L¡¯auge d¡¯ERC en les enquestes

Despr¨¦s d¡¯una inesperada derrota en les darreres eleccions auton¨°miques, ERC torna a liderar les enquestes. Segons els sondejos, Esquerra es trobaria en una senda de creixement, especialment a costa d¡¯arrabassar suports a Junts per Catalunya, i es tornaria a erigir com a primer partit en l¡¯espai independentista, una posici¨® que havia ocupat tant en les eleccions generals del 2015 i el 2016 com en la pr¨¤ctica totalitat dels sondejos previs a les eleccions catalanes del 2017.

Aquests indicis de recuperaci¨® electoral d¡¯ERC han anat acompanyats d¡¯un canvi profund en la seva estrat¨¨gia pol¨ªtica. Esquerra ha deixat enrere la via unilateral i aposta ara per una estrat¨¨gia a llarg termini que passa per la consolidaci¨® de majories m¨¦s ¨¤mplies favorables a la independ¨¨ncia. Esquerra sembla que ha incorporat en els seus c¨¤lculs els elevats costos de la ruptura unilateral. La fortalesa de l¡¯Estat i la manca de suports internacionals de l¡¯independentisme van ser sistem¨¤ticament infravalorats pels partits nacionalistes durant els anys de proc¨¦s sobiranista, per¨° totes dues q¨¹estions es van albirar amb claredat despr¨¦s de la tardor de l¡¯any passat.

La coincid¨¨ncia temporal entre l¡¯auge demosc¨°pic d¡¯ERC i la seva estrat¨¨gia d¡¯¡°eixamplar la base independentista¡± ha provocat que molts analistes consideressin que hi ha una relaci¨® de causa-efecte entre les dues q¨¹estions. Des d¡¯aquesta perspectiva, ERC estaria recuperant posicions gr¨¤cies a haver deixat enrere la via unilateral. Per¨°, realment Esquerra est¨¤ obtenint r¨¨dits del seu proc¨¦s de moderaci¨®? Al meu parer, es tracta d¡¯una conclusi¨® precipitada, ja que ignora l¡¯element m¨¦s rellevant despr¨¦s de la inesperada derrota d¡¯ERC en les passades eleccions catalanes.

Durant els mesos anteriors a les eleccions del 21-D, les sigles del PDeCAT semblaven cotitzar a la baixa. Segons les enquestes, els exconvergents tot just aconseguien atreure un de cada quatre votants de Junts pel S¨ª. Tots els indicis apuntaven, doncs, que Esquerra aconseguiria finalment erigir-se com a primera for?a en les eleccions catalanes. No obstant aix¨°, durant les setmanes pr¨¨vies als comicis molts dels seus votants van decidir passar-se a ¨²ltima hora a les files de Junts per Catalunya.

Segons les enquestes de qu¨¨ disposem, aquesta fugida de vots d¡¯ERC just abans de les eleccions nom¨¦s es pot explicar per un factor, ¡°l¡¯efecte Puigdemont¡±. L¡¯expresident de la Generalitat va aconseguir formular una reeixida campanya electoral entorn d¡¯un missatge senzill per¨° molt poder¨®s: la restituci¨® del president leg¨ªtim. Amb aquest esl¨°gan, Puigdemont va aconseguir conv¨¨ncer molts votants de l¡¯¨°rbita d¡¯ERC que la millor f¨®rmula per expressar el rebuig al 155 i a la destituci¨® del Govern leg¨ªtim era votant la llista del president destitu?t.

En definitiva, Puigdemont va ser capa? d¡¯articular una estrat¨¨gia d¡¯¨¨xit per aglutinar de forma conjuntural el vot de protesta al 155 i als processos judicials oberts contra el Govern auton¨°mic. Amb aix¨°, la plataforma Junts per Catalunya es va erigir com una candidatura molt m¨¦s transversal del que ¨¦s el PDeCAT, atraient molts votants de l¡¯espai de l¡¯esquerra.

No obstant aix¨°, aquest ¡°efecte Puigdemont¡± s¡¯ha anat apagant amb el temps i els votants de l¡¯orbita d¡¯ERC han tornat progressivament al seu partit originari. De fet, segons les dades del CEO, tot just tres mesos despr¨¦s de les eleccions del 21-D, un de cada deu votants de Junts per Catalunya ja declarava que davant d¡¯unes eventuals noves eleccions optarien per la papereta d¡¯ERC.

Les enquestes mostren de manera inequ¨ªvoca que Esquerra est¨¤ creixent i ho fa essencialment a costa de Junts per Catalunya. Les noves adhesions que rep Esquerra no sembla que estiguin particularment relacionades amb el fet de tenir posicions m¨¦s moderades al voltant del projecte independentista, sin¨® m¨¦s aviat amb ser d¡¯esquerres. Aix¨ª doncs, les dades no s¨®n del tot compatibles amb la tesi que l¡¯auge d¡¯ERC es degui al proc¨¦s de moderaci¨® del seu discurs independentista. L¡¯explicaci¨® alternativa m¨¦s raonable ¨¦s pensar que s¡¯estaria beneficiant de l¡¯esva?ment progressiu de ¡°l¡¯efecte Puigdemont¡±.

En definitiva, l¡¯ascens d¡¯ERC en les enquestes podria no deure¡¯s tant a m¨¨rits propis com a l¡¯esgotament de l¡¯estrat¨¨gia del seu principal rival. Puigdemont va dissenyar una bona campanya per aglutinar el vot estrat¨¨gic de rebuig al 155, per¨° es tractava d¡¯una estrat¨¨gia conjuntural, amb efectes a curt termini. ?s per aquest motiu que l¡¯entorn exconvergent necessita articular un discurs que sigui efica? m¨¦s enll¨¤ del curt termini. ¡°L¡¯efecte Puigdemont¡± sembla haver estat tan reeixit com fuga?.