¡®Atrapa¡¯m si pots¡¯, un concurs molt estalviador

Atrapa¡¯m si pots ¨¦s un concurs que des del 2014, quan el va estrenar ETB, es fa a diferents televisions auton¨°miques. Des d¡¯Arag¨® fins a les Balears i Val¨¨ncia. Ara ha arribat a TV3. Dins del mapa de concursos que es poden veure a les televisions espanyoles, pertany a la gamma dels senzillets i estalviadors. Els premis per als concursants victoriosos s¨®n modestos. Res a veure amb Pasapalabra o ?Boom!, amb pots milionaris (la setmana passada el de ?Boom! superava els 3,7 milions d¡¯euros) i concursants que, perpetuant-se en el concurs fins a obtenir, o no, el pot, adquireixen una enorme popularitat com Los Lobos de ?Boom! o Fran de Pasapalabra. A pesar d¡¯aquestes xifres notables, ETB va considerar un ¡°esdeveniment en la hist¨°ria de la cadena¡± que el setembre passat una concursant s¡¯emport¨¦s 164.000 euros del seu Atr¨¢pame si puedes. A la promoci¨® de la versi¨® catalana es vol engrescar a la participaci¨® dient que es poden guanyar diners. No s¨¦ exactament quin concepte t¨¦ TV3 ¡ªuna cadena gasiva en els concursos¡ª sobre qu¨¨ ¨¦s un bon premi. A la mateixa promoci¨®, un concursant resignat ja diu que no n¡¯hi ha prou per comprar-se un Ferrari. Ja es veur¨¤.

De la gamma de concursos de la fam¨ªlia d¡¯Atrapa¡¯m hi ha el veter¨¤ Saber y ganar (TVE), amb Jordi Hurtado, de qui fa poc Arturo Valls a Ahora caigo deia que ja el presentava a l¡¯edat mitjana. Un concurs que est¨¤ viu i en plena forma. Altres invents no semblen anar pel mateix cam¨ª. Cuatro ha estrenat fa poc un programa amb el t¨ªtol grandiloq¨¹ent d¡¯El concurso del a?o, una ironia higi¨¨nica veient la pobresa de la f¨®rmula. Consisteix a endevinar l¡¯edat d¡¯uns desconeguts. El concursant comen?a amb 50.000 euros a la butxaca. Un miratge, perqu¨¨ cada cop que s¡¯equivoca perd diners per any no encertat. Conclusi¨®: molts acaben plomats. ?s com El precio justo, per¨° amb una ¨²nica mercaderia. A pesar de tenir una mec¨¤nica molt reiterativa, el fan durar m¨¦s de tres quarts d¡¯hora. Atrapa¡¯m si pots vol emplenar una hora dels caps de setmana, dissabte i diumenge abans del TN Vespre; en altres televisions ¨¦s diari i t¨¦ la mateixa durada. D¨¦u-n¡¯hi-do.

Es tracta d¡¯una producci¨® de Mediapro presidida per l¡¯estalvi. El decorat, petit¨®, ¨¦s el mateix que el d¡¯altres edicions. L¡¯escalinata per on pugen els dos finalistes ¨¦s tan poc generosa i est¨¤ tan mal pensada que diumenge la concursant que va arribar fins a dalt (500 euros) va pujar-hi de genolls. No hi ha una realitzaci¨® animada per un joc de c¨¤meres o llums, ni tan sols amb un marcador als faristols amb els punts de cada concursant, i el p¨²blic ¨¦s minso. A m¨¦s, el presentador, pobre, s¡¯ho ha de menjar tot sol. A Saber y ganar, posem per cas, Hurtado t¨¦ com a m¨ªnim un auxiliar en off que formula les preguntes, i que trenca la monotonia que s¡¯instal¡¤la despr¨¦s d¡¯una estona d¡¯estar sentint la mateixa persona. Ni les brometes tan for?ades com innocents que fan fer als concursants ajuden a animar-lo.

No es pot dir que sigui un concurs ambici¨®s ni en la invenci¨® de recursos ni en els premis (dels sis concursants, solament un s¡¯emporta per programa un souvenir monetari, 500 euros o un pot que, ara per ara, ¨¦s molt modest). ?s com un joc de taula familiar on els concursants de plat¨® fan un paper secundari. Aix¨° s¨ª, la metralla de peguntes, amb diferents f¨®rmules de resposta, ¨¦s considerable. Se¡¯n fan m¨¦s de 80 per programa. Van amb tanta pressa que, dissabte, ni tan sols van donar les respostes correctes als errors comesos per una participant en un q¨¹estionari musical. En fan un feix i a una velocitat que refreda emocions i neguits. El munt de preguntes ¨¦s l¡¯ham m¨¦s clar del programa: que l¡¯espectador jugui a respondre-les des de casa estant.