El ¡®llibre laberint¡¯ d¡¯Amat

Potser ja est¨¤ tot inventat. La m¨¤quina de l¡¯art funciona sola, el mateix croquis organitzatiu, els greixadors, els agents i els gerents, amb les seves instruccions i els seus en¨¨simes combinacions. Molts artistes han estat expulsats de la f¨¤brica, per¨°, tot i aix¨ª, s¡¯entesten a explorar noves latituds. Porten una br¨²ixola interior que assenyala dos nords, tres suds i dos ests. Intenten recon¨¨ixer el que veuen, apunten dades, classifiquen pedres, penetren en avencs i cartografien nous accidents. S¨®n un pou de mem¨°ria en erupci¨® cap al m¨®n present. Sentim les paraules de Borges en el seu Ep¨ªleg: ¡°Un hombre se propone la tarea de dibujar el mundo. A lo largo de los a?os puebla un espacio con im¨¢genes de reinos, de monta?as, de naves, de islas, de peces, de habitaciones, de instrumentos, de astros y de personas. Poco antes de morir, descubre que ese paciente laberinto de l¨ªneas traza la imagen de su cara¡±.

Encara no ha arribat aquest moment, tot i que el d¨¨dal, amb els seus dos fills, ?car i J¨¤pige, ja est¨¤ en construcci¨®, escrivint-se. ?s un llibre laberint tancat en una galeria d¡¯art que tamb¨¦ ¨¦s un antiquari. Parlem d¡¯hist¨°ria per¨° tamb¨¦ de mem¨°ria. Se¡¯l veu desplegat i replegat alhora, ordenat en l¡¯alfabet d¡¯una llengua bab¨¨lica amb s¨ªmbols i sabers esot¨¨rics, l¡¯astrologia, l¡¯intercanvi cultural entre l¡¯oest (ocult) i els dos ests. El mnemosyne com a dispositiu per interpel¡¤lar cadascuna d¡¯aquestes obres que funcionen com a imatges: animals, figuretes i m¨¤scares tribals, capgrosos, verges, sacs i paquets, cordes, dibuixos anat¨°mics, calaveres i cervells, escales en miniatura, cer¨¤miques, larves, serps, calamars en la seva tinta, miralls... Una geografia en tres dimensions que suma p¨¨rdues i conquestes, el Wunderkammem d¡¯un pintor sense una obra definitiva, ja que la seva traject¨°ria ¨¦s fragment¨¤ria, asistem¨¤tica, discont¨ªnua, transversal, un flux torrencial amb derives en el teatre, la dansa, la performance, la instal¡¤laci¨®, l¡¯escultura, la m¨²sica i l¡¯escriptura. Frederic Amat (Barcelona, 1952) desborda els carrils de les disciplines i despr¨¦s els filtra amb un llenguatge pict¨°ric. A la galeria Artur Ramon ha constru?t un artefacte pensat per fer saltar correspond¨¨ncies, no les del m¨®n exterior, sin¨® les que configuren el seu propi rostre d¡¯artista.

Davant d¡¯aquest gabinet de curiositats hi ha nou cartografies que marquen llocs de partida i destinacions, trajectes interromputs i penya-segats. No vuit ni dos; nou. Perqu¨¨ nou ¨¦s el primer quadrat d¡¯un nombre imparell, tres per tres mesos de gestaci¨®: l¡¯¨¦sser hum¨¤ fet carn. I perqu¨¨ ¨¦s l¡¯¨²nic nombre capa? de ¡°donar vida¡± a qualsevol altre nombre: 9 + 1 = 10 = 1; 9 + 2 = 11 = 2; 9 + 3 = 12 = 3, etc.

Aquesta exposici¨® ¨¦s una m¨¦s d¡¯entre aquests nous dispositius de museus i galeries que resolen molts cap¨ªtols oblidats de la hist¨°ria de l¡¯art i que, a m¨¦s, sedueixen nous p¨²blics. Estan fets per artistes-comissaris-arque¨°legs que rebusquen i indaguen en els dip¨°sits i magatzems dels museus. Recentment, el cineasta Wes Anderson i la seva dona, la il¡¤lustradora Juman Malouf, van reunir mig miler d¡¯objectes seleccionats dels fons del Museu d¡¯Art de Viena per a la mostra La m¨°mia d¡¯una musaranya en un sarc¨°fag i altres tresors. Van associar les peces per colors i temes, van barrejar disciplines i van prescindir de cartel¡¤les. L¡¯exposici¨® va resultar un ¨¨xit i la direcci¨® del museu vien¨¨s va anunciar que hi hauria m¨¦s enc¨¤rrecs a artistes i escriptors. El Netflix dels museus. Un cas m¨¦s proper el vam tenir fa un any al MNAC, on l¡¯artista Francesc Torres va presentar una instal¡¤laci¨® multim¨¨dia (La caixa entr¨°pica) a base d¡¯objectes trobats als dip¨°sits del Museu Nacional d¡¯Art de Catalunya.

La d¡¯Amat ¨¦s un atles que neix a dins, cada objecte descriu mem¨°ries acuradament ordenades sobre els prestatges d¡¯una enorme prestatgeria de fusta que formava part del mobiliari d¡¯un antic magatzem t¨¨xtil i que l¡¯artista ja havia utilitzat per al muntatge escenogr¨¤fic d¡¯El testament de Maria, de Colm T¨®ib¨ªn (2016, xifres que sumen 9). Al costat de dues pintures de gran format, una escultura i una s¨¨rie de collages componen una cara que no maquilla les ferides del pacte f¨¤ustic amb l¡¯art.