Salvador Dal¨ª, de la pallassada a la ¡®performance¡¯

Salvador Dal¨ª va convidar el juliol del 1968 a una festa bona part de la col¨°nia d'estiuejants que eren a Cadaqu¨¦s perqu¨¨ assistissin al concert de Manitas de Plata, un guitarrista flamenc pel qual el pintor sentia passi¨®. El m¨²sic i el seu grup tocaven al jard¨ª de casa seva, a Portlligat, on tamb¨¦ s'havien col¡¤locat uns sacs plens, aparentment, de palla al costat d'uns enormes ventiladors. Quan va arribar l'hora de l'imprescindible cava rosat amb el qual el pintor complimentava les visites, Dal¨ª va fer activar els ventiladors llan?ant la palla i els excrements de gallina i plomes barrejats. Alguns encara recorden com reia Dal¨ª i com els va costar treure's aquella pudor de sobre durant molt de temps.

Aquesta gamberrada de Dal¨ª ¨¦s una de les 30 accions art¨ªstiques, performances o happenings, fetes pel pintor a Catalunya entre els anys quaranta i setanta que ara ha reunit el periodista Josep Play¨¤ al seu llibre Dal¨ª esencial. El gran provocador del siglo XX (Libros de Vanguardia). Tamb¨¦ hi surten la confer¨¨ncia al Parc G¨¹ell a favor de la Sagrada Fam¨ªlia, el 1956; el ball de la Chunga descal?a sobre un llen? per crear una pintura abstracta barrejada amb sorra, el 1958; la corrida de toros surrealista de Figueres del 1961; el viatge triomfal de Perpiny¨¤ del 1965; la signatura d'exemplars d'un nou llibre seu sobre una tortuga panxa enlaire al carrer Tuset del 1968; la inoblidable sessi¨® de fotografies amb el Floquet de Neu i Amanda Lear al zoo de Barcelona el 1969, o la confer¨¨ncia de premsa que va fer sobre un cavall dissecat en una habitaci¨® del cinqu¨¨ pis de l'Hotel Ritz de Barcelona el 1971. "La premsa va tractar totes aquelles accions amb certa severitat i menyspreu com a pallassades publicit¨¤ries, per¨° des d'una perspectiva actual s¨®n aut¨¨ntics happenings, realitzats amb una imaginaci¨® desbordant. Tenia una gran capacitat per jugar i provocar", assegura Play¨¤.

Sense ¡®feeling¡¯ amb Jordi Pujol

Segons Robert Descharnes, la primera vegada que Salvador Dal¨ª i el president de la Generalitat es van veure, el maig del 1981, Dal¨ª es va tirar un pet enorme al costat del pol¨ªtic. Aquesta sonora trobada va marcar, i no a favor, la relaci¨® posterior entre els dos. Entre el 1981 i el 1988 Pujol va veure Dal¨ª fins a 11 vegades amb l'¨¤nim que el patrimoni dalini¨¤ es qued¨¦s a Catalunya. "Per¨° no hi va haver mai?feeling entre ells ni amb els consellers de Cultura Cahner, Rigol, Ferrer i Guitart", explica Play¨¤, que assegura que el president va lluitar per guanyar-se els favors del geni davant del desplegament de recursos que havia comen?at a fer el Ministeri de Cultura. Al final, ja se sap, va ser l'Estat espanyol l'hereu universal de tot el llegat del pintor.

El llibre recorre els 30 anys posteriors a la seva mort. ¡°Els endevins van dir que Dal¨ª s'esvairia despr¨¦s de la seva mort, que perdria import¨¤ncia sense la seva pres¨¨ncia medi¨¤tica. Per¨° no ha estat aix¨ª¡±, explica Play¨¤, que arrenca el llibre sintetitzant l'extensa i complexa biografia del pintor i que avala la seva vig¨¨ncia actual amb dades com que les dues exposicions m¨¦s visitades del Pompidou de Par¨ªs s¨®n les dedicades a Dal¨ª (la del 1979 i la del 2012), per davant d'altres dedicades a Henri Matisse, Vassili Kandinski o David Hockney. El mateix passa amb el Reina Sofia de Madrid, on la seva exposici¨® temporal va ser m¨¦s vista que la dedicada a Picasso, i el fet que els 1,4 milions de visitants dels museus Dal¨ª el 2017 els situen al tercer lloc, just per darrere del Reina Sofia i el Prado.

Entre els periodistes experts en Dal¨ª, Play¨¤ pot presumir (encara que no ho fa) de ser dels pocs que el va entrevistar. Va ser el 1985 a la torre Galatea, on el pintor va passar els ¨²ltims anys de la seva vida, despr¨¦s de la mort de Gala i l'incendi de P¨²bol. ¡°Malgrat estar-se all¨¤ sense sortir, tenia la ment l¨²cida. En assabentar-se que jo era de Castellgal¨ª, un poble prop de Figueres, em va dir que havia de comen?ar amb un refrany fam¨®s en aquesta localitat¡±, recorda el periodista. Play¨¤ tamb¨¦ hi era, a la cl¨ªnica Quir¨®n, l'1 de desembre del 1988, quan Dal¨ª va cridar l'alcalde de Figueres, Mari¨¤ Lorca, per dir-li que volia enterrar-se al seu museu i no a P¨²bol. ¡°Una infermera el va cridar a la una del migdia. En sortir, nervi¨®s, em va dir off the record que Dal¨ª li havia confessat un secret que en aquell moment no podia revelar¡±.

Museu impossible

Play¨¤ repassa la negociaci¨® del llegat entre l'Estat espanyol i la Generalitat que va acabar amb el repartiment de gaireb¨¦ 200 obres i recorda que es va estipular que el Macba podria disposar d'entre 10 i 15 pintures en concepte de comodat, tot i que aix¨° no s'ha arribat a produir. L'autor tamb¨¦ inclou al llibre un museu impossible en qu¨¨ hi posa una vintena d'obres desaparegudes, algunes de tan famoses com La mel ¨¦s m¨¦s dol?a que la sang, del 1927, que sembla ser que va comprar la duquessa de Lerma i va ser propietat de Coco Chanel i un cartell que va fer per al festival d'Eurovisi¨® del 1968 que es va organitzar a Madrid i que apareixia a l'inici de la retransmissi¨® per tot Europa occidental.