res, nom¨¦s de llegir-lo al diari. I d¡¯haver coincidit amb la seva signatura en un n¨²mero monogr¨¤fic sobre Cesare Pavese que ell mateix havia coordinat per a la revista Camp de l¡¯Arpa.

Vaig comen?ar a col¡¤laborar a La Vanguardia amb certa periodicitat. La meva relaci¨® amb Saladrigas va ser sempre c¨°moda i cordial. No parl¨¤vem per tel¨¨fon. Jo em presentava per la redacci¨® del diari, llavors al carrer Pelai, i ell m¡¯atenia amb la seva proverbial amabilitat de senyor de Barcelona. Li feia alguna oferta de ressenya o me la feia ell. Trigava dues setmanes a tornar al diari i lliurar-li el que hav¨ªem acordat. Va ser aix¨ª durant uns quants anys. El 1985 vaig tornar al suplement d¡¯EL PA?S. ?ngel Harguindey se n¡¯havia fet c¨¤rrec. No recordo que m¡¯hagu¨¦s acomiadat de Robert Saladrigas. Ni tan sols que li hagu¨¦s donat les gr¨¤cies. Per qu¨¨ no ho vaig fer?

El temps va anar passant i ens vam anar trobant en diferents llocs. Avui en una presentaci¨®, ahir en un dinar de premsa. Arriba el 2004 i Robert Saladrigas guanya el Ramon Llull d¡¯aquell any amb una novel¡¤la titulada La llibreta groga. L¡¯any seg¨¹ent es tradueix al castell¨¤ i el coordinador de Babelia de llavors m¡¯encarrega fer-ne la cr¨ªtica. Ja havia llegit altres llibres seus, entre els quals el Memorial de Claudi M. Broch. Tot i que sempre vaig respectar i vaig tenir molt en compte la seva mirada envers la narrativa estrangera, no acabava d¡¯agradar-me el seu m¨®n novel¡¤lesc. No hi havia feeling. Aquest fet m¡¯hauria d¡¯haver alertat sobre la proposta de ressenyar la seva novel¡¤la. La novel¡¤la no em va agradar i aix¨ª ho vaig expressar intentant ser el m¨¦s rigor¨®s possible en els meus arguments. Per¨° ho vaig ser massa, massa envers una persona que un dia m¡¯havia obert tan generosament les portes del seu suplement. Despr¨¦s d¡¯aix¨° vaig intentar esquivar-lo sempre que vaig poder. I sembla que ho vaig poder fer sempre, perqu¨¨ no vam intercanviar cap m¨¦s paraula, tot i que tots dos sab¨ªem que compart¨ªem el mateix esdeveniment. Jo el veia des de lluny i ell, amb una gran eleg¨¤ncia, feia veure que no em veia, segurament per evitar que la seva mirada jo la interpret¨¦s com un retret per la duresa de la meva ressenya. Es va tornar a portar com un senyor de Barcelona.

Gr¨¤cies a l¡¯excel¡¤lent reportatge de Carles Geli, m¡¯assabento ara de la idea que tenia Saladrigas de la cr¨ªtica liter¨¤ria. No criticava mai cap obra que no li agrad¨¦s. Jo soc dels que pensa que ¨¦s molt m¨¦s dif¨ªcil criticar una obra bona que no pas una altra no tan bona. Si no es t¨¦ molt d¡¯ofici com a cr¨ªtic, la bondat que vols subratllar en l¡¯obra que comentes es pot convertir f¨¤cilment en un pen¨®s paneg¨ªric. Les ressenyes de Saladrigas eren sempre estimulants i et mostraven arestes de l¡¯obra que atenia gaireb¨¦ ignotes. Aquesta posici¨® seva respecte a la cr¨ªtica liter¨¤ria s¡¯oposa amb intel¡¤ligent criteri a la que guanya o ha guanyat prestigi injustament a for?a de repartir llenya sense solta ni volta.

El dia que vaig ressenyar tan negativament la novel¡¤la de Robert Saladrigas, potser em vaig allistar a l¡¯equip dels qui creuen que han vingut al m¨®n literari a no permetre que passi sense el seu merescut c¨¤stig un llibre fallit. La llibreta groga en el seu moment em va semblar aix¨°, una novel¡¤la fallida. Per¨° no hauria d¡¯haver escrit mai aquella ressenya. Un m¨ªnim sentit de la gratitud m¡¯obligava a no fer-ho.