El vertigen de la mentida

A Un bon error era la microbiologia i la gen¨¨tica; a Una casa per compondre, la m¨²sica i l¡¯arquitectura; a Mistana, la meteorologia; a Els privilegiats, la museografia; a Al vertigen, l¡¯alpinisme, i ara, a I, de sobte, el parad¨ªs, les noves tecnologies. Cada novel¡¤la de N¨²ria Perpiny¨¤ (Lleida, 1961) ¨¦s una investigaci¨® prolixa i rigorosa al voltant d¡¯un nou tema, per¨°, m¨¦s enll¨¤ de la documentaci¨® exhaustiva que s¡¯utilitza per detallar cada ¨¤mbit, cada novel¡¤la de Perpiny¨¤ ¨¦s tamb¨¦ una exhibici¨® de com es construeix una trama, de com mantenir la tensi¨® argumental, de com es pot afinar la justesa ling¨¹¨ªstica, de com es poden crear i relacionar-se els personatges i amb quina tra?a es mouen i parlen. Cada novel¡¤la de Perpiny¨¤, tamb¨¦, ¨¦s un exercici d¡¯ambici¨® desmesurada, d¡¯alta reflexi¨® intel¡¤lectual, que exigeix molt al lector, al qual, habitualment, se¡¯l compensa amb la major part del que se li promet. I a pesar que davant de cada nou llibre es pugui tenir la impressi¨® que l¡¯autora fa taula rasa respecte de l¡¯anterior, no ¨¦s dif¨ªcil localitzar a la seva narrativa una s¨¨rie de constants que mantenen un di¨¤leg continu i fruct¨ªfer. Els addictes a internet ¡ªi a altres addiccions¡ª que protagonitzen I, de sobte, el parad¨ªs no estan gaire lluny dels personatges que, a Mistana, transitaven en una atmosfera de boira i bogeria que els feia viure en un estat d¡¯ambival¨¨ncia permanent i a partir de la qual les coses perdien les aparences i ning¨² ja no sabia qui era. I el lector de I, de sobte, el parad¨ªs far¨¤ b¨¦ de recordar que a Un bon error ja es parlava d¡¯una ¡°quimera possible concebuda per alg¨² que acabar¨¤ formant part del m¨®n i canviar¨¤ els l¨ªmits actuals de la realitat¡±.

A I, de sobte, el parad¨ªs tothom ¨¦s addicte a les xarxes socials, a la m¨²sica d¡¯avantguarda, al joc, al riure patol¨°gic, a l¡¯er¨°tica del poder ¡ªi hi ha qui pateix d¡¯anor¨¨xia nerviosa, i hi ha qui ha quedat inv¨¤lid despr¨¦s d¡¯estar-se sis mesos ajagut al llit davant de les pantalles de casa seva¡ª, i, sota la vigil¨¤ncia d¡¯un equip m¨¨dic una mica sinistre, l¡¯Elexa, l¡¯?ndia, un lud¨°pata i un conseller de Benestar Social han de conviure en una cl¨ªnica de desintoxicaci¨® digital situada en un lloc inventat dels Pirineus: desprove?ts dels m¨°bils, els malalts confonen el cant dels ocells amb sons electr¨°nics.

I, de sobte, el parad¨ªs

N¨²ria Perpiny¨¤
Comanegra
286 p¨¤g. 18 euros

Perpiny¨¤ no s¡¯est¨¤ de rec¨®rrer a l¡¯esperpent, el drama no impedeix que vagi a la recerca dels efectes c¨°mics que es coven en totes les situacions desemparades que es narren, el clima de l¡¯absurd que inunda la trama emparenta la novel¡¤la amb les pr¨¤ctiques del teatre avantguardista, i, de mica en mica, es va imposant el vertigen de la mentida i el desdoblament. Cada cap¨ªtol ¨¦s un espai aut¨°nom que dona lloc a una hist¨°ria sobre cada un dels quatre interns o sobre els dos metges que els cuiden ¡ªla psiquiatra i el fisioterapeuta¡ª, per¨° m¨¦s enll¨¤ de narrar-se, en comptes de treure profit novel¡¤lesc de les seves situacions extremes i de les anomalies de la seva exist¨¨ncia, cada una de les veus que s¡¯escampen al llarg del text tendeix d¡¯una manera mec¨¤nica ¡ªa vegades massa tediosa¡ª a teoritzar sobre tots els vessants de l¡¯addicci¨® que els ha dut a la cl¨ªnica. ?s cert que Perpiny¨¤ construeix un m¨®n obsessiu que no deixa respirar el lector; que la seva habilitat per acumular frases sentencioses i ir¨°niques ¡ªcom si els tuits, de cop i volta, assolissin dignitat liter¨¤ria¡ª, i que aprofundeixen la distorsi¨® de la mirada dels malalts, ¨¦s il¡¤limitada; que la riquesa del pensament i de les met¨¤fores sobre l¡¯amor i el desamor, sobre la vida i la mort, conviden a la relectura, per¨° tamb¨¦ ¨¦s veritat que a I, de sobte, el parad¨ªs es deixa excessivament de banda l¡¯instint narratiu, el fil argumental, l¡¯art de fabular, la gr¨¤cia novel¡¤lesca que tant de b¨¦ feien a les seves novel¡¤les anteriors.

I, de sobte, el parad¨ªs ¨¦s una novel¡¤la aspra i intransigent, atape?da d¡¯idees, segurament sobresaturada d¡¯intel¡¤lig¨¨ncia, i que demana una lectura pacient, perqu¨¨ Perpiny¨¤ ha dissenyat una ficci¨® especulativa que no admet el descans dels punts morts, o les transicions entre un passatge significatiu i el seg¨¹ent, com si cada escena hagu¨¦s de ser necess¨¤riament essencial encara que la l¨°gica narrativa no ho reclami.