An¨¤lisi d¡¯emocions en crisi

A Aprendre a parlar amb les plantes, la seva primera novel¡¤la, sembla que Marta Orriols (Sabadell, 1975) s¡¯hagi plantejat dur la contr¨¤ria a les premisses que alimentaven els contes del seu llibre anterior, Anatomia de les dist¨¤ncies curtes: els personatges vivien unes hist¨°ries exemptes de dramatisme, es conformaven amb la normalitat dels seus quefers quotidians, i les seves preocupacions se circumscrivien als ¨¤mbits dom¨¨stics i familiars, als cercles laborals, a la recerca del confort i el benestar. Per¨° a pesar de l¡¯optimisme amb sordina que ritmava els avatars dels seus dies, un halo de tristesa enva?a cada narraci¨®: la comunicaci¨® amb les parelles i els amics era defectuosa, els moviments imprevisibles de la realitat els desconcertaven, i enlloc hi havia l¡¯euf¨°ria tranquil¡¤la d¡¯un final feli?. A Aprendre a parlar amb les plantestot es capgira perqu¨¨ l¡¯agent provocador que agafa Orriols per construir aquesta novel¡¤la ¨¦s el caos i la banalitat ¡ªel melodrama¡ª d¡¯una dona que, en un lapse de temps molt curt, ha d¡¯aprendre a conviure amb dos dolors: durant un dinar la seva parella li comunica la intenci¨® de separar-se a causa de l¡¯aparici¨® d¡¯una tercera persona, i, a la tarda, rep la not¨ªcia que la parella ha sofert un accident mortal. Els amics i els familiars, que desconeixen la tra?ci¨® sentimental pr¨¨via, s¡¯esforcen a envoltar-la amb totes les estrat¨¨gies comunes per consolar-li el dol, i aleshores el lector se submergeix en l¡¯an¨¤lisi intens, i a vegades excessiu, d¡¯un sac d¡¯emocions en crisi.

'Aprendre a parlar amb les plantes'

Marta Orriols

Edicions del periscopi

250 p¨¤g.

17,50 euros

¡°Les esp¨¨cies que sobreviuen no s¨®n les m¨¦s fortes ni les m¨¦s intel¡¤ligents, sin¨® aquelles que s¡¯adapten m¨¦s b¨¦ al canvi¡±, recorda la protagonista, Paula Cid, una neonat¨°loga d¡¯un hospital barcelon¨ª que ja quaranteja, ¨°rfena de mare des de petita, i que va decidir no casar-se ni tenir fills amb la mateixa rotunditat que la va impulsar a viure lluny del barri on va n¨¦ixer. Orriols cataloga els estats d¡¯¨¤nim de la protagonista, les seves conversions graduals a la nova circumst¨¤ncia, la dificultat de la invenci¨® d¡¯una rutina nova mentre combat els mals d¡¯una p¨¨rdua, la r¨¤bia contra la desil¡¤lusi¨® de saber-se enganyada, la part de la vida incoherent d¡¯una dona que, de sobte, s¡¯ha vist abocada a l¡¯err¨¤ncia moral. El principal encert d¡¯Orriols ¨¦s haver concedit als vaivens emocionals de la protagonista una textura versemblant, i aconseguir que tots els seus actes vagin acompanyats de la mateixa ¡°melodia agredol?a¡±, ¡°minimalista i molt commovedora¡±, que Paula Cid detecta a la composici¨® musical que el seu pare li dedica despr¨¦s d¡¯un dinar de Nadal.

Els millors moments d¡¯Aprendre a parlar amb les plantes s¨®n quan Paula Cid adquireix tot el protagonisme i no es relaciona amb ning¨², quan analitza el seu present, quan indaga quin futur l¡¯espera, quan examina com la felicitat inicial de la seva vida en parella es va anar decandint sense que res d¡¯excepcional l¡¯avis¨¦s que era aix¨ª: s¨®n moments de silenci, de soledat, d¡¯espera d¡¯alguna cosa inaprehensible ¡ªpotser l¡¯elaboraci¨® d¡¯una nova sensibilitat afectiva i moral¡ª, de molta tristesa, i els conflictes de la protagonista s¨®n de tal intensitat que acaben per convertir-se en verdaderes accions. Quan se surt d¡¯aquests cercles, per¨°, la vivesa de la novel¡¤la decau perqu¨¨ els personatges secundaris que es relacionen amb la protagonista ¡ªi les situacions que desencadenen¡ª semblen complir al peu de la lletra amb les trivialitats que s¡¯esperen del model que representen: la mare de la seva parella ¨¦s tal com l¡¯imaginari popular concep la figura d¡¯una sogra; l¡¯amant que coneix a l¡¯aeroport d¡¯Amsterdam t¨¦ algun punt de semblan?a amb el protagonista d¡¯Els ponts de Madison ¡ªdel llibre, no de la pel¡¤l¨ªcula¡ª; i l¡¯alegria jove de les infermeres i la satisfacci¨® maternal de l¡¯amiga ¨ªntima que l¡¯acompanyen al llarg de la novel¡¤la nom¨¦s serveixen per puntejar una cosa ¨°bvia: el trasbals de la seva nova situaci¨®.

A pesar d¡¯aquests inconvenients, que afecten la din¨¤mica de la novel¡¤la ¡ªi d¡¯una prosa que no sempre llueix les millors virtuts dels moments m¨¦s exemplars¡ª, el que s¡¯imposa a Aprendre a parlar amb les plantes ¡ªla novel¡¤la d¡¯un viatge interior que porta a la resurrecci¨® i a una apoteosi final de llum i vida¡ª ¨¦s l¡¯equilibrada conjunci¨® que Orriols assoleix entre el sentiment i la reflexi¨®. </CS>