I no canvia res

No n¡¯aprenen. Passen els anys, les legislatures, el temps i les seves esmenes. Ens diuen que prenen nota, que escolten el clam del carrer. Insisteixen que tot ha de canviar, que l¡¯exemplaritat s¡¯ha d¡¯imposar a la impostura, la transpar¨¨ncia a les maniobres sota la taula. Persisteixen en el fet que ens hem de preocupar per l¡¯auge dels moviments radicals, de dretes o d¡¯esquerres, de partits que s¡¯aprofiten de la democr¨¤cia furgant en les seves fissures per carregar-se-la. Prediquen l¡¯exemplaritat que no practiquen i actuen amb el cinisme que condemnen. Branden la hipocresia que menyspreen en els altres perqu¨¨ continua havent-hi una difer¨¨ncia substancial entre el que ¨¦s propi i el que ¨¦s ali¨¨, el que poden controlar i el que no els preocupa, si ¨¦s que queda alguna cosa important fora de la seva ¨°rbita.

El poder. La pol¨ªtica canalitzada a trav¨¦s de les maquin¨¤ries dels partits i els seus llargs tentacles insisteix que tot ha de ser diferent, per¨° arribat el moment de la decisi¨®, ai que fr¨¤gil ¨¦s la coher¨¨ncia, que subtil ¨¦s l¡¯opini¨®, que diferent la mirada i diversa la posici¨®. No n¡¯aprenen. I qui podia haver pensat el contrari, per fe m¨¦s que per ra¨®, conclou que no. Que no se¡¯ls pot demanar la lluna en un cove.

Com pretenen llavors rentar-li la cara a una just¨ªcia que ha quedat tocada pels errors dels seus responsables?

Deu ser la naturalesa o l¡¯ADN de la gesti¨® p¨²blica. Deu ser l¡¯obligada mirada panor¨¤mica que els altres no tenim. Deu ser l¡¯inter¨¨s desinteressat de cedir a una pressi¨® o pressionar per aconseguir una cessi¨®. Deu ser aix¨°. Per¨° la veritat ¨¦s que als ulls de la ciutadania el pol¨ªtic ¨¦s aquest esp¨¨cimen que continua ensopegant amb la mateixa pedra una vegada i una altra fins que apareix com el descal? a la pedrera, per¨° que ens vol conv¨¨ncer de la seva const¨¤ncia per la seva entrega incondicional a la causa del b¨¦ com¨². O, en el seu defecte, al mal menor de la seva decisi¨®.

Primer van copiar a bastament Maquiavel convertint-se en aprenents de pr¨ªncep. Despr¨¦s van ridiculitzar Montesquieu i la seva separaci¨® de poders i es van passar a Oscar Wilde creient-se que l¡¯¨²nic avantatge de jugar amb foc ¨¦s que un apr¨¨n a no cremar-se. Encara no saben que aquest per¨ªode tamb¨¦ ha passat, que aquell geni de l¡¯enginy ha estat corregit pel canvi de segle i la facilitat per saber-ho tot de tots i que les formes s¨®n fons, com insisteix l¡¯expert en comunicaci¨® pol¨ªtica Antoni Guti¨¦rrez-Rub¨ª. Que les dues cares ho s¨®n de la mateixa moneda i es perceben clarament mentre vola abans de caure a terra.

Per¨° alguna cosa deu quedar del sentiment d¡¯impunitat que han tingut durant tant de temps. En cas contrari, haurien corregit els errors i vetllarien les armes de la dec¨¨ncia amb m¨¦s sigil. Tampoc ho han fet ara amb la just¨ªcia. Aquesta tercera pota de l¡¯Estat de dret, tan fatigada com les altres dues, per¨° en la qual requeien les poques esperances que li queden al ciutad¨¤ del carrer per si algun dia queda atrapat a les seves xarxes.

?s habitual en les democr¨¤cies pactar i nomenar els m¨¤xims responsables del poder judicial. Tamb¨¦ els dels organismes independents. La difer¨¨ncia substancial entre nosaltres ¨¦s que no concorren ni el car¨¤cter vitalici que, per exemple, t¨¦ un membre del Suprem nord-americ¨¤ ni la seva capacitat per allunyar-se del prejudici partidista que el va acompanyar abans del nomenament. Una conseq¨¹¨¨ncia del principi de responsabilitat que empara l¡¯¨¨tica protestant de Max Weber.

Si als jutges els empipa tant l¡¯¨¨tica com l¡¯est¨¨tica, qu¨¨ no ha de sentir el com¨² dels mortals??

Que a causa del pacte S¨¢nchez-Casado s¡¯hagi conegut el nom de qui ha de presidir el Consell General del Poder Judicial abans que el llistat dels membres de l¡¯organisme que l¡¯ha de votar, m¨¦s que una falta de respecte als escollits ¨¦s una altra mostra de gesti¨® barroera. Perqu¨¨ si en teoria han de ser aquestes 20 persones les que tri?n el seu cap, que ser¨¤ el del Suprem, com a m¨ªnim se¡¯ls hauria de donar l¡¯oportunitat de complir la seva obligaci¨® amb el cap ben alt. Tampoc. Com pretenen llavors rentar-li la cara a una just¨ªcia que ha quedat tocada pels errors dels seus responsables?

Els socialistes justifiquen que Manuel Marchena, l¡¯ungit, sigui conservador amb el detall que la majoria del consell ser¨¤ progressista. Els populars lloen la seva carrera i es pengen la medalla que no canvia res. Als independentistes se¡¯ls ven el pacte com una destituci¨® per elevaci¨® de qui havia de presidir la sala del judici per l¡¯1-O a favor d¡¯alg¨² menys a?rat. I a Podem que es dona un impuls al jutge que va posar fi a les cl¨¤usules terra. Tots contents? No. Les associacions de jutges i magistrats han tornat a parlar, amb una sola veu. Si a ells els empipa tant l¡¯¨¨tica com l¡¯est¨¨tica, qu¨¨ no ha de sentir el com¨² dels mortals?

¡°Al final, las obras quedan y la gente se va. Otros que vienen las continuar¨¢n. La vida sigue igual¡±. I no canvia res. Que l¨²cid que va ser Julio Iglesias!