Refer la tradici¨®

Els criteris en qu¨¨ es pot basar una antologia s¨®n m¨²ltiples, sempre arbitraris i tots acceptables si el resultat ¨¦s oferir-nos un conjunt de textos liter¨¤riament valuosos. Amors sense casa reuneix 97 poemes catalans, d¡¯extensi¨® variable (quatre s¨®n fragments de peces m¨¦s llargues), pertanyents a 34 autors, 14 dels quals han nascut en l¡¯¨²ltim quart del segle XX. Prenent com a refer¨¨ncia la data de publicaci¨®, trobem que 37 poemes pertanyen al segle passat, 18 a la primera d¨¨cada de l¡¯actual, i 38 a la d¨¨cada en curs, m¨¦s quatre d¡¯in¨¨dits. D¡¯entrada, no sembla gaire engrescadora l¡¯abs¨¨ncia de distincions est¨¨tiques, ni la juxtaposici¨® de poetes com Blai Bonet o Jaume Creus amb altres que no tenen encara una obra consolidada. El que tenen en com¨² aquests textos ¨¦s que, en paraules de l¡¯ant¨°leg, ¡°abracen l¡¯espectre gai, l¨¨sbic, bisexual, transsexual i queer¡±, ¨¦s a dir: un aspecte extraliterari.

'Amors sense casa. Poesia LGBTQ catalana'

Antologia a cura de Sebasti¨¤ Portell

Angle

240 p¨¤g.

14 euros

?s cert que la poesia ha format part de l¡¯educaci¨® sentimental de molts lectors, i aix¨° fent abstracci¨® de la tend¨¨ncia sexual expl¨ªcita o subjacent que s¡¯hi manifesti; per¨° el que fa bo i perdurable un poema no t¨¦ res a veure amb les peculiaritats del conflicte amor¨®s que hagin servit de pretext a l¡¯autor, ni encara menys amb les seves circumst¨¤ncies personals. En aquest aplec es tracta d¡¯una altra cosa: a remolc de la introducci¨® de la ideologia de g¨¨nere en la nostra societat, fer que la poesia testimoni? l¡¯exist¨¨ncia de sensibilitats minorit¨¤ries. Un prop¨°sit no gens reprovable ni extraordinari: cada lobby amb el seu tema. El problema seria si es comen?a a demanar que la poesia faci una funci¨® que no li correspon, com quan, en altres ¨¨poques, s¡¯esperava que els poetes es fessin ress¨° dels conflictes socials i adoptessin p¨²blicament determinades preses de posici¨® pol¨ªtica; no en va sortir res de bo.

L¡¯antologia s¡¯emmarca expl¨ªcitament en un projecte de ¡°reescriure la tradici¨®¡±, per¨° el fet que la major part dels poemes triats siguin m¨¦s aviat recents denota que, m¨¦s que a la revisi¨® del passat, est¨¤ orientada a condicionar el futur. De la refer¨¨ncia expl¨ªcita a Harold Bloom i la voluntat proclamada de ¡°fugir del c¨¤non, la unitat i la uniformitzaci¨®¡±, es despr¨¨n que Sebasti¨¤ Portell, escriptor i, diu, ¡°apassionat en l¡¯estudi de les identitats sexuals i de g¨¨nere¡±, s¡¯entesta a lluitar contra molins que no li permeten veure els gegants. El c¨¤non de Bloom, revisable i q¨¹estionable com tots els estudis no sectaris, cont¨¦ autors essencials de la nostra tradici¨®, per¨° no hi s¨®n ¡ªal c¨¤non¡ª i no ho s¨®n ¡ªessencials¡ª pel fet de ser veus ¡°masculines, no racialitzades, heteronormatives i de classe benestant¡±, sin¨® per la seva originalitat i influ¨¨ncia. Que les coses podien haver estat d¡¯una altra manera, ning¨² no ho dubta, per¨° la hist¨°ria, tamb¨¦ la hist¨°ria de la literatura, s¡¯ocupa del que ha passat, no del que hauria pogut passar.

Despr¨¦s d¡¯Amors sense casa, no hi ha gaire res a reescriure; ni aporta el descobriment de cap gran autor que hagu¨¦s estat proscrit per una conjura de mascles alfa, ni reinterpreta cap text amb una clau nova. Aix¨° no li treu import¨¤ncia com a document que recull testimonis sobre la problem¨¤tica que afecta certes maneres d¡¯estimar ¡ªper exemple, el de Mart¨ª Sales, o l¡¯in¨¨dit de David Vilaseca¡ª. La ll¨¤stima ¨¦s que, amb el vent de la moda a favor, hi hagi tamb¨¦ alguns textos que no passen d¡¯acudit dolent, com alg¨² que ens informa que la femella del cavallet de mar ¡°injecta els ous a la bossa incubatriu del mascle¡±. Deu ser la seva proposta per fer un m¨®n millor.