Entre el geni i la bogeria

La l¨ªnia entre el geni i la bogeria ¨¦s molt fina. Artistes tan destacats amb Antoni Gaud¨ª i Salvador Dal¨ª s¨®n considerats uns genis capa?os de fer una obra vision¨¤ria i avan?ada. Per¨° tamb¨¦ persones exc¨¨ntriques, que freguen la bogeria, amb personalitats complexes i al marge de les normes. Des dels anys quaranta del segle XX es coneixen com a art brut les manifestacions art¨ªstiques creades per persones al marge del m¨®n art¨ªstic: nens, presos, pacients psiqui¨¤trics, sensesostre i visionaris; tots sense consci¨¨ncia d'artista, que pinten guiats per la necessitat de crear a partir del subconscient, per aquest motiu l'art brut s'associa amb el surrealisme. El terme va ser encunyat el 1945 per Jean Dubuffet, que, impactat despr¨¦s de veure la col¡¤lecci¨® de dibuixos del doctor Morgenthaler, va arribar a reunir 5.000 obres d'art brut que va exposar el 1948 als baixos d'una galeria de Par¨ªs. Des dels setanta, aquest art s'anomena outsider art, art pur, art obscur i art de pres¨®.

La pres¨® Model, un lloc que sap molt de persones fora de la norma i privades de llibertat que van veure amb seguretat en l'art una via de fuga, acull des de dimarts l'exposici¨® L'art irreductible. Mirades de l'art brut, amb 80 obres creades per persones d'aquest col¡¤lectiu tan heterogeni.

Impressiona creuar la porta d'aquest edifici que va n¨¦ixer a mitjans del segle XIX com a model de centre humanista i higienista (al costat del frenop¨¤tic de les Corts) en el qual cada pres tenia el seu propi espai, per¨° que aviat va acabar criticat per inhum¨¤ i massificat. Els passadissos i cel¡¤les continuen tenint l'aspecte deteriorat dels ¨²ltims anys, fins que va tancar a mitjans del 2017 despr¨¦s de 113 anys d'hist¨°ria. Ara la Model comen?a a fer els seus passos com a lloc per a la mem¨°ria. L'exposici¨®, que ha comissariat Mery Cuesta i ocupa una quinzena de cel¡¤les de la galeria 4, on hi havia els presos reincidents amb dificultats d'adaptaci¨®, ¨¦s, sens dubte, un acte de mem¨°ria i just¨ªcia que dona visibilitat a una realitat oculta, alhora que intenta posar ordre en aquest tipus de creacions i subratllar el seu origen a partir de la malaltia mental, tal com va destacar el comissionat de Mem¨°ria de Barcelona, Ricard Vinyes, que va remarcar com aquestes obres interactuen amb pintades i grafitis dels presos tan expressius com: ¡°Nom¨¦s D¨¦u em jutjar¨¤¡±.

La mostra es divideix en quatre apartats (marcats per tot just deu metres quadrats de les cel¡¤les). Des dels nous establiments creats a mitjans del segle XIX amb el naixement de la psiquiatria en qu¨¨ els pacients comencen a ser tractats com a persones i rebre ter¨¤pies personalitzades amb la intenci¨® que es recuperin ¡°per a una vida ¨²til en societat¡±. ?s en aquest ambient en qu¨¨ alguns metges com Walter Morgenthaler, Hans Prinzhorn i Jean Vinchon es van fixar en els dots pl¨¤stics d'alguns pacients i comencen a conservar els seus dibuixos com a exemple de la recerca de puresa expressiva. A Espanya destaquen les col¡¤leccions del Doctor Sarr¨® (en qu¨¨ abunden cosmogonies i criatures com els "sambonians", que habitaven al manicomi de Sant Boi) i la de Josep Obiols, que va reunir centenars de dibuixos i quaderns terap¨¨utics dels seus pacients, com els c¨°mics que s'exposen en una de les cel¡¤les.

Als anys setanta, la consideraci¨® social d'aquests malalts i, sobretot, els seus tractaments van canviar. Ja no se'ls a?lla en edificis sinistres, sin¨® que els malalts conviuen amb la fam¨ªlia i se'ls apliquen neurol¨¨ptics. ?s quan es comen?a a parlar d'outsider art, tot i que les obres continuen mostrant les visions divergents i les lluites internes de cadascun. Jaume Lores ¨¦s l'autor de la imatge seleccionada per difondre la mostra. ?s un autoretrat en qu¨¨ la part superior del cap es desdibuixa.

L'exposici¨®, que compta amb la col¡¤laboraci¨® del Departament de Cultura, l'Ajuntament de Matar¨®, la Fundaci¨® Carmen i Llu¨ªs Bassat i la Fundaci¨® Sant Pere Claver (que disposa d'un dels pocs museus d'art brut que hi ha a Espanya), t¨¦ un segon espai, a la Nau Gaud¨ª de Matar¨®, en qu¨¨ es podran veure (des del dia 22) 70 obres d'artistes de la Col¡¤lecci¨® Bassat reconeguts. ¡±Quan era un nen i ens portaven al barri Gotic, en passar davant de la Pedrera el professor d'art ens deia: ¡®Aix¨° ¨¦s d'un boig i per aix¨° feia aquestes cases tan estranyes¡¯, per¨° ara tothom reconeix que Gaud¨ª ¨¦s un geni¡±, va recordar Bassat. ?s la fina l¨ªnia entre la genialitat i la bogeria.

Sense pistes de Pedro Izquierdo

Pedro Izquierdo ¨¦s un sensesostre que vivia a Barcelona i que la gu¨¤rdia urbana va multar el 2015 amb 4.047 euros per vendre al carrer llibres que havia recollit de les escombraries. Izquierdo no ho va dubtar i va crear l'obra Esbirros municipals sobre la sanci¨® omplint-la de coloristes dibuixos en els quals no faltaven gossos uniformats amb enormes porres, un personatge barbut, segurament ell, llan?ant un potent pet a l'aire i una inscripci¨® en qu¨¨ adverteix: "Compte, estimats nens, aquestes s¨®n les conseq¨¹¨¨ncies de vendre llibres de les escombraries a la ciutat comtal", encara que no va amagar el lloc de la infracci¨®, el dia i l'import de la multa. En una altra de les seves obres es pot veure el seu fidel amic Anto?¨ªn, un enorme gos que segur que l'acompanyava als carrers, que representa amb una corona de sant sobre el cap. Sobre Izquierdo, la comiss¨¤ria assegura: "No sabem on ¨¦s. Se li ha perdut la pista, l'¨²ltima vegada que se'l va veure era a Madrid".