Cinema entre trinxeres

El cinema era, de llarg, el producte d¡¯oci que oferia m¨¦s per menys diners. Un programa doble, de dues pel¡¤l¨ªcules, un noticiari i un espai de dibuixos animats per menys de 0,75 c¨¨ntims de pesseta. Per aix¨° les sales de cinema de Barcelona estaven atape?des per un p¨²blic que buscava, preferentment, evasi¨® en temps de dificultats. La capital catalana tenia una mica m¨¦s d¡¯un centenar de sales de cinema en esclatar la Guerra Civil, que van baixar a 83 a mesura que avan?ava el conflicte. Unes sales que van seguir exhibint pel¡¤l¨ªcules nord-americanes en la seva gran majoria, tot i que el 1936 es van col¡¤lectivitzar i el sector del cinema va quedar sota control de l¡¯anarquista Sindicat ?nic d¡¯Espectacles P¨²blics (SUEP). Un control que va contrarestar la Generalitat amb la creaci¨®, el novembre de 1936, de Laya Films, la secci¨® de cinema dins el Comissariat de Propaganda de la Generalitat Republicana.

Laya Films va ser la productora dels noticiaris que es veien als cinemes durant la Guerra Civil, i tamb¨¦ de documentals. Un per¨ªode molt singular de la hist¨°ria del cinema a Catalunya que analitza el llibre Laya Films i el cinema a Catalunya durant la Guerra Civil (L¡¯Aven?) d¡¯Esteve Riambau, historiador, cr¨ªtic, realitzador de cinema i director de la Filmoteca de Catalunya des de 2010. Coneixedor del fons de Laya Films ¡ªn¡¯hi ha una c¨°pia dipositada a la Filmoteca de Catalunya¡ª, va decidir fer un estudi aprofundit, ¡°b¨¤sicament perqu¨¨ els fons, per si mateixos, no servien per explicar qu¨¨ va passar amb el cinema en aquesta ¨¨poca, que, al meu entendre, va ser la met¨¤fora de la pugna pol¨ªtica entre les diverses faccions republicanes. Qui va parar el cop d¡¯estat de juliol de 1936 a Barcelona van ser els anarquistes que, entre altres coses, es van convertir en els amos del sindicat de l¡¯espectacle i de tot el cinema. En aquest context, es crea Laya Films, que no ¨¦s res m¨¦s que la pin?a entre ERC al govern catal¨¤ i els comunistes per neutralitzar el poder dels anarquistes¡±. Un temps de personatges singulars tant en la producci¨® de cinema com en el control del sector. ¡°?s trist dir-ho, per¨° del potencial que podia haver tingut el cinema a la Rep¨²blica, el resultat va ser absolutament innocu¡±, opina Riambau, per a qui, a m¨¦s, ¨¦s destacable la feina de desgast que van fer alguns quintacolumnistes.

EL CINEMA SOTA CONTROL ANARQUISTA

Reportaje del movimiento revolucionario en Barcelona va ser un enc¨¤rrec de la recentment creada Oficina d¡¯Informaci¨® i Propaganda de la FAI-CNT. Es va estrenar a Barcelona el 19 d¡¯agost de 1936, i era tota una gesta sobre els milicians que van parar la revolta franquista. El documental, que arrenca des de la pres¨® Model i recorre a imatges de m¨°mies de monges profanades, el va dirigir el periodista Mateo Santos Cantero. Un altre reportatge d¡¯aquesta ¨¨poca i encuny va ser Barcelona trabaja para el frente, que reflectia el trasllat de provisions a les trinxeres i f¨¤briques d¡¯embotits, i acabava amb una gran paella preparada per a la columna Durruti. Precisament aquesta ostentaci¨® d¡¯abund¨¤ncia de menjar va impedir que el documental fos exhibit. L¡¯exaltaci¨® dels milicians es repetia en els documentals, com a Forjando la victoria, centrat en la instrucci¨® de milicians de la FAI i les ind¨²stries de guerra catalanes.

