Mercat ¡®evang¨¨lic¡¯

En acabar de llegir Els amos del m¨®n, un lector pragm¨¤tic que es cregui lliure d¡¯influ¨¨ncies intel¡¤lectuals pot donar la ra¨® a Keynes: en el fons, tots solen ser ¡°esclaus d¡¯un economista difunt¡±.

Acceptar de bon grat, per exemple, la prefer¨¨ncia de xecs d¡¯ajuda a la ciutadania amb pocs ingressos, en comptes que el govern construeixi habitatge p¨²blic de forma massiva, traspua les tesis d¡¯economistes com Friedrich A. Hayek, fundador del neoliberalisme al voltant de la Mont Pelerin Society, o de Milton Friedman, el millor proselitista que hagi tingut mai aquest moviment basat en un individualisme radical i en la fe en els mercats lliures. El mateix pot oc¨®rrer quan s¡¯assumeix amb naturalitat que l¡¯¨¨xit passa per la propietat d¡¯una casa amb jard¨ª, o quan s¡¯acaba tolerant que una part de la ciutadania no pugui accedir a una feina, en comptes d¡¯aspirar a la plena ocupaci¨®, perqu¨¨ la prioritat ¨¦s que els preus romanguin sota control. El mateix Hayek va avisar que la feina dels economistes disposats a filtrar plantejaments i percepcions dins del corrent pol¨ªtic principal i l¡¯opini¨® p¨²blica equivalia a la dels ¡°comerciants d¡¯idees de segona m¨¤¡±.

L¡¯obra de l¡¯advocat Daniel Stedman ¨¦s de cap?alera per a qui vulgui entendre per qu¨¨ el planeta gira al so de la m¨²sica neoliberal des de fa m¨¦s de quaranta anys. S¡¯endinsa en els or¨ªgens a l¡¯Europa central d¡¯entreguerres, analitza com agafa volada per etapes, fruit d¡¯una estrat¨¨gia minuciosa i coral a banda i banda de l¡¯Atl¨¤ntic que t¨¦ a veure amb el naixement dels thinks tanks. Per¨° sobretot ajuda a copsar la seva traducci¨® en tries pol¨ªtiques tolerables per a una majoria social; en especial, en la pol¨ªtica urban¨ªstica, macroecon¨°mica i d¡¯habitatge del Regne Unit i els EUA abans, durant i despr¨¦s de Thatcher i Reagan. Laboristes i dem¨°crates no en surten indemnes.

Els amos del m¨®n

Daniel Stedman Jones
Instituci¨® Alfons el Magn¨¤nim
510 p¨¤g. 20 euros

El, diguem-ne, inventor de la paraula neoliberal, el 1938, ¨¦s el soci¨°leg i economista alemany Alexander R¨¹stow. A partir d¡¯aqu¨ª, el concepte s¡¯embolica. Una de les virtuts d¡¯aquest volum ¨¦s desafiar l¡¯alegria amb qu¨¨ solem barrejar les etiquetes de liberals, neoliberals, neocons, nous liberals, nous dem¨°crates i d¡¯altres variants que ni tan sols volen dir el mateix als EUA que a Europa, perqu¨¨ parlar d¡¯un moviment uniforme i mal¨¨vol pertorba la comprensi¨® de com el neoliberalisme impregna avui l¡¯imaginari popular d¡¯Occident. Stedman aprofundeix en els matisos amb un esfor? encomiable de documentaci¨® i entrevistes, com ara algunes cartes creuades: de Hayek a un humanitarista complex com Karl Popper; o d¡¯un llibertari com Ludwig von Misses a Hayek; o les adre?ades a Nixon per Milton Friedman, que va unir llibertat econ¨°mica i llibertat pol¨ªtica; o de l¡¯empresari Antony Fisher, fundador del think tank Institute of Economic Affairs, a Hayek, sobre els progressos per construir una xarxa global d¡¯instituts que havien de fer ren¨¦ixer el mercat lliure.

Perqu¨¨ va ser aix¨°: una tasca pacient de construcci¨® d¡¯una infraestructura ideol¨°gica on van participar periodistes, dibuixants, publicistes, escriptors, pol¨ªtics, empresaris, professors i qualsevol que tingu¨¦s tra?a a comunicar. Van saber esperar el seu moment: les crisis dels setanta. El paisatge el marcaven els increments dels preus del petroli; l¡¯ensorrament de l¡¯ordre econ¨°mic de Bretton Woods; o l¡¯estagflaci¨®, c¨°ctel explosiu de preus alts, atur elevat i alentiment de l¡¯economia, al m¨®n occidental, que Friedman havia predit.

El llibre sost¨¦ que no hi havia res d¡¯inevitable en el gir envers l¡¯Estat minvant. S¡¯hauria pogut tractar d¡¯un ¡°ajust limitat¡±, diu. Per¨° va esdevenir una nova cultura pol¨ªtica que no va trobar obstacles, en bona part per la feblesa de l¡¯esquerra. Tamb¨¦ van asfaltar el cam¨ª la Guerra de les Malvines del 1982 o la invasi¨® de Granada del 1983. Els neoliberals no manaven. Eren minoria i, a m¨¦s, estaven mal vistos. Fins i tot la dama de ferro admetia abans del gir que, a qui gosava anar contra corrent, ¡°se¡¯l titllava de reaccionari, deplorable o ignorant¡±. Un paral¡¤lelisme curi¨®s amb els que avui q¨¹estionen la preponder¨¤ncia de les receptes neoliberals que, sota la consideraci¨® del sentit com¨², han pres institucions com el Fons Monetari, l¡¯Organitzaci¨® Mundial del Comer? o la mateixa Uni¨® Europea.