Els Pirineus perdran la meitat del gruix de neu en 30 anys

Les proves cient¨ªfiques sobre el r¨¤pid avan? de l'escalfament global s'han convertit en un degoteig constant i imparable. L'¨²ltima, un informe elaborat per m¨¦s de 100 experts durant dos anys per a l'Observatori Pirinenc del Canvi Clim¨¤tic (OPCC). L'estudi desglossa els impactes ja visibles en una serralada muntanyenca de tanta rellev¨¤ncia com els Pirineus. Les glaceres es troben en vies d'extinci¨®, algunes aus migrat¨°ries han avan?at 10 dies l'arribada i altres esp¨¨cies continuaran pujant metres fins que no els quedi m¨¦s espai, les precipitacions s¨®n cada vegada menys abundants, la neu s'est¨¤ retirant i els boscos avancen.

Els Pirineus, que l'OPCC agrupa en una bioregi¨®, afronten un increment de temperatura d'1,2 graus cent¨ªgrads, un 30% m¨¦s que la mitjana mundial, de 0,85 graus, des del 1950. La xifra replica la tend¨¨ncia de creixement que els cient¨ªfics han observat en altres zones d'alta muntanya, m¨¦s afectades per l'emissi¨® de gasos d'efecte hivernacle que altres parts planes.

L'Observatori pret¨¦n que l'estudi serveixi de base per prendre decisions que s'avancin a uns canvis que es desenvolupen amb m¨¦s acceleraci¨® del que es preveia. L'increment de la temperatura ¨Centre el 1949 i el 2010¨C no s'ha produ?t d'una manera regular, sin¨® amb alts i baixos. Fins als vuitanta hi va haver, de fet, una tend¨¨ncia al descens. A partir d'aquesta data, l'escenari es va invertir, i el mercuri va comen?ar a marcar valors en al?a. L'any m¨¦s c¨¤lid va ser el 1997 i el m¨¦s fred, el 1972. A aquest marc s'hi afegeix el descens en el volum anual de precipitacions, un 2,5% per d¨¨cada en els ¨²ltims 50 anys, tampoc lineal. Els dies amb gelades han disminu?t al voltant de 0,3 dies per d¨¨cada entre el 1985 i el 2014.

?s m¨¦s complicat determinar com ha evolucionat el gruix de neu des del 1950, perqu¨¨ falten dades hist¨°riques, reflecteix l'informe. Per¨°, a partir de balises instal¡¤lades al vessant sud dels Pirineus, ¡°s'ha identificat un descens significatiu del gruix de neu¡±. Amb aquests antecedents, l'OPCC considera que per a l'horitz¨® 2030, l'augment anual de les temperatures m¨¤ximes respecte al per¨ªode de refer¨¨ncia 1961-1990 podria ser, ¡°de mitjana i per a tota la zona pirinenca, d'entre 1 i 2,7 graus". A m¨¦s, la falta de precipitacions podria disminuir la recarrega dels aq¨¹¨ªfers un 20% a mitjans de segle i podria suposar una reducci¨® del cabal de moltes deus.

Una altra de les v¨ªctimes silencioses ¨¦s la fauna. Hi ha esp¨¨cies d'aus, com la perdiu blanca o de neu, adaptada als sistemes ¨¤rtics i alpins, que estan veient alterats el seu estat fisiol¨°gic i abund¨¤ncia. Per exemple, les aus migrat¨°ries han avan?at la data d'arribada, i s'han registrat abans d'hora els primers albiraments de papallones. Entre els grups de vertebrats, els amfibis s¨®n els m¨¦s vulnerables. ¡°S'han constatat descensos poblacionals considerables entre les poblacions del trit¨® pirinenc coincidint amb els anys d'esdeveniments clim¨¤tics extrems¡±, concreten els estudiosos

Moltes esp¨¨cies responen al canvi clim¨¤tic despla?ant-se a zones m¨¦s altes en cerca de les condicions climatol¨°giques que es perden als seus espais habituals, tot i que arribar¨¤ un moment en qu¨¨ quedin a?llades i aix¨° far¨¤ que siguin m¨¦s vulnerables, afegeixen. ¡°S'ha estimat que en els ¨²ltims anys les esp¨¨cies europees s'han despla?at una mitjana d'11 metres per d¨¨cada cap a altituds superiors¡±, concreta l'OPCC. Tot aix¨°, en un escenari on els boscos pugen: en els ¨²ltims 50 anys l'altura del l¨ªmit del bosc s'ha despla?at 35 metres, ¡°una mica m¨¦s de mig metre per any¡±.

Les activitats, com la pr¨¤ctica de l'esqu¨ª, tamb¨¦ estan afectada, i es traduiria, en el cas que es compleixin les prediccions, en una reducci¨® del turisme d'hivern. Com a prova, l'OPCC indica que l'inici de la temporada d'esqu¨ª s'ha anat retardant entre 5 i 55 dies en les estacions que es troben m¨¦s avall i entre 5 i 30 dies en les cotes mitjanes. Especialment dram¨¤tica ¨¦s la situaci¨® de les glaceres, les m¨¦s meridionals d'Europa. Des del 1984 han desaparegut m¨¦s de la meitat de les comptabilitzades (en queden 19), algunes nom¨¦s s¨®n congestes i les que es mantenen han minvat de massa i superf¨ªcie. Com a contrapartida, les temperatures m¨¦s suaus a la tardor i la primavera podrien fer augmentar el nombre de visitants a l'estiu.

En aquest marc, ¡°¨¦s altament probable¡± que els Pirineus pateixin un augment dels fen¨°mens meteorol¨°gics extrems. "L'evoluci¨® m¨¦s documentada en aquest sentit ¨¦s la de les onades de calor, per¨° ¨¦s molt probable que sequeres, pluges intenses i onades de fred tamb¨¦ augmentin de freq¨¹¨¨ncia i intensitat. No obstant aix¨°, les calamarsades nom¨¦s ho faran en intensitat", preconitzen els cient¨ªfics.

L'OPCC ¨¦s una iniciativa transfronterera de cooperaci¨® territorial en mat¨¨ria de canvi clim¨¤tic de la Comunitat de Treball de Pirineus (CTP), llan?ada el 2010 sota la presid¨¨ncia de la regi¨® francesa Migdia-Pirineus. Els membres de la CTP i, per tant, de l'OPCC, s¨®n el Principat d'Andorra i els Governs de Nova Aquit¨¤nia, Arag¨®, Catalunya, Euskadi, Navarra i Occit¨¤nia.