Revoluci¨® s¨ª, per¨° la taquilla ¨¦s la taquilla i per aix¨° el Comit¨¨ Econ¨°mic de Cinemes ¡ªl¡¯organisme que va confiscar i va passar a controlar les sales¡ª va continuar exhibint les pel¡¤l¨ªcules nord-americanes amb un perfil obertament comercial i es va avenir a negociar amb les majors de Hollywood un acord de lloguer de pel¡¤l¨ªcules que va ser incomplert pel Comit¨¨. Despr¨¦s de l¡¯impagament, van deixar d¡¯arribar pel¡¤l¨ªcules noves i a partir de 1937 es van reposar uns 200 t¨ªtols a les cartelleres, entre els quals van destacar El hombre y el monstruo (Dr. Jekyll and Mr. Hyde, Rouben Mamoulian, 1931) i Una noche en la ¨®pera (Sam Wood, 1935). ¡°La gent es volia entretenir i preferia veure ballar Fred Astaire que la sovi¨¨tica Els marins de Cronstadt per molt revolucion¨¤ria que fos¡±, destaca Riambau. D¡¯agost de 1936 a desembre de 1937 es van recaptar prop de 30 milions de pessetes a les sales de cinema. Dues noves sales de cinema es van obrir a la capital catalana amb els noms de destacats dirigents anarquistes: Francisco Ascaso ¡ªrebatejada despr¨¦s de la guerra com Vergara¡ª i Durruti, l¡¯abril de 1938, que fins fa poc va ser l¡¯Aribau Club de la Gran Via de Barcelona.

PEL¡¤L?CULES REVOLUCION?RIES

En la temporada 1936-1937, el 80% de les pel¡¤l¨ªcules que exhibien les pantalles eren nord-americanes i nom¨¦s un 7% tenia matr¨ªcula espanyola. Sota el control anarquista la producci¨® cinematogr¨¤fica ¨¦s relativament pobra: 26 documentals, tres llargmetratges i 12 pel¡¤l¨ªcules de propaganda, entre elles la del funeral de Durruti i les accions militars del front d¡¯Arag¨®. Aurora de esperanza (Antonio Sau Olite, un debutant en el cinema amb carnet de la CNT, 1937), Barrios bajos (Pedro Puche, 1937) i Liberaci¨®n (Amichatis, 1937) van ser els tres llargmetratges que se cenyien als ideals revolucionaris, triats pel sindicat anarquista. Aurora de esperanza ¨¦s una odissea d¡¯un treballador que s¡¯uneix a la revoluci¨® obrera. Un cinedrama d¡¯exaltaci¨® revolucion¨¤ria amb missatges alli?onadors clars: ¡°No, aix¨° no. Han de menjar tots. Res de privilegis. No ¨¦s just que uns s¡¯afartin i altres es morin de fam¡±. La pel¡¤l¨ªcula no va conv¨¨ncer el p¨²blic, tampoc els impulsors del Comit¨¨, i nom¨¦s va aguantar a la cartellera dues setmanes a Barcelona. Al seu director, detingut en acabar la guerra, el va salvar ¡°el to universal inconcret de la pel¡¤l¨ªcula i que no s¡¯identifiqu¨¦s el pa¨ªs¡±, va recon¨¨ixer ell mateix despr¨¦s de passar per la Model i declarar davant el Tribunal Nacional de Responsabilitats Pol¨ªtiques. No va tenir problemes per incorporar-se com a ajudant de direcci¨® i realitzador ja amb el cinema franquista, amb llargmetratges com Alma baturra (1948). Barrios bajos era una incursi¨® sindical amb vocaci¨® revolucion¨¤ria, per¨° amb un component m¨¦s social en el qual no faltaven prostitutes i alcohol. Es va rodar al barri Xino de Barcelona i no va agradar ni al p¨²blic ni a la cr¨ªtica. A Barcelona va estar tres setmanes en cartell i 20 </CF>a Madrid, i es va considerar el llargmetratge ¡°m¨¦s representatiu de la producci¨® anarquista¡±, sost¨¦ el llibre. ¡°El m¨¦s curi¨®s ¨¦s que el seu director va passar per un tribunal franquista per ma?¨®, no per ser l¡¯autor d¡¯aquesta pel¡¤l¨ªcula qualificada de revolucion¨¤ria¡±, destaca Riambau. Puche no va tenir problemes per seguir treballant en el cinema amb el franquisme, en qu¨¨ va signar Mi adorable secretaria (1943), entre d¡¯altres. La tercera, Liberaci¨®n, que evocava la trag¨¨dia d¡¯un cec en temps revolucionaris, no consta que s¡¯arrib¨¦s a estrenar. ¡°Sense tenir res a veure amb la tem¨¤tica revolucion¨¤ria, jo destaco tamb¨¦ una cineasta singular i feminista, Rosario Pi, que va rodar Molinos de viento i va ser molt criticada per rodar l¡¯adaptaci¨® d¡¯una sarsuela en ¨¨poca de guerra¡±, apunta Riambau. Un altre nom que l¡¯autor destaca d¡¯aquesta ¨¨poca ¨¦s el director de cinema Francisco El¨ªas: ¡°?s un dels exemples de com es podia sabotejar des de dins. El van nomenar director art¨ªstic del comit¨¨ anarquista SIE Films, que ridiculitzava les pel¡¤l¨ªcules d¡¯altres directors en sintonia amb les tesis revolucion¨¤ries quan no les sabotejava¡±. El¨ªas va ser l¡¯autor de llargmetratges que es van poder veure ja amb el r¨¨gim franquista, com No quiero, no quiero (1938), que es va estrenar el 1940. I tamb¨¦ va poder estrenar Bohemios sense problemes.

LAYA FILMS I EL FINAL DEL CONTROL ANARQUISTA

Els fets de maig de 1937 i l¡¯enfrontament entre anarquistes i els partits alineats amb el Govern catal¨¤ liderat per Llu¨ªs Companys van marcar la fi de l¡¯hegemonia de la CNT en el sector del cinema. Laya Films s¡¯havia creat mesos abans, el novembre de 1936, amb un prop¨°sit clar: ¡°El cinema al servei del poble per la cultura i la llibertat¡±, tal com encap?alava el paper oficial de la instituci¨®. El nou organisme estava adscrit al Comissionat de Propaganda ¡ªamb el qual van arribar a compartir edifici¡ª, que dirigia el periodista i pol¨ªtic Jaume Miravitlles, que s¡¯havia exiliat a Par¨ªs durant la dictadura de Primo de Rivera. El decret que va signar Josep Tarradellas, com a conseller primer, no deixava dubtes de l¡¯objectiu del Comissionat: ¡°Les seves activitats seran la propaganda al front i la rereguarda, escrita, parlada, gr¨¤fica, art¨ªstica i esportiva¡±. I la filosofia de Miravitlles ho reblava: ¡°A la guerra i en la pau, la propaganda ¨¦s un instrument indispensable en la vida dels Estats¡±, reprodueix el llibre. Una propaganda amb destinataris m¨²ltiples, dins de Catalunya, a la resta d¡¯Espanya i tamb¨¦ a l¡¯estranger, especialment Fran?a i Anglaterra. Els productes que realitzava Laya Films van ser els noticiaris ¡ªEspanya al dia¡ª i els documentals. La productora tamb¨¦ s¡¯encarregava de la distribuci¨® i el doblatge de les pel¡¤l¨ªcules sovi¨¨tiques. ¡°Els noticiaris Espanya al dia eren una cr¨°nica setmanal del que passava al front, mentre que els documentals solien ser monogr¨¤fics per mostrar una cr¨°nica d¡¯una Catalunya que, malgrat a estar en guerra, era un pa¨ªs pr¨°sper. Per aix¨° es feien reportatges d¡¯una f¨¤brica de cer¨¤mica d¡¯Abrera o d¡¯explotacions agr¨ªcoles¡±, apunta Riambau. Tant els noticiaris com els documentals tenien versi¨® en angl¨¨s i en franc¨¨s. La pel¡¤l¨ªcula La martyre de la Catalogne ¡ªque reflectia els efectes dels bombardejos de l¡¯ex¨¨rcit franquista el 1938 ¡ªes va exhibir en sales de cinema de Par¨ªs i Marsella. Fins a la primavera de 1937, els noticiaris de la guerra que feia Laya Films no es van exhibir a les sales de Barcelona, encara sota control anarquista. ¡°En canvi, s¨ª que es podien veure a Sabadell o en altres ciutats. Es podria dir que cadasc¨² escombrava cap a casa¡±, concreta l¡¯autor del llibre, que documenta en nombroses notes les fonts consultades. Les relacions entre Laya Films i la CNT no eren bones, tot i que es guardaven les formes, i la productora va rodar un documental sobre el multitudinari enterrament de Durruti que va ser locutat pel mateix Miravitlles, en paral¡¤lel al que va rodar el sindicat anarquista.

LA PRODUCCI? DE LAYA FILMS I EL SEU EQUIP

Laya Films va realitzar una trentena de documentals i un noticiari cada setmana entre desembre de 1936 i gener de 1939, tot i que no sempre. En total, s¡¯estima que es van fer al voltant d¡¯un centenar de noticiaris, i cada un solia incloure entre 9 i 11 not¨ªcies. ¡°Aix¨° fa una xifra que pot oscil¡¤lar entre 900 i 1.000, de les quals han arribat aproximadament als nostres dies un ter?¡±, concreta Riambau. El llibre documenta que a la primavera de 1938 Laya Films tenia en el seu arxiu 90.000 metres de pel¡¤l¨ªcula i 130 c¨°pies per a la distribuci¨®. L¡¯equip de Laya Films no anava m¨¦s enll¨¤ d¡¯una quinzena de persones. Al capdavant, el comissionat de Propaganda, Miravitlles, hi va situar a un home de la seva confian?a, el pintor i escen¨°graf Joan Castanyer, a qui havia conegut a Par¨ªs, durant l¡¯exili. Les cartes que Castanyer intercanvia amb el pintor Pablo Picasso sobre l¡¯oferta que li fan per tornar a Barcelona i com li va, han estat una valuosa documentaci¨® per a l¡¯autor del llibre: ¡°Estic molt content de tot el que puc fer a Barcelona [. .. ](...) El primer temps va ser per a mi molt dif¨ªcil, havia oblidat com eren els meus compatriotes¡±. El sistema de funcionament era sempre el mateix: els operadors marxaven al front i a la tornada Castanyer supervisava el material perqu¨¨ els muntadors poguessin comen?ar a treballar. Els operadors de Laya Films van ser Josep Maria Maristany, Sebasti¨¤ Parera, Manuel Berenguer i Juan Marin¨¦. Aquest ¨²ltim va entrar a Laya amb 15 anys i va ser l¡¯¨²nic testimoni d¡¯aquells temps que Riambau va poder entrevistar per al projecte del llibre. Ramon Biadiu es va incorporar com a operador per als documentals. Els muntadors eren Joan Serra, Antonio C¨¢novas, Antonio Graciani i l¡¯ajudant Conxita Mart¨ªnez. Ramon Martori era l¡¯actor de doblatge q</CF>ue posava la veu a les locucions, llevat d¡¯algunes excepcions, com el documental de la mort de Durruti i la pel¡¤l¨ªcula La martyre de la Catalogne, tots dos amb la veu de Miravitlles. L¡¯equip el completava el t¨¨cnic de so, el franc¨¨s Ren¨¦ Renault, i el xofer, ?ngel Planas. Part de l¡¯equip era bastant polivalent: ¡°Sempre anava amb la c¨¤mera a la m¨¤, disposat per al reportatge d¡¯urg¨¨ncia, perqu¨¨ hi havia moments que al Comissionat tots eren fora i no quedava m¨¦s remei que agafar la c¨¤mera i filmar un bombardeig a Barcelona o el que fes falta¡±, explicava Biadiu en un testimoni que recull el llibre. Treballaven amb recursos escassos ¡ªde fet Laya Films depenia del pressupost i les transfer¨¨ncies del departament de Presid¨¨ncia¡ª que arribaven a aprofitar al m¨¤xim. ¡°Et donaven 60 metres de pel¡¤l¨ªcula i a la tornada 30 havien d¡¯estar muntats¡±, feia broma el mateix operador.

ELS QUINTACOLUMNISTES I LES PERIP?CIES DE L¡¯ARXIU DE LAYA

La major part dels t¨¨cnics i operadors de Laya Films van fugir a Fran?a, on van estar retinguts en camps de concentraci¨®, i van tornar a l¡¯Espanya franquista, on es van incorporar sense gaires problemes al cinema comercial. ¡°Amb un perfil discret i as¨¨ptic van tornar a treballar¡±, apunta Riambau, que t¨¦ el convenciment que el quintacolumnisme va fer molt de mal a Laya Films i tamb¨¦ a la producci¨® cinematogr¨¤fica quan estava en mans de la CNT. Un cas singular ¨¦s el del muntador C¨¢novas, de Laya, que va canviar de jaqueta totes les vegades que va fer falta. El testimoni de Marin¨¦ en el llibre no deixa cap dubte: ¡°Quan em van mobilitzar per anar al front vaig haver d¡¯anar a buscar el certificat de bona conducta i me¡¯l va donar un tio vestit de la CNT-FAI. Era Antonio C¨¢novas. Aix¨° va passar el 1938. Me¡¯n vaig al front, despr¨¦s als camps de concentraci¨®, i quan torno a Espanya vaig haver de demanar una altra vegada el certificat de bona conducta. El vaig a buscar i me¡¯l dona Antonio C¨¢novas, vestit de falangista. Li hauria d¡¯haver clavat dues h¨°sties¡±. ¡°C¨¢novas era incombustible. Va ser muntador d¡¯un dels documentals de l¡¯¨¨poca de la CNT, despr¨¦s de Laya, i es va posar al servei de les autoritats franquistes quan van entrar a Barcelona. I ¨¦s molt probable que fos ell la persona que va manipular els noticiaris de Laya Films que van apar¨¨ixer editats per blocs a Madrid. Uns noticiaris que van ser revisats per identificar persones que participaven en manifestacions¡±, concreta Riambau. Despr¨¦s de passar pels magatzems de diversos laboratoris de Madrid, com el Cinemetraje Riera ¡ªque va patir un incendi en el qual se suposa que se¡¯n perdria una part¡ª, tot el material va quedar dipositat a Madrid. No es van reclamar per la Generalitat fins el 1983, amb la creaci¨® de la Filmoteca de Catalunya, i es va iniciar un proc¨¦s que no va ser f¨¤cil. El 1987 es van lliurar les primeres sis c¨°pies de material de Laya Films a la Generalitat, que va seguir reclamant la devoluci¨® total com a titular leg¨ªtim dels fons. Finalment, el juliol del 2002 es va arribar a un acord entre les dues administracions perqu¨¨ les dues tinguessin una c¨°pia del fons que sobreviu despr¨¦s d¡¯una vida tan atzarosa. Ara el material que es va poder rescatar ¨¦s a la Filmoteca de Catalunya ¡ªque des del 2012 t¨¦ una sala amb el nom de Laya en homenatge a la productora catalana¡ª i no es descarten noves troballes. Com ho ha estat el descobriment ¡ªi adquisici¨®¡ª d¡¯un pin de Laya Films que es venia a un portal d¡¯internet